Matly

Inequacions: resoldre desigualtats i escriure el conjunt de solucions

Vols practicar? Aquest tema té 102 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Una inequació es resol gairebé igual que una equació, amb una diferència que no es pot oblidar i un canvi important en la resposta: la solució no és un número, és un conjunt.

El que has de dominar abans: equacions de primer grau, regles de signes i intervals.

Les operacions permeses i la que canvia el sentit

Sumar o restar la mateixa quantitat als dos membres conserva el sentit de la desigualtat.

Multiplicar o dividir per un número positiu també el conserva.

Multiplicar o dividir per un número negatiu l'inverteix.

Per què. Multiplicar per un negatiu capgira l'ordre dels nombres a la recta. Mira-ho:

2<5peroˋ−2>−5.2 < 5 \qquad\text{però}\qquad -2 > -5.

El −2-2 està més a la dreta que el −5-5, de manera que és més gran. En multiplicar per −1-1, l'ordre s'ha invertit, i per això el símbol també ha de girar.

La solució és un interval

La resposta a una inequació de primer grau és normalment un interval, i s'ha d'escriure com a tal:

x>−2eˊs(−2,+∞).x > -2 \qquad\text{és}\qquad (-2, +\infty).

Els extrems s'inclouen amb ≤\leq i ≥\geq, i s'escriuen amb claudàtor. S'exclouen amb << i >>, i s'escriuen amb parèntesi. L'infinit mai no s'inclou, de manera que sempre va amb parèntesi.

Donar només el punt frontera (dir «x=−2x = -2») no descriu el conjunt de solucions: descriu un únic valor que, de fet, en aquest cas ni tan sols hi pertany.

Sistemes d'inequacions

Quan es demanen dues condicions alhora, la solució és la intersecció dels dos conjunts: els valors que compleixen les dues.

Es resol cada inequació per separat, es dibuixen els dos conjunts a la mateixa recta i es mira on se superposen. Si no se superposen enlloc, no hi ha solució.

Inequacions de segon grau: estudi de signes

Si la inequació es pot factoritzar, el camí és:

  1. Troba els zeros de cada factor.
  2. Divideix la recta en els intervals que determinen.
  3. Mira el signe de cada factor a cada interval i multiplica'ls.
  4. Tria els intervals amb el signe que et demanen.

I una advertència: no multipliquis mai per una expressió de signe desconegut sense separar casos, perquè no saps si el sentit es conserva o s'inverteix.

El canvi de sentit no és opcional

En dividir una desigualtat per un número negatiu, girar el símbol és imprescindible.

−2x<4→ :(−2) x>−2,-2x < 4 \qquad\xrightarrow{\ :(-2)\ }\qquad x > -2,

no x<−2x < -2. Comprova-ho amb un valor: x=0x = 0 compleix −2x<4-2x < 4 (dona 0<40 < 4), i 00 està a (−2,+∞)(-2, +\infty), no a l'altre costat.

La comprovació que detecta l'error sempre: tria un valor interior al conjunt que has obtingut i substitueix-lo a la inequació original. Si no es compleix, has girat el símbol quan no tocava, o no l'has girat quan tocava.

I l'altre error del tema: donar la resposta com un punt. «x=−2x = -2» no és la solució de 3−2x<73-2x<7; la solució és tots els nombres més grans que −2-2.

Una inequació amb canvi de sentit

Resol 3−2x<73 - 2x < 7.

Pas 1 — resta 33 als dos membres. Operació que conserva el sentit:

−2x<4.-2x < 4.

Pas 2 — divideix per −2-2. Com que el divisor és negatiu, el símbol gira:

x>−2.x > -2.

Pas 3 — escriu el conjunt.

x∈(−2,+∞).x \in (-2, +\infty).

Comprovació amb un valor interior. Prenem x=0x = 0, que és dins del conjunt:

3−2⋅0=3<7✓3 - 2\cdot 0 = 3 < 7 \quad\checkmark

Comprovació a l'extrem. A x=−2x = -2:

3−2(−2)=3+4=7,3 - 2(-2) = 3 + 4 = 7,

i 7<77 < 7 és fals. Per això l'extrem no s'inclou, i es tanca amb parèntesi.

Comprovació d'un valor de fora. A x=−5x = -5: 3+10=13<73+10 = 13 < 7 és fals ✓ Correcte que no hi pertanyi.

Les tres comprovacions juntes (un valor de dins, l'extrem i un valor de fora) deixen l'exercici tancat sense cap dubte, i les dues últimes són les que justifiquen el tipus de claudàtor.

Un sistema de dues inequacions

Resol simultàniament 2x+1>52x+1 > 5 i x−3≤2x - 3 \leq 2.

Resol la primera.

2x>4⟹x>2.2x > 4 \qquad\Longrightarrow\qquad x > 2.

El divisor és positiu: el sentit es manté. Conjunt: (2,+∞)(2, +\infty).

Resol la segona.

x≤5.x \leq 5.

Conjunt: (−∞,5](-\infty, 5].

Intersecta els dos conjunts. Cal x>2x > 2 i x≤5x \leq 5 alhora:

x∈(2,5].x \in (2, 5].

Fixa't en els dos extrems. El 22 queda fora (la primera inequació és estricta) i el 55 queda dins (la segona porta ≤\leq). Cada extrem hereta el tipus de la inequació d'on ve.

Comprovació amb tres valors.

  • x=3x = 3 (dins): 7>57 > 5 ✓ i 0≤20 \leq 2 ✓
  • x=2x = 2 (extrem exclòs): 5>55 > 5 fals ✓ correcte que no hi sigui
  • x=5x = 5 (extrem inclòs): 11>511 > 5 ✓ i 2≤22 \leq 2 ✓ correcte que hi sigui

L'error que cal evitar. Donar la unió en comptes de la intersecció. «Simultàniament» vol dir que les dues condicions s'han de complir alhora, i això és la intersecció. Si el problema digués «alguna de les dues», seria la unió, que aquí seria tota la recta.

Dibuixa la recta

Per a qualsevol inequació, i sobretot per als sistemes, dibuixa una recta i marca-hi els conjunts amb un traç.

Amb el dibuix al davant, la intersecció es veu sola i els extrems no es confonen: un punt ple per als inclosos i un punt buit per als exclosos. En els estudis de signes de segon grau, el dibuix amb els signes de cada factor a cada tram és directament el mètode.

Exercici resolt: inequació amb extrem inclòs

Resol 5x−4≤115x - 4 \leq 11.

Suma 44 als dos membres.

5x≤15.5x \leq 15.

Divideix per 55. És positiu, de manera que el sentit es manté:

x≤3.x \leq 3.

Conjunt de solucions.

x∈(−∞,3].x \in (-\infty, 3].

Comprovació a l'extrem. A x=3x=3: 15−4=1115 - 4 = 11, i 11≤1111 \leq 11 és cert. L'extrem s'inclou, i per això el claudàtor és tancat.

Comprovació amb un valor interior. A x=0x = 0: −4≤11-4 \leq 11 ✓

Comprovació amb un valor de fora. A x=4x = 4: 16≤1116 \leq 11 és fals ✓

El detall que diferencia aquest exercici de l'anterior. Aquí el divisor era positiu i el símbol no gira. Mirar el signe del número pel qual divideixes, cada vegada, és l'única precaució que demana tot el tema.

Exercici resolt: inequació de segon grau amb estudi de signes

Resol (x−1)(x−4)≤0(x-1)(x-4) \leq 0.

Pas 1 — troba els zeros dels factors.

x−1=0⇒x=1,x−4=0⇒x=4.x - 1 = 0 \Rightarrow x = 1, \qquad x - 4 = 0 \Rightarrow x = 4.

Pas 2 — divideix la recta en tres intervals: (−∞,1)(-\infty, 1), (1,4)(1, 4) i (4,+∞)(4, +\infty).

Pas 3 — estudia el signe de cada factor a cada interval. Prenem un valor de prova de cada tram:

Intervalx−1x-1x−4x-4Producte
x=0x = 0−-−-++
x=2x = 2++−-−-
x=5x = 5++++++

Pas 4 — tria el que et demanen. Volem que el producte sigui menor o igual que zero, és a dir negatiu o nul. L'únic interval amb producte negatiu és el del mig.

Pas 5 — decideix els extrems. Com que la inequació és ≤\leq, els valors que fan el producte igual a zero també hi entren, i aquests són precisament x=1x=1 i x=4x=4.

x∈[1,4].x \in [1, 4].

Comprovació.

  • x=2x = 2 (dins): (1)(−2)=−2≤0(1)(-2) = -2 \leq 0 ✓
  • x=1x = 1 (extrem): (0)(−3)=0≤0(0)(-3) = 0 \leq 0 ✓
  • x=4x = 4 (extrem): (3)(0)=0≤0(3)(0) = 0 \leq 0 ✓
  • x=0x = 0 (fora): (−1)(−4)=4≤0(-1)(-4) = 4 \leq 0 fals ✓

Per què no es pot resoldre «dividint». La temptació seria dividir els dos membres per x−1x-1, però no es coneix el signe de x−1x-1: és negatiu si x<1x<1 i positiu si x>1x>1. Dividir per una expressió de signe desconegut obligaria a separar casos, i l'estudi de signes és precisament la manera ordenada de fer-ho tot de cop.

Una comprovació de coherència. El producte de dos factors és negatiu quan tenen signes contraris, i això només pot passar entre els dos zeros. Que la solució hagi sortit l'interval central no és casualitat: amb un producte de dos factors lineals i el coeficient principal positiu, sempre és així.

On ho faràs servir

Les inequacions són l'eina de tots els problemes amb restriccions: pressupostos màxims, capacitats mínimes, marges de tolerància, condicions de seguretat. Sempre que un enunciat diu «com a màxim», «almenys» o «no més de», la traducció és una inequació i no una equació.

Al bloc de funcions, l'estudi de signes és el que et dirà on una gràfica està per damunt o per sota de l'eix, i a batxillerat és el mètode per determinar el domini d'una funció amb arrels i per estudiar on creix o decreix una funció a partir del signe de la derivada.

I la idea que una resposta pot ser un conjunt, i no un número, és un dels salts conceptuals importants del curs. Val la pena acostumar-s'hi ara: escriure l'interval complet, amb els extrems ben decidits, és el que es puntua.

Ara prova-ho tu. 102 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen