Matly

Perímetres i àrees: contorn, superfície i figures compostes

Vols practicar? Aquest tema té 102 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

El perímetre és la longitud del contorn i es mesura en unitats de longitud. L'àrea mesura la superfície i es mesura en unitats quadrades. Són dues coses diferents, i confondre-les és l'error que més apareix a les figures compostes.

El que has de dominar abans: unitats quadrades i les propietats de les figures planes.

Les fórmules bàsiques

rectangle: A=b h,triangle: A=b h2,\text{rectangle: } A = b\,h, \qquad \text{triangle: } A = \frac{b\,h}{2}, paral⋅lelogram: A=b h,trapezi: A=(B+b) h2.\text{paral·lelogram: } A = b\,h, \qquad \text{trapezi: } A = \frac{(B+b)\,h}{2}.

L'altura sempre és perpendicular a la base, encara que per dibuixar-la calgui sortir de la figura. En un triangle obtusangle, l'altura cau fora del triangle, i això no canvia res de la fórmula.

El cercle

longitud de la circumfereˋncia: L=2πr,aˋrea del cercle: A=πr2.\text{longitud de la circumferència: } L = 2\pi r, \qquad \text{àrea del cercle: } A = \pi r^{2}.

Un sector d'angle α\alpha en graus és una fracció del cercle, i la fracció és α/360∘\alpha/360^{\circ}:

Asector=α360∘ πr2,Larc=α360∘ 2πr.A_{\text{sector}} = \frac{\alpha}{360^{\circ}}\,\pi r^{2}, \qquad L_{\text{arc}} = \frac{\alpha}{360^{\circ}}\,2\pi r.

No cal memoritzar aquestes dues: surten de multiplicar la fórmula completa per la fracció de volta.

El polígon regular

A=P a2,A = \frac{P\,a}{2},

on PP és el perímetre i aa l'apotema (la distància del centre al punt mig d'un costat).

D'on surt. Descomponent el polígon en nn triangles amb vèrtex al centre. Cada triangle té base un costat i altura l'apotema, de manera que la seva àrea és (costat⋅a)/2(\text{costat} \cdot a)/2. Sumant els nn triangles, les bases sumen el perímetre i queda la fórmula.

Figures compostes

Dues estratègies, i totes dues valen:

Dividir en peces i sumar les àrees.

Partir d'una figura gran i restar els buits.

En tots dos casos: etiqueta les longituds desconegudes abans d'operar i comprova que no comptes dues vegades cap regió.

El perímetre no es calcula restant àrees

Aquest és el malentès central del tema, i es veu millor amb un exemple.

Un rectangle de 8×58 \times 5 cm al qual es retalla un quadrat de costat 22 cm en una cantonada:

L'àrea sí que es resta:

A=8⋅5−22=40−4=36 cm2.A = 8\cdot 5 - 2^{2} = 40 - 4 = 36 \ \text{cm}^{2}.

El perímetre, en canvi, no canvia: continua sent 2626 cm. El motiu és que al retallar la cantonada desapareixen dos trams de 22 cm del contorn exterior, però apareixen dos trams de 22 cm nous al retall. El que es treu i el que s'afegeix es compensa exactament.

La conclusió operativa: per calcular un perímetre, recorre el contorn tram a tram. No hi ha cap fórmula de resta que funcioni.

I un segon avís. En un triangle oblic, el costat inclinat no és l'altura. L'altura és sempre la perpendicular a la base, i confondre-la amb un costat és el que fa sortir àrees massa grans.

Una figura composta: àrea i perímetre

Una peça és un rectangle de 8×58 \times 5 cm al qual es retalla un quadrat de costat 22 cm en una cantonada. Calcula l'àrea i el perímetre.

Àrea per resta.

A=8⋅5−2⋅2=40−4=36 cm2.A = 8\cdot 5 - 2\cdot 2 = 40 - 4 = 36 \ \text{cm}^{2}.

Comprovació per divisió en peces. La figura es pot veure com un rectangle de 8×38 \times 3 més un de 6×26 \times 2:

8⋅3+6⋅2=24+12=36 cm2✓8\cdot 3 + 6\cdot 2 = 24 + 12 = 36 \ \text{cm}^{2} \quad\checkmark

Els dos camins coincideixen, i això confirma el resultat.

Perímetre, recorrent el contorn. Els costats, en ordre, són: 88, 33, 22, 22, 66, 55.

P=8+3+2+2+6+5=26 cm.P = 8 + 3 + 2 + 2 + 6 + 5 = 26 \ \text{cm}.

Comprovació sorprenent. El rectangle sencer tenia perímetre 2(8+5)=262(8+5) = 26 cm. El mateix. Retallar la cantonada no ha canviat el perímetre, tot i haver reduït l'àrea.

Per què val la pena recordar aquest exemple. Mostra que àrea i perímetre són independents: es pot canviar l'una sense tocar l'altre. És la mena de fet que desmunta la intuïció de «més gran vol dir més gran en tot».

Un cercle amb valors exactes i aproximats

Un cercle té radi 33 cm. Dona l'àrea i la circumferència, exactes i aproximades.

Valors exactes.

L=2π⋅3=6π cm,A=π⋅32=9π cm2.L = 2\pi\cdot 3 = 6\pi \ \text{cm}, \qquad A = \pi\cdot 3^{2} = 9\pi \ \text{cm}^{2}.

Valors aproximats, amb π≈3,1416\pi \approx 3{,}1416:

L≈18,85 cm,A≈28,27 cm2.L \approx 18{,}85 \ \text{cm}, \qquad A \approx 28{,}27 \ \text{cm}^{2}.

Quina de les dues respostes convé donar. La exacta, en termes de π\pi, sempre que l'enunciat no demani un valor decimal. Té dos avantatges: no introdueix cap error d'arrodoniment i deixa veure l'estructura del resultat.

Un control de coherència entre les dues fórmules. Fixa't que LL es mesura en cm i AA en cm². Si en un exercici et surt una àrea amb unitats de longitud, has fet servir la fórmula equivocada. Mirar les unitats del resultat és el control més ràpid d'aquest tema.

I un error de confusió habitual: fer servir el diàmetre en comptes del radi. Amb diàmetre 33 en comptes de radi 33, l'àrea sortiria quatre vegades més petita. Quan un enunciat dona el diàmetre, el primer pas és dividir-lo per dos.

Etiqueta les longituds que falten abans de calcular

En una figura composta, moltes longituds no venen donades i s'han de deduir restant les que sí que tens.

Escriu-les al dibuix abans de començar a aplicar fórmules. Això evita l'error de fer servir una longitud del rectangle gran per a una peça petita, que és el que més passa.

I un cop tens el resultat, mira les unitats: àrees en unitats quadrades, perímetres en unitats de longitud. És el control final.

Exercici resolt: l'àrea d'un triangle

Calcula l'àrea d'un triangle amb base 1212 cm i altura perpendicular 77 cm.

Aplica la fórmula.

A=b h2=12⋅72=842=42 cm2.A = \frac{b\,h}{2} = \frac{12\cdot 7}{2} = \frac{84}{2} = 42 \ \text{cm}^{2}.

Per què es divideix per dos. Un triangle és exactament la meitat d'un paral·lelogram amb la mateixa base i la mateixa altura: duplicant el triangle i girant-ne la còpia, s'obté el paral·lelogram sencer. La fórmula no és arbitrària.

Comprovació de la unitat. El resultat és en cm², com ha de ser una àrea ✓

El detall que l'enunciat subratlla. Diu «altura perpendicular», i ho diu perquè és el que decideix si la fórmula s'aplica. Si et donessin un costat inclinat de 77 cm en comptes de l'altura, el resultat seria diferent i caldria calcular l'altura abans, normalment amb Pitàgores.

Exercici resolt: mateix perímetre, àrees diferents

Un rectangle de costats 44 i 66 i un quadrat de costat 55 tenen el mateix perímetre? Tenen la mateixa àrea?

Perímetres.

Prect=2(4+6)=20,Pquad=4⋅5=20.P_{\text{rect}} = 2(4+6) = 20, \qquad P_{\text{quad}} = 4\cdot 5 = 20.

Sí: tenen el mateix perímetre, 2020 unitats.

Àrees.

Arect=4⋅6=24,Aquad=52=25.A_{\text{rect}} = 4\cdot 6 = 24, \qquad A_{\text{quad}} = 5^{2} = 25.

No: les àrees són diferents. El quadrat té una unitat quadrada més.

Què mostra aquest exercici. Que el perímetre no determina l'àrea. Amb el mateix contorn es poden tancar superfícies diferents, i entre tots els rectangles d'un perímetre donat, el que tanca més àrea és el quadrat.

La connexió amb el bloc de funcions. Això és exactament el problema d'àrea màxima del tema de quadràtiques: amb perímetre 2020, els costats són xx i 10−x10-x, l'àrea és A(x)=x(10−x)A(x) = x(10-x), i el vèrtex d'aquesta paràbola és a x=5x=5, que dona el quadrat i l'àrea màxima de 2525.

Comprovació amb un cas extrem. Un rectangle de 1×91 \times 9 també té perímetre 2020, i la seva àrea és només 99. Com més allargat és el rectangle, menys àrea tanca amb el mateix contorn.

On ho faràs servir

Les àrees i els perímetres són la base dels problemes de materials i de superfícies: quanta pintura, quanta tanca, quanta gespa, quant paper.

A dibuix tècnic i a tecnologia, calcular àrees de figures compostes és una tasca constant, i l'estratègia de dividir o restar és la mateixa.

I la relació entre perímetre i àrea, que no és la que la intuïció suggereix, reapareixerà al tema de semblança (on les àrees creixen amb el quadrat de la raó) i als problemes d'optimització de batxillerat.

Ara prova-ho tu. 102 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen