Matly

Models amb equacions diferencials: poblacions, mescles, oscil·ladors i SIR

Vols practicar? Aquest tema té 184 exercicis interactius de 6 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

A l'examen, la meitat dels problemes d'equacions diferencials no et donen l'equació: te la fan construir a partir d'un enunciat en paraules. Aquesta és la part que més es practica malament, perquè es tendeix a buscar quin model "s'assembla" al de l'enunciat en comptes de derivar-lo. La bona notícia és que gairebé tots els models clàssics surten del mateix principi, i que un cop l'automatitzes deixes de necessitar memoritzar-los.

El principi de balanç

Tots els models d'aquesta pàgina tenen la mateixa forma: variació = entrades menys sortides, més producció menys destrucció. Abans de començar a escriure res, fes aquests quatre passos.

Protocol de modelització

  1. Defineix cada variable amb les seves unitats. "Sigui M(t)M(t) la massa de sal al dipòsit, en kg, i tt el temps en minuts."
  2. Escriu les hipòtesis explícitament. Mescla homogènia, volum constant, temperatura ambient constant, població tancada.
  3. Comprova les dimensions. Tots els termes de l'equació han de tenir les mateixes unitats. Un terme que no quadra és un error segur, i és el control de qualitat més barat que existeix.
  4. Verifica la solució contra el sentit comú. Es manté positiva quan ha de ser-ho? Es conserva el que s'ha de conservar? Quin és el límit quan el temps creix?

Creixement de poblacions i recursos limitats

El model més simple suposa que la taxa de creixement per individu és constant: N′=rNN' = rN. Dona N=N0ertN = N_0 e^{rt} i, si r>0r > 0, un temps de duplicació de ln⁡2/r\ln 2 / r que no depèn de la població de partida. És raonable en fases inicials i absurd a llarg termini, perquè no hi ha cap recurs infinit.

El model logístic hi afegeix una capacitat de càrrega K>0K > 0:

N′=rN(1−NK),N(t)=K1+(KN0−1)e−rt.N' = rN\left(1 - \frac{N}{K}\right), \qquad N(t) = \frac{K}{1 + \left(\frac{K}{N_0} - 1\right)e^{-rt}}.

Els equilibris són N=0N = 0 i N=KN = K. Dins del semieix positiu, el primer és inestable (qualsevol població petita creix) i el segon és atractor (tota població positiva hi convergeix). Un detall que cau molt sovint a l'examen: el creixement absolut és màxim a N=K/2N = K/2, perquè la paràbola rN(1−N/K)rN(1 - N/K) té el vèrtex allà. Això no s'ha de confondre amb la taxa per capita, que és r(1−N/K)r(1 - N/K) i decreix sempre. Són dues preguntes diferents amb dues respostes diferents.

Mescles en un dipòsit

Un dipòsit conté un volum VV de líquid amb una massa M(t)M(t) de solut. Hi entra líquid amb cabal qq i concentració cinc_{\text{in}}, i en surt amb el mateix cabal. El balanç és directe:

M′=q cin⏟entra−q MV⏟surt.M' = \underbrace{q\,c_{\text{in}}}_{\text{entra}} - \underbrace{q\,\frac{M}{V}}_{\text{surt}}.

El terme de sortida mereix atenció. La concentració que surt és M/VM/V només perquè hem suposat mescla instantània i homogènia: sense aquesta hipòtesi el model no seria vàlid. I si els cabals d'entrada i sortida no coincideixen, el volum depèn del temps, cal escriure V(t)=V0+(qin−qout)tV(t) = V_0 + (q_{\text{in}} - q_{\text{out}})t i mirar fins quan es manté positiu, perquè l'equació deixa de tenir sentit quan el dipòsit es buida o vessa.

Dipòsit que es renta amb aigua pura

Un dipòsit de 100100 L conté 1010 kg de sal dissolta. Hi entra aigua pura a 55 L/min i en surt mescla al mateix cabal.

Com que cin=0c_{\text{in}} = 0 i el volum és constant, el balanç és M′=−5M/100=−M/20M' = -5M/100 = -M/20, amb unitats de kg/min als dos costats. La solució és

M(t)=10 e−t/20 kg.M(t) = 10\,e^{-t/20}\ \text{kg}.

La massa es redueix a la meitat quan e−t/20=1/2e^{-t/20} = 1/2, és a dir a t=20ln⁡2≈13,9t = 20\ln 2 \approx 13{,}9 minuts. Fixa't que aquest temps de mitja vida no depèn de la massa inicial, exactament com en una desintegració radioactiva: és la signatura d'un model lineal de primer ordre.

El refredament de Newton és la mateixa estructura amb una altra interpretació: T′=−k(T−Ta)T' = -k(T - T_a), que amb ambient constant dona T=Ta+(T0−Ta)e−ktT = T_a + (T_0 - T_a)e^{-kt}. Si l'ambient varia amb el temps l'equació segueix sent lineal, però ja no és separable i cal el factor integrant.

Oscil·ladors i circuits

El sistema massa-molla-amortidor compleix mx′′+cx′+kx=F(t)m x'' + c x' + k x = F(t), amb massa i constant elàstica positives i amortiment no negatiu. El signe del discriminant c2−4mkc^{2} - 4mk separa els tres règims: sobreamortit si és positiu (torna a l'equilibri sense oscil·lar), crític si és zero (el retorn més ràpid possible sense oscil·lació) i subamortit si és negatiu (oscil·la amb amplitud decreixent). El cas crític és el que es busca en amortidors de cotxe i en instruments de mesura.

Sense forçament, multiplica l'equació per x′x' i reconeix una derivada:

E=12m(x′)2+12kx2,E′=−c(x′)2≤0.E = \tfrac12 m (x')^{2} + \tfrac12 k x^{2}, \qquad E' = -c(x')^{2} \leq 0.

L'energia mecànica no pot créixer mai, i decreix estrictament sempre que la massa es mou. Aquesta identitat, que es dedueix en dues línies, és alhora una comprovació del model i una funció de Lyapunov feta i beneïda.

El circuit RLC en sèrie satisfà Lq′′+Rq′+q/C=V(t)L q'' + R q' + q/C = V(t) per a la càrrega. És literalment la mateixa equació amb un altre vocabulari: la inductància fa de massa, la resistència d'amortidor i l'invers de la capacitat de constant elàstica. Aprofita-ho: tot el que has entès d'un cas val per a l'altre.

Els tres règims d'un amortidor

Una massa d'11 kg penja d'una molla de constant k=4k = 4 N/m amb un amortidor de constant cc. L'equació és x′′+cx′+4x=0x'' + c x' + 4x = 0 i el discriminant val c2−16c^{2} - 16.

Amb c=1c = 1 el discriminant és negatiu: arrels −0,5±i3,75-0{,}5 \pm i\sqrt{3{,}75}, moviment oscil·latori d'amplitud decreixent. Amb c=4c = 4 el discriminant s'anul·la: arrel doble −2-2 i solució (C1+C2t)e−2t(C_1 + C_2 t)e^{-2t}, que torna a l'equilibri sense oscil·lar i tan ràpid com és possible. Amb c=10c = 10 el discriminant és positiu: dues arrels reals negatives, i la més lenta domina el retorn, que resulta més mandrós que en el cas crític.

La conclusió contraintuïtiva és que més amortiment no vol dir tornar abans a l'equilibri: passat el punt crític, el sistema es torna més lent.

Models econòmics i epidèmics

Un capital amb interès continu rr i aportacions constants ss per unitat de temps compleix K′=rK+sK' = rK + s, que és lineal. Si r≠0r \neq 0,

K(t)=K0ert+sr(ert−1).K(t) = K_0 e^{rt} + \frac{s}{r}\left(e^{rt} - 1\right).

És un model idealitzat amb taxa fixa i temps continu. Serveix per entendre l'estructura de l'interès compost, no per predir rendiments reals.

El model SIR amb població tancada de mida NN reparteix la gent en susceptibles, infectats i recuperats:

S′=−βSIN,I′=βSIN−γI,R′=γI.S' = -\frac{\beta S I}{N}, \qquad I' = \frac{\beta S I}{N} - \gamma I, \qquad R' = \gamma I.

La primera comprovació és que la suma de les tres derivades és zero, de manera que la població total es conserva: si això no sortís, el model estaria mal escrit. La segona lectura important és el llindar: el nombre d'infectats creix inicialment si βS0/N>γ\beta S_0 / N > \gamma, és a dir si el quocient β/γ\beta/\gamma supera N/S0N/S_0. Quan gairebé tothom és susceptible, la condició es redueix a β/γ>1\beta/\gamma > 1, i aquest quocient és el que s'anomena nombre reproductiu bàsic. Val la pena dir clarament què suposa el model: mescla homogènia de la població, paràmetres constants i absència d'estructura d'edat o geogràfica. Cap d'aquestes hipòtesis no és realista, i per això els paràmetres no es poden inferir sense dades.

Errors de modelització que costen l'exercici sencer

Escriure el terme de sortida d'un dipòsit amb la concentració d'entrada. Suposar volum constant quan els cabals difereixen. Confondre creixement absolut i creixement per capita al model logístic. Donar un resultat amb unitats incoherents. I presentar la solució sense comprovar que respecta les restriccions físiques del problema.

Exercici resolt: energia sense amortiment

Què li passa a l'energia d'un oscil·lador sense amortiment ni forçament?

Amb c=0c = 0 i F=0F = 0, la identitat anterior dona E′=0E' = 0: l'energia mecànica es conserva exactament. El que passa és que es va intercanviant entre energia cinètica, màxima quan la massa passa per la posició d'equilibri, i energia potencial elàstica, màxima als extrems del recorregut. Com que EE és constant i la trajectòria en el pla de fases compleix una equació d'el·lipse, les òrbites són tancades: l'origen és un centre, estable però no asimptòticament estable.

Exercici resolt: dipòsit amb entrada salada

Un dipòsit de 200200 L conté aigua pura. Hi entra salmorra de 0,50{,}5 kg/L a 44 L/min i en surt mescla al mateix cabal. Quanta sal hi haurà al cap de molt de temps?

El balanç és M′=4⋅0,5−4M/200=2−M/50M' = 4\cdot 0{,}5 - 4M/200 = 2 - M/50, amb M(0)=0M(0) = 0. És lineal amb factor integrant et/50e^{t/50}, i la solució és

M(t)=100(1−e−t/50) kg.M(t) = 100\left(1 - e^{-t/50}\right)\ \text{kg}.

Quan el temps creix, la massa tendeix a 100100 kg, que és exactament el volum per la concentració d'entrada: al final el dipòsit acaba tenint la concentració del que hi entra, cosa que es podia haver predit abans de calcular res igualant la derivada a zero. Aquesta comprovació independent del límit és el millor control que pots fer d'un problema de mescles.

Ara prova-ho tu. 184 exercicis d'aquest tema, de 6 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen