Matly

Transformacions geomètriques: afinitats, isometries i coordenades homogènies

Vols practicar? Aquest tema té 106 exercicis interactius de 3 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Una transformació geomètrica és una manera de moure o deformar l'espai. El que les fa interessants és què conserven: una isometria conserva distàncies, una semblança conserva angles, una afinitat conserva paral·lelisme, i totes les invertibles multipliquen els volums per un factor fix. Classificar-les per allò que preserven és molt més útil que memoritzar matrius.

Aplicacions afins

Una aplicació afí té la forma T(x)=Ax+bT(x) = Ax + b: una part lineal i una translació. La seva propietat definitòria és que preserva les combinacions afins, és a dir les combinacions lineals amb coeficients que sumen 11. D'aquí surt que preserva alineació, paral·lelisme i raons de longitud sobre una mateixa recta.

Si la part lineal és invertible, preserva també les dimensions. Si és singular, pot col·lapsar: una recta es pot convertir en un punt i un pla en una recta.

La composició és

(A2,b2)∘(A1,b1)=(A2A1, A2b1+b2),(A_2,b_2)\circ(A_1,b_1) = (A_2A_1,\ A_2b_1+b_2),

i en general no commuta. L'ordre en què apliques les transformacions canvia el resultat.

Coordenades homogènies

Afegint una coordenada que val sempre 11, una aplicació afí es converteix en una multiplicació de matrius:

(x′1)=(Ab01)(x1).\begin{pmatrix}x'\\ 1\end{pmatrix} = \begin{pmatrix}A & b\\ 0 & 1\end{pmatrix} \begin{pmatrix}x\\ 1\end{pmatrix}.

Amb això, compondre transformacions afins és simplement multiplicar matrius, i la inversa és la inversa de la matriu. És el truc que fa funcionar tots els sistemes de gràfics per ordinador.

L'ordre importa, i molt

Compara dues seqüències al pla.

Girar 9090 graus i després traslladar (1,0)(1,0). L'origen no es mou amb el gir, i després la translació el porta a (1,0)(1,0).

Traslladar (1,0)(1,0) i després girar 9090 graus. L'origen va primer a (1,0)(1,0), i el gir de 9090 graus el porta a (0,1)(0,1).

Resultats diferents a partir de les mateixes dues operacions. En termes matricials, el producte en un ordre dona una translació de (1,0)(1,0) i en l'altre de (0,1)(0,1).

La regla pràctica. Quan escrius una composició com a producte de matrius, la transformació que s'aplica primer va a la dreta. És el mateix conveni que amb la composició de funcions, i confondre'l és l'error més freqüent en gràfics.

Isometries

Una aplicació afí és una isometria euclidiana exactament quan la seva part lineal compleix ATA=IA^{T}A = I, és a dir quan és ortogonal. La prova és directa: el quadrat de la distància entre imatges és la forma quadràtica de ATAA^{T}A aplicada al desplaçament, i exigir que coincideixi amb el quadrat de la distància original per a tot desplaçament força la condició.

Al pla, una rotació d'angle θ\theta al voltant de l'origen té la matriu habitual amb cosinus a la diagonal i sinus fora, amb un signe menys a dalt a la dreta. Al voltant d'un altre punt, la fórmula és traslladar, girar i desfer la translació:

T(x)=c+Rθ(x−c).T(x) = c + R_\theta(x-c).

A l'espai, tota matriu ortogonal de determinant 11 és una rotació amb algun eix fix. El determinant −1-1 indica inversió d'orientació, però no necessàriament una sola reflexió en un pla: pot ser una rotació composta amb una reflexió.

La reflexió respecte de l'hiperplà n⋅x=dn\cdot x = d és

T(x)=x−2 n⋅x−d∥n∥2 n.T(x) = x - 2\,\frac{n\cdot x - d}{\lVert n\rVert^{2}}\,n.

Projecció resta una vegada, reflexió en resta dues

Compara les dues fórmules: són idèntiques excepte pel factor 22. La projecció et deixa sobre l'hiperplà; la reflexió et porta a l'altra banda, a la mateixa distància.

Si mai dubtes, comprova-ho: el punt mitjà entre l'original i el reflectit ha de pertànyer a l'hiperplà. És una verificació de cinc segons.

Semblances, cisallaments i volums

Una semblança té part lineal de la forma sQsQ amb s>0s > 0 i QQ ortogonal: multiplica totes les distàncies pel mateix factor i preserva els angles. És el que fa un canvi d'escala d'un mapa.

Qualsevol transformació lineal invertible multiplica els volums per ∣det⁡A∣|\det A|. Però preservar volums no implica preservar res més: un cisallament com (x,y)↦(x+ky, y)(x,y)\mapsto(x+ky,\ y) té determinant 11, de manera que conserva les àrees, i tanmateix deforma completament els angles i les longituds.

La descomposició polar d'una matriu invertible és A=QSA = QS, amb QQ ortogonal i SS simètrica definida positiva. Geomètricament separa l'acció en dues fases: primer una deformació al llarg d'unes direccions ortogonals, i després una isometria. Els factors d'estirament de la part simètrica són els valors singulars, i per això la descomposició singular i aquesta estan tan lligades.

Què conserva cada transformació

Considera aquestes quatre matrius al pla i mira què fan amb un quadrat unitat.

Rotació de 3030 graus. Determinant 11. Conserva longituds, angles i àrea: el quadrat gira i prou.

Escala per 22. Determinant 44. Conserva angles, multiplica longituds per 22 i àrees per 44. El quadrat es fa més gran però segueix sent un quadrat.

Cisallament amb k=1k=1. Determinant 11. Conserva l'àrea però el quadrat es converteix en un romboide: els angles i les longituds canvien.

Escala no uniforme, per 33 horitzontalment i per 11 verticalment. Determinant 33. El quadrat es converteix en un rectangle: els angles rectes es conserven per casualitat (perquè els eixos són direccions pròpies), però en general una escala no uniforme no conserva angles.

La lliçó. El determinant només parla de l'àrea. Per saber si es conserven angles o longituds cal mirar si la matriu és ortogonal, o un múltiple d'una d'ortogonal.

Exercici resolt: reflectir un punt respecte d'una recta

Reflecteix el punt (2,3)(2,3) respecte de la recta x+y=1x+y = 1.

Dades. Normal n=(1,1)n = (1,1), norma al quadrat 22, i d=1d = 1.

El factor. El producte escalar del punt amb la normal val 2+3=52+3 = 5, i restant dd queda 44. El coeficient de la fórmula és

2⋅42=4.2\cdot\frac{4}{2} = 4.

El reflectit.

(2,3)−4⋅(1,1)=(−2,−1).(2,3) - 4\cdot(1,1) = (-2,-1).

Comprovació obligatòria. El punt mitjà entre l'original i el reflectit és

(2,3)+(−2,−1)2=(0,1),\frac{(2,3)+(-2,-1)}{2} = (0,1),

i efectivament 0+1=10+1 = 1: pertany a la recta. A més, la diferència entre els dos punts és (4,4)(4,4), paral·lela a la normal. Les dues comprovacions passen.

De pas, la projecció hauria estat (2,3)−2(1,1)=(0,1)(2,3) - 2(1,1) = (0,1), que és exactament el punt mitjà. Aquesta relació entre projecció i reflexió és la manera més fàcil de recordar el factor 22.

Exercici resolt: compondre gir i translació

Escriu, en coordenades homogènies, la transformació que gira 9090 graus al voltant del punt (1,1)(1,1).

Descomposició en tres passos: traslladar (1,1)(1,1) a l'origen, girar, i desfer la translació.

La matriu de gir de 9090 graus té files (0,−1)(0,-1) i (1,0)(1,0). Per tant

T(x)=(1,1)+R(x−(1,1))=Rx+((1,1)−R(1,1)).T(x) = (1,1) + R\big(x - (1,1)\big) = Rx + \big((1,1) - R(1,1)\big).

Calculem el terme de translació: R(1,1)=(−1,1)R(1,1) = (-1,1), de manera que (1,1)−(−1,1)=(2,0)(1,1)-(-1,1) = (2,0).

Resultat: la matriu homogènia té la part de gir a dalt a l'esquerra, la columna (2,0)(2,0) com a translació, i l'última fila (0,0,1)(0,0,1).

Comprovació. El centre de gir ha de quedar fix. Aplicant: R(1,1)+(2,0)=(−1,1)+(2,0)=(1,1)R(1,1) + (2,0) = (-1,1)+(2,0) = (1,1). Correcte.

El patró general. Qualsevol transformació «al voltant d'un punt» o «respecte d'un element que no passa per l'origen» es construeix igual: trasllada, aplica, desfés. Amb coordenades homogènies, això és simplement un producte de tres matrius.

Ara prova-ho tu. 106 exercicis d'aquest tema, de 3 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen