Matly

Exàmens resolts de nombres complexos: sis problemes tipus i formulari essencial

Aquesta pàgina és un examen de nombres complexos resolt de dalt a baix: sis problemes del tipus que cau any rere any a Matemàtiques d'enginyeria, cadascun amb la solució completa, la comprovació numèrica i una nota sobre què mira exactament qui corregeix. Els enunciats són nous, però reprodueixen les decisions que l'examen real et demana: triar la forma, controlar el quadrant, conservar les branques i comprovar. Abans de començar, convé haver treballat les pàgines de representació i operacions, de potències, arrels i equacions i de funcions complexes. Al final hi trobaràs el formulari essencial del tema i una llista de comprovació per repassar la nit abans.

Com és un examen de nombres complexos

El bloc de complexos d'un parcial de primer curs és molt estable. Sol començar donant dos nombres, un en forma binòmica i l'altre en forma exponencial (per exemple, w1=3−jw_1 = 3 - j i w2=2e−jπ/3w_2 = 2e^{-j\pi/3}), i a partir d'aquí encadena quatre o cinc apartats que toquen competències diferents amb els mateixos nombres:

  1. Una pregunta curta de part real, part imaginària o conjugat d'una combinació senzilla (val poc, però es perd sencera per una jj de més).
  2. Una operació mixta amb potències, conjugats i un quocient, que obliga a canviar de forma a mig problema. És l'apartat que més diferencia notes.
  3. Les arrels nn-èsimes d'un dels nombres donats, amb la interpretació geomètrica.
  4. Una funció complexa: l'exponencial, el sinus o el cosinus, el logaritme amb totes les branques, o una potència complexa.
  5. Una equació quadràtica amb coeficients complexos, que sovint és l'apartat de més pes de tot el bloc.

En conjunt el bloc val al voltant de tres punts sobre deu, i en un parcial de dues hores li correspon poc menys d'una hora. Una distribució raonable del temps és aquesta: cinc minuts per llegir tots els apartats i classificar-los (quina forma necessita cadascun), cinc minuts per a la pregunta curta, dotze per a l'operació mixta, vuit per a les arrels, cinc per a la funció complexa, dotze per a la quadràtica i els cinc que queden per a les comprovacions que no hagis pogut fer sobre la marxa. Si un apartat s'encalla, deixa'l i passa al següent: els apartats són independents, i la quadràtica sola val tant com dos dels altres.

Els errors que més punts costen

Per ordre de freqüència: donar Im⁡z\operatorname{Im} z amb la jj inclosa; situar l'argument al quadrant equivocat per haver usat arctan⁡(b/a)\arctan(b/a) a cegues; donar una sola arrel de zn=wz^n = w; oblidar el 2kπ2k\pi al logaritme o a la potència complexa; i, a la quadràtica, equivocar el signe de bb o dividir per 2a2a sense multiplicar pel conjugat. Cap d'aquests errors és de concepte difícil: tots són de procediment, i tots es detecten amb una comprovació de deu segons.

L'argument no és mai arctan(b/a) a cegues

Calculem l'argument de z=−1+jz = -1 + j.

Si escrius directament arg⁡z=arctan⁡1−1=arctan⁡(−1)=−π4\arg z = \arctan\frac{1}{-1} = \arctan(-1) = -\frac{\pi}{4}, tens un resultat que no pot ser correcte: −π/4-\pi/4 apunta al quart quadrant, i z=−1+jz = -1 + j té part real negativa i part imaginària positiva, o sigui que és al segon.

El procediment correcte és en dos passos. Primer, el mòdul:

∣z∣=(−1)2+12=2.|z| = \sqrt{(-1)^{2} + 1^{2}} = \sqrt{2}.

Segon, l'argument, situant el punt abans de confiar en la calculadora. Com que zz és al segon quadrant, l'argument és

arg⁡z=π−π4=3π4.\arg z = \pi - \frac{\pi}{4} = \frac{3\pi}{4}.

Comprovació. Tornant a la forma binòmica:

2(cos⁡3π4+jsin⁡3π4)=2(−22+j22)=−1+j✓\sqrt2\left(\cos\frac{3\pi}{4} + j\sin\frac{3\pi}{4}\right) = \sqrt2\left(-\frac{\sqrt2}{2} + j\frac{\sqrt2}{2}\right) = -1 + j \quad\checkmark

La regla que estalvia l'error. Abans d'escriure cap argument, mira els signes de la part real i de la part imaginària i decideix el quadrant. L'arctangent sol dona el valor correcte només al primer i al quart; en els altres dos cal corregir-lo amb π\pi.

Una arrel no és la resposta: n'hi ha n

Resolem z3=8z^{3} = 8.

La resposta z=2z = 2 és una solució, però l'apartat demana les arrels cúbiques, i d'aquestes n'hi ha exactament tres.

Passa el nombre a forma polar. 8=8ej08 = 8e^{j0}, amb mòdul 88 i argument 00.

Aplica la fórmula de les arrels. El mòdul de totes és 83=2\sqrt[3]{8} = 2, i els arguments són

θk=0+2kπ3,k=0,1,2.\theta_k = \frac{0 + 2k\pi}{3}, \qquad k = 0, 1, 2.z0=2ej0=2,z1=2ej2π/3,z2=2ej4π/3.z_0 = 2e^{j0} = 2, \qquad z_1 = 2e^{j2\pi/3}, \qquad z_2 = 2e^{j4\pi/3}.

La lectura geomètrica, que és el que l'enunciat sol demanar a continuació: les tres arrels tenen el mateix mòdul, de manera que estan sobre una circumferència de radi 2, i els seus arguments es diferencien en 2π/32\pi/3, de manera que formen un triangle equilàter centrat a l'origen. En general, les nn arrels d'un complex són els vèrtexs d'un polígon regular de nn costats.

Comprovació ràpida. La suma de les nn arrels nn-èsimes és sempre zero quan n>1n > 1, perquè són els vèrtexs d'un polígon regular centrat a l'origen. Aquí: 2+2ej2π/3+2ej4π/3=02 + 2e^{j2\pi/3} + 2e^{j4\pi/3} = 0 ✓

On es perden els punts. Donar només z0z_0 és deixar dos terços de l'apartat sense fer, i és l'error més freqüent de tot el bloc. Cada vegada que vegis zn=wz^{n} = w, escriu primer «hi ha nn arrels» i després calcula-les.

Problema 1: convertir i operar amb una expressió mixta

Siguin w1=3−jw_1 = 3 - j i w2=2e−jπ/3w_2 = 2e^{-j\pi/3}. (a) Calcula Im⁡(w1+2wˉ2)\operatorname{Im}(w_1 + 2\bar w_2). (b) Calcula en forma binòmica exacta

w1 2+wˉ1w2 2.\frac{w_1^{\,2} + \bar w_1}{w_2^{\,2}} .
Solució del problema 1

(a) La suma demana binòmica, així que passem w2w_2: w2=2(cos⁡π3−jsin⁡π3)=1−3 jw_2 = 2\big(\cos\tfrac{\pi}{3} - j\sin\tfrac{\pi}{3}\big) = 1 - \sqrt3\,j, i per tant wˉ2=1+3 j\bar w_2 = 1 + \sqrt3\,j. Aleshores

w1+2wˉ2=(3−j)+(2+23 j)=5+(23−1)j,w_1 + 2\bar w_2 = (3 - j) + (2 + 2\sqrt3\,j) = 5 + (2\sqrt3 - 1)j ,

i Im⁡(w1+2wˉ2)=23−1≈2,4641\operatorname{Im}(w_1 + 2\bar w_2) = 2\sqrt3 - 1 \approx 2{,}4641. Un nombre real, sense jj.

(b) Numerador en binòmica. w1 2=(3−j)2=9−6j+j2=8−6jw_1^{\,2} = (3 - j)^2 = 9 - 6j + j^2 = 8 - 6j i wˉ1=3+j\bar w_1 = 3 + j, de manera que w1 2+wˉ1=11−5jw_1^{\,2} + \bar w_1 = 11 - 5j.

Denominador en exponencial. w2 2=4e−j2π/3w_2^{\,2} = 4e^{-j2\pi/3}.

Quocient. Dividir per 4e−j2π/34e^{-j2\pi/3} és multiplicar per 14ej2π/3=14(−12+32j)\tfrac14 e^{j2\pi/3} = \tfrac14\big(-\tfrac12 + \tfrac{\sqrt3}{2}j\big):

(11−5j)(−12+32j)=−112+1132j+52j−532j2=(532−112)+(1132+52)j,\begin{aligned} (11 - 5j)\Big(-\frac12 + \frac{\sqrt3}{2}j\Big) &= -\frac{11}{2} + \frac{11\sqrt3}{2}j + \frac52 j - \frac{5\sqrt3}{2}j^2 \\ &= \Big(\frac{5\sqrt3}{2} - \frac{11}{2}\Big) + \Big(\frac{11\sqrt3}{2} + \frac52\Big)j , \end{aligned}

i dividint per 44:

w1 2+wˉ1w2 2=(53−11)+(113+5)j8≈−0,2925+3,0066j.\frac{w_1^{\,2} + \bar w_1}{w_2^{\,2}} = \frac{(5\sqrt3 - 11) + (11\sqrt3 + 5)j}{8} \approx -0{,}2925 + 3{,}0066j .

Comprovació. El mòdul és multiplicatiu: ∣11−5j∣/∣w2 2∣=146/4≈3,0208|11 - 5j|/|w_2^{\,2}| = \sqrt{146}/4 \approx 3{,}0208, i 0,29252+3,00662≈3,0208\sqrt{0{,}2925^2 + 3{,}0066^2} \approx 3{,}0208. Correcte.

Què valora el corrector

Que hagis declarat la forma de cada tros abans d'operar (binòmica per sumar i quadrar un binomi, exponencial per al quadrat de w2w_2), que el resultat final sigui exacte amb radicals i no una tirallonga de decimals, i que hi hagi una comprovació. A l'apartat (a) només mira una cosa: que la part imaginària sigui un real.

Problema 2: una potència gran amb De Moivre

Calcula en forma binòmica

(−1+j)14(3+j)6.\frac{(-1 + j)^{14}}{(\sqrt3 + j)^{6}} .
Solució del problema 2

Exponents grans: forma exponencial. Convertim les dues bases amb mòdul, quadrant i argument principal.

  • −1+j-1 + j: mòdul 2\sqrt2, signes (−,+)(-, +), quadrant II, angle de referència π/4\pi/4, argument 3π/43\pi/4. Així −1+j=2 ej3π/4-1 + j = \sqrt2\,e^{j3\pi/4}.
  • 3+j\sqrt3 + j: mòdul 22, quadrant I, argument π/6\pi/6. Així 3+j=2ejπ/6\sqrt3 + j = 2e^{j\pi/6}.

De Moivre a cadascuna:

(−1+j)14=(2)14ej 14⋅3π/4=128 ej21π/2,(3+j)6=26ej6π/6=64 ejπ=−64.(-1 + j)^{14} = (\sqrt2)^{14} e^{j\,14 \cdot 3\pi/4} = 128\,e^{j21\pi/2}, \qquad (\sqrt3 + j)^6 = 2^6 e^{j6\pi/6} = 64\,e^{j\pi} = -64 .

Reduïm 21π/221\pi/2 a l'interval (−π,π](-\pi, \pi]: 21π/2−10π=π/221\pi/2 - 10\pi = \pi/2, és a dir, (−1+j)14=128ejπ/2=128j(-1 + j)^{14} = 128e^{j\pi/2} = 128j. El quocient:

128 ejπ/264 ejπ=2 ej(π/2−π)=2e−jπ/2=−2j.\frac{128\,e^{j\pi/2}}{64\,e^{j\pi}} = 2\,e^{j(\pi/2 - \pi)} = 2e^{-j\pi/2} = -2j .

Comprovació. El mòdul havia de ser (2)14/26=27/26=2(\sqrt2)^{14}/2^6 = 2^7/2^6 = 2, i ∣−2j∣=2|{-2j}| = 2. A més, (3+j)6=−64(\sqrt3 + j)^6 = -64 es pot verificar per una altra via: (3+j)2=2+23 j=4ejπ/3(\sqrt3 + j)^2 = 2 + 2\sqrt3\,j = 4e^{j\pi/3}, i el seu cub és 64ejπ=−6464e^{j\pi} = -64.

Què valora el corrector

Tres coses: que l'argument de −1+j-1 + j sigui 3π/43\pi/4 i no −π/4-\pi/4 (el quadrant), que hagis reduït 21π/221\pi/2 abans de tornar a binòmica, i que no hagis intentat desenvolupar (−1+j)14(-1 + j)^{14} per la fórmula del binomi. Escriure "mòdul 22, argument −π/2-\pi/2" al costat del resultat és la manera més ràpida de mostrar que has controlat les dues peces.

Problema 3: arrels n-èsimes i polígon regular

Troba totes les solucions de z6+64=0z^6 + 64 = 0, escriu-les en forma exponencial i binòmica, i indica quina figura formen al pla complex i quin perímetre té.

Solució del problema 3

L'equació és z6=−64z^6 = -64, i −64-64 és un real negatiu: mòdul 6464 i argument π\pi. Escrivim el segon membre amb tots els arguments, −64=64ej(π+2kπ)-64 = 64e^{j(\pi + 2k\pi)}, i apliquem la fórmula de les arrels amb n=6n = 6:

zk=646  e jπ+2kπ6=2 e j(π6+kπ3),k=0,1,…,5.z_k = \sqrt[6]{64}\;e^{\,j\frac{\pi + 2k\pi}{6}} = 2\,e^{\,j\left(\frac{\pi}{6} + \frac{k\pi}{3}\right)}, \qquad k = 0, 1, \ldots, 5 .

Els sis arguments són π/6\pi/6, π/2\pi/2, 5π/65\pi/6, 7π/6≡−5π/67\pi/6 \equiv -5\pi/6, 3π/2≡−π/23\pi/2 \equiv -\pi/2 i 11π/6≡−π/611\pi/6 \equiv -\pi/6. Com que tots són notables, la forma binòmica és exacta:

z0=3+j,z1=2j,z2=−3+j,z3=−3−j,z4=−2j,z5=3−j.z_0 = \sqrt3 + j, \quad z_1 = 2j, \quad z_2 = -\sqrt3 + j, \quad z_3 = -\sqrt3 - j, \quad z_4 = -2j, \quad z_5 = \sqrt3 - j .

Figura. Sis punts amb el mateix mòdul 22 i separació angular 2π/6=π/32\pi/6 = \pi/3: un hexàgon regular inscrit a la circumferència de radi 22. En un hexàgon regular el costat és igual al radi, així que el costat val 22 i el perímetre 1212. Es pot confirmar directament: ∣z0−z1∣=∣3−j∣=3+1=2|z_0 - z_1| = |\sqrt3 - j| = \sqrt{3 + 1} = 2.

Comprovació. Els coeficients de z6+64z^6 + 64 són reals, i efectivament les arrels van en parelles conjugades (z0z_0 amb z5z_5, z1z_1 amb z4z_4, z2z_2 amb z3z_3); cap és real, cosa coherent amb el fet que z6=−64z^6 = -64 no té solucions reals. I una substitució ràpida: (2j)6=64j6=64j2=−64(2j)^6 = 64j^6 = 64j^2 = -64.

Què valora el corrector

Que hi hagi sis solucions i no una, que l'expressió general amb kk aparegui escrita (no només els sis valors), que els arguments estiguin reduïts a (−π,π](-\pi, \pi] quan dones l'argument principal, i que la frase sobre la figura vingui justificada pel mòdul comú i la separació constant. La comprovació amb parelles conjugades és gratuïta i suma.

Problema 4: equació quadràtica amb coeficients complexos

Resol a C\mathbb{C} l'equació jz2+(1−4j)z−5+5j=0jz^2 + (1 - 4j)z - 5 + 5j = 0 i comprova el resultat amb les relacions de Vieta.

Solució del problema 4

Coeficients, amb els signes inclosos. a=ja = j, b=1−4jb = 1 - 4j, c=−5+5jc = -5 + 5j.

Discriminant.

b2=(1−4j)2=1−8j+16j2=−15−8j,4ac=4j(−5+5j)=−20j+20j2=−20−20j,Δ=b2−4ac=(−15−8j)−(−20−20j)=5+12j.\begin{aligned} b^2 &= (1 - 4j)^2 = 1 - 8j + 16j^2 = -15 - 8j, \\ 4ac &= 4j(-5 + 5j) = -20j + 20j^2 = -20 - 20j, \\ \Delta &= b^2 - 4ac = (-15 - 8j) - (-20 - 20j) = 5 + 12j . \end{aligned}

Una arrel quadrada de Δ\Delta. L'argument de 5+12j5 + 12j no és notable, així que anem per la via binòmica. ∣Δ∣=25+144=13|\Delta| = \sqrt{25 + 144} = 13; per tant u2=(13+5)/2=9u^2 = (13 + 5)/2 = 9 i v2=(13−5)/2=4v^2 = (13 - 5)/2 = 4. Com que la part imaginària de Δ\Delta és positiva, uu i vv tenen el mateix signe: δ=3+2j\delta = 3 + 2j. Comprovació: (3+2j)2=9+12j+4j2=5+12j(3 + 2j)^2 = 9 + 12j + 4j^2 = 5 + 12j.

Fórmula.

z=−b±δ2a=(−1+4j)±(3+2j)2j.z = \frac{-b \pm \delta}{2a} = \frac{(-1 + 4j) \pm (3 + 2j)}{2j} .

Dividir per jj és multiplicar per −j-j (perquè j⋅(−j)=1j \cdot (-j) = 1). Amb el signe ++: 2+6j2j=1+3jj=(1+3j)(−j)=−j−3j2=3−j\dfrac{2 + 6j}{2j} = \dfrac{1 + 3j}{j} = (1 + 3j)(-j) = -j - 3j^2 = 3 - j. Amb el signe −-: −4+2j2j=−2+jj=(−2+j)(−j)=2j−j2=1+2j\dfrac{-4 + 2j}{2j} = \dfrac{-2 + j}{j} = (-2 + j)(-j) = 2j - j^2 = 1 + 2j.

Solucions: z1=3−jz_1 = 3 - j i z2=1+2jz_2 = 1 + 2j. No són conjugades, i no han de ser-ho: els coeficients no són reals.

Vieta. Suma: z1+z2=4+jz_1 + z_2 = 4 + j; i −b/a=−1+4jj=(−1+4j)(−j)=j+4=4+j-b/a = \dfrac{-1 + 4j}{j} = (-1 + 4j)(-j) = j + 4 = 4 + j. Producte: z1z2=(3−j)(1+2j)=3+6j−j−2j2=5+5jz_1 z_2 = (3 - j)(1 + 2j) = 3 + 6j - j - 2j^2 = 5 + 5j; i c/a=−5+5jj=(−5+5j)(−j)=5j+5=5+5jc/a = \dfrac{-5 + 5j}{j} = (-5 + 5j)(-j) = 5j + 5 = 5 + 5j. Tot coincideix.

Què valora el corrector

Aquest apartat sol ser el de més pes, i es puntua per fases: identificació correcta de aa, bb, cc (amb b=1−4jb = 1 - 4j, no −1+4j-1 + 4j), càlcul net de Δ\Delta, obtenció d'una sola δ\delta amb la seva comprovació, divisió per 2a2a ben feta i Vieta al final. Si Vieta no quadra i ho dius, encara conserves la major part dels punts de procediment; si no fas Vieta, un error de signe passa desapercebut i s'arrossega fins a la nota.

Problema 5: sinus d'un nombre complex

Escriu sin⁡(1−2j)\sin(1 - 2j) en forma binòmica exacta, dona'n el valor numèric amb quatre decimals i calcula'n el mòdul. És possible que el mòdul sigui més gran que 1?

Solució del problema 5

Amb x=1x = 1 i y=−2y = -2, la fórmula de separació dona

sin⁡(1−2j)=sin⁡1cosh⁡(−2)+jcos⁡1sinh⁡(−2)=sin⁡1cosh⁡2−jcos⁡1sinh⁡2,\sin(1 - 2j) = \sin 1\cosh(-2) + j\cos 1\sinh(-2) = \sin 1\cosh 2 - j\cos 1\sinh 2 ,

on hem usat que cosh⁡\cosh és parell i sinh⁡\sinh és imparell. Aquesta és la forma exacta que cal deixar escrita.

Valor numèric. sin⁡1≈0,8415\sin 1 \approx 0{,}8415, cos⁡1≈0,5403\cos 1 \approx 0{,}5403, cosh⁡2≈3,7622\cosh 2 \approx 3{,}7622 i sinh⁡2≈3,6269\sinh 2 \approx 3{,}6269. Per tant

sin⁡(1−2j)≈3,1658−1,9596j.\sin(1 - 2j) \approx 3{,}1658 - 1{,}9596j .

Mòdul. ∣sin⁡(1−2j)∣≈3,16582+1,95962≈3,7232|\sin(1 - 2j)| \approx \sqrt{3{,}1658^2 + 1{,}9596^2} \approx 3{,}7232. Sí, és més gran que 11: la fita ∣sin⁡z∣≤1|\sin z| \leq 1 només val per a zz real. Per a z=x+yjz = x + yj el terme cosh⁡y\cosh y creix exponencialment amb ∣y∣|y|, i aquí cosh⁡2≈3,76\cosh 2 \approx 3{,}76 ja ho fa evident.

Comprovació per la definició exponencial. sin⁡z=ejz−e−jz2j\sin z = \dfrac{e^{jz} - e^{-jz}}{2j} amb jz=j(1−2j)=2+jjz = j(1 - 2j) = 2 + j i −jz=−2−j-jz = -2 - j:

e2+j=e2(cos⁡1+jsin⁡1)≈3,9923+6,2177j,e−2−j=e−2(cos⁡1−jsin⁡1)≈0,0731−0,1139j.e^{2 + j} = e^2(\cos 1 + j\sin 1) \approx 3{,}9923 + 6{,}2177j, \qquad e^{-2 - j} = e^{-2}(\cos 1 - j\sin 1) \approx 0{,}0731 - 0{,}1139j .

La diferència és ≈3,9192+6,3316j\approx 3{,}9192 + 6{,}3316j, i dividida per 2j2j (multiplicar per −j/2-j/2) dona ≈3,1658−1,9596j\approx 3{,}1658 - 1{,}9596j. Coincideix.

Què valora el corrector

La forma exacta sin⁡1cosh⁡2−jcos⁡1sinh⁡2\sin 1\cosh 2 - j\cos 1\sinh 2 amb el signe menys correctament justificat per la paritat; els decimals només confirmen. També valora que sàpigues dir, sense dubtar, que un sinus complex pot tenir mòdul més gran que 11: és una pregunta de concepte que apareix sovint com a apartat teòric.

Problema 6: logaritme i potència complexa amb totes les branques

Sigui w=−3+jw = -\sqrt3 + j. (a) Troba tots els valors de log⁡w\log w i indica'n el valor principal. (b) Troba tots els valors de w1+jw^{1 + j} en forma exponencial, indica'n el valor principal i explica com es distribueixen al pla.

Solució del problema 6

(a) Mòdul ∣w∣=3+1=2|w| = \sqrt{3 + 1} = 2. Signes (−,+)(-, +): quadrant II, angle de referència π/6\pi/6, de manera que Arg⁡w=π−π/6=5π/6\operatorname{Arg} w = \pi - \pi/6 = 5\pi/6. Posem nom a les peces, L0=ln⁡2L_0 = \ln 2 i θk=5π6+2kπ\theta_k = \dfrac{5\pi}{6} + 2k\pi:

log⁡w={ ln⁡2+j(5π6+2kπ)  :  k∈Z },Log⁡w=ln⁡2+j5π6≈0,6931+2,6180j.\log w = \Big\{\, \ln 2 + j\Big(\frac{5\pi}{6} + 2k\pi\Big) \;:\; k \in \mathbb{Z} \,\Big\}, \qquad \operatorname{Log} w = \ln 2 + j\frac{5\pi}{6} \approx 0{,}6931 + 2{,}6180j .

Comprovació: eLog⁡w=eln⁡2ej5π/6=2(−32+12j)=−3+je^{\operatorname{Log} w} = e^{\ln 2}e^{j5\pi/6} = 2\big(-\tfrac{\sqrt3}{2} + \tfrac12 j\big) = -\sqrt3 + j.

(b) Per definició, w1+j={ e(1+j)L:L∈log⁡w }w^{1 + j} = \{\, e^{(1 + j)L} : L \in \log w \,\}. Separem part real i imaginària de l'exponent:

(1+j)(L0+jθk)=L0+jθk+jL0+j2θk=(L0−θk)+j(L0+θk).(1 + j)(L_0 + j\theta_k) = L_0 + j\theta_k + jL_0 + j^2\theta_k = (L_0 - \theta_k) + j(L_0 + \theta_k) .

Exponenciant, el terme real va al mòdul i l'imaginari a l'argument:

w1+j={ eL0−θk ej(L0+θk) }={ 2 e−5π6−2kπ  e j(ln⁡2+5π6+2kπ)  :  k∈Z }.w^{1 + j} = \Big\{\, e^{L_0 - \theta_k}\,e^{j(L_0 + \theta_k)} \,\Big\} = \Big\{\, 2\,e^{-\frac{5\pi}{6} - 2k\pi}\; e^{\,j\left(\ln 2 + \frac{5\pi}{6} + 2k\pi\right)} \;:\; k \in \mathbb{Z} \,\Big\}.

Distribució al pla. El factor ej2kπe^{j2k\pi} val 11, així que tots els valors tenen el mateix argument ln⁡2+5π/6≈3,3111\ln 2 + 5\pi/6 \approx 3{,}3111 rad (en argument principal, ≈−2,9720\approx -2{,}9720 rad). Els mòduls, en canvi, formen una progressió geomètrica de raó e−2π≈0,0019e^{-2\pi} \approx 0{,}0019: tots els valors són sobre la mateixa semirecta des de l'origen, cada un unes 535535 vegades més a prop de l'origen que l'anterior. Això passa perquè l'exponent té part imaginària: les branques canvien el mòdul, no la direcció.

Valor principal (k=0k = 0): mòdul 2e−5π/6≈0,14592e^{-5\pi/6} \approx 0{,}1459 i argument ln⁡2+5π/6\ln 2 + 5\pi/6, és a dir

pv⁡(w1+j)=2e−5π/6 e j(ln⁡2+5π/6)≈0,1459 (−0,9857−0,1687j)≈−0,1438−0,0246j.\operatorname{pv}\big(w^{1 + j}\big) = 2e^{-5\pi/6}\,e^{\,j(\ln 2 + 5\pi/6)} \approx 0{,}1459\,(-0{,}9857 - 0{,}1687j) \approx -0{,}1438 - 0{,}0246j .

Amb k=1k = 1 el mòdul baixa a ≈0,0003\approx 0{,}0003 i amb k=−1k = -1 puja a ≈78,13\approx 78{,}13, sempre amb el mateix argument.

Què valora el corrector

Que el conjunt aparegui escrit amb k∈Zk \in \mathbb{Z} explícit i el valor principal marcat a part; que la separació de (1+j)(L0+jθk)(1 + j)(L_0 + j\theta_k) en part real i imaginària sigui neta (és on es perden més punts); i que la descripció geomètrica sigui coherent amb l'àlgebra: mateix argument, mòduls en progressió geomètrica. Un examen recent demanava exactament aquesta explicació, i la resposta "són infinits" sense dir com es reparteixen no la puntuava sencera.

Formulari essencial

Tot el que necessites per al bloc, en una sola taula. A totes les fórmules, z=x+yjz = x + yj o z=a+bjz = a + bj amb components reals, r=∣z∣r = \lvert z \rvert, θ\theta un argument de zz i k∈Zk \in \mathbb{Z}.

ConcepteFórmula
Forma binòmicaz=a+bjz = a + bj, amb j2=−1j^2 = -1, Re⁡z=a\operatorname{Re} z = a, Im⁡z=b\operatorname{Im} z = b
Mòdul i argument principal∣z∣=a2+b2\lvert z \rvert = \sqrt{a^2 + b^2}, Arg⁡z=atan2⁡(b,a)∈(−π,π]\operatorname{Arg} z = \operatorname{atan2}(b, a) \in (-\pi, \pi]
Forma polar i exponencialz=r(cos⁡θ+jsin⁡θ)=r ejθz = r(\cos\theta + j\sin\theta) = r\,e^{j\theta}
Fórmula d'Eulerejθ=cos⁡θ+jsin⁡θe^{j\theta} = \cos\theta + j\sin\theta
Conjugatzˉ=a−bj=r e−jθ\bar z = a - bj = r\,e^{-j\theta}, zzˉ=∣z∣2z\bar z = \lvert z \rvert^2
Quocient en binòmicaa+bjc+dj=(a+bj)(c−dj)c2+d2\dfrac{a + bj}{c + dj} = \dfrac{(a + bj)(c - dj)}{c^2 + d^2}
Producte i quocient en exponencialrejθ⋅Rejφ=rR ej(θ+φ)r e^{j\theta}\cdot R e^{j\varphi} = rR\,e^{j(\theta + \varphi)}, rejθRejφ=rR ej(θ−φ)\dfrac{r e^{j\theta}}{R e^{j\varphi}} = \dfrac{r}{R}\,e^{j(\theta - \varphi)}
De Moivre(rejθ)n=rnejnθ(r e^{j\theta})^n = r^n e^{jn\theta}, (cos⁡θ+jsin⁡θ)n=cos⁡nθ+jsin⁡nθ(\cos\theta + j\sin\theta)^n = \cos n\theta + j\sin n\theta
Arrels nn-èsimes de w=rejθw = r e^{j\theta}zk=rn e j(θ+2kπ)/nz_k = \sqrt[n]{r}\,e^{\,j(\theta + 2k\pi)/n}, k=0,…,n−1k = 0, \ldots, n - 1
Arrel quadrada exacta de Δ=p+qj\Delta = p + qjδ=±(u+vj)\delta = \pm(u + vj), u=∣Δ∣+p2u = \sqrt{\tfrac{\lvert \Delta \rvert + p}{2}}, v=sgn⁡(q)∣Δ∣−p2v = \operatorname{sgn}(q)\sqrt{\tfrac{\lvert \Delta \rvert - p}{2}}
Quadràtica az2+bz+c=0az^2 + bz + c = 0z=−b±δ2az = \dfrac{-b \pm \delta}{2a} amb δ2=b2−4ac\delta^2 = b^2 - 4ac; Vieta: z1+z2=−baz_1 + z_2 = -\tfrac{b}{a}, z1z2=caz_1 z_2 = \tfrac{c}{a}
Exponencial complexaex+yj=ex(cos⁡y+jsin⁡y)e^{x + yj} = e^x(\cos y + j\sin y), ∣ez∣=ex\lvert e^z \rvert = e^x, període 2πj2\pi j
Sinus i cosinussin⁡z=ejz−e−jz2j\sin z = \dfrac{e^{jz} - e^{-jz}}{2j}, cos⁡z=ejz+e−jz2\cos z = \dfrac{e^{jz} + e^{-jz}}{2}
Sinus i cosinus hiperbòlicssinh⁡y=ey−e−y2\sinh y = \dfrac{e^{y} - e^{-y}}{2}, cosh⁡y=ey+e−y2\cosh y = \dfrac{e^{y} + e^{-y}}{2}
Separació de sin⁡z\sin zsin⁡(x+yj)=sin⁡xcosh⁡y+jcos⁡xsinh⁡y\sin(x + yj) = \sin x\cosh y + j\cos x\sinh y
Separació de cos⁡z\cos zcos⁡(x+yj)=cos⁡xcosh⁡y−jsin⁡xsinh⁡y\cos(x + yj) = \cos x\cosh y - j\sin x\sinh y
Logaritme complexlog⁡z={ln⁡∣z∣+j(Arg⁡z+2kπ)}\log z = \{\ln\lvert z \rvert + j(\operatorname{Arg} z + 2k\pi)\}, Log⁡z=ln⁡∣z∣+jArg⁡z\operatorname{Log} z = \ln\lvert z \rvert + j\operatorname{Arg} z
Potència complexazw={ewL:L∈log⁡z}z^w = \{e^{wL} : L \in \log z\}, pv⁡(zw)=ewLog⁡z\operatorname{pv}(z^w) = e^{w\operatorname{Log} z}

Dues observacions d'ús. A les arrels nn-èsimes, el 2kπ2k\pi es posa abans de dividir per nn; si el poses després, tots els kk donen el mateix punt. I a la potència complexa, el nombre de valors diferents depèn de l'exponent: un únic valor si ww és enter, qq valors si w=p/qw = p/q és racional irreductible, i infinits si ww és irracional o té part imaginària.

Llista de comprovació

  1. Has llegit tots els apartats i has classificat cadascun per forma abans de calcular?
  2. Part real i imaginària escrites com a reals, sense cap jj?
  3. Quadrant decidit amb els signes de aa i bb; argument principal a (−π,π](-\pi, \pi]; reals negatius amb argument π\pi?
  4. Potències: argument reduït a (−π,π](-\pi, \pi] abans de tornar a binòmica; mòdul del resultat coherent amb rnr^n?
  5. Arrels: nn solucions, expressió general amb kk, mateix mòdul, separació 2π/n2\pi/n, figura anomenada?
  6. Quadràtica: signe de bb, una sola δ\delta comprovada, divisió per 2a2a amb el conjugat, Vieta al final?
  7. Sinus i cosinus: paritat aplicada si xx o yy són negatius, signe menys al cosinus, resultat exacte abans dels decimals?
  8. Logaritme i potència: conjunt amb k∈Zk \in \mathbb{Z} explícit, valor principal a part, i part real i imaginària de wlog⁡zw\log z separades netament?
  9. Cada apartat té almenys una comprovació (mòdul, substitució, Vieta, eLog⁡z=ze^{\operatorname{Log} z} = z)?

Si algun dels sis problemes t'ha fet dubtar, la pàgina corresponent del bloc conté la teoria i més exemples: representació i operacions per als problemes 1 i 2, potències, arrels i equacions per als problemes 2, 3 i 4, i funcions complexes per als problemes 5 i 6.