Matly

Matrius: operacions, potències, inversa i equacions matricials

Vols practicar? Aquest tema té 103 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Les matrius són el llenguatge de tot el bloc d'àlgebra de les PAU de Matemàtiques II: amb elles s'escriuen els sistemes, es calculen els determinants i es discuteixen els rangs. A l'examen, les matrius de selectivitat apareixen de dues maneres: com a eina dins d'un problema de sistemes i, molt sovint, com a pregunta pròpia, on et demanen calcular una potència, trobar la inversa o resoldre una equació matricial del tipus AX=BAX = B. En aquesta pàgina trobaràs les definicions imprescindibles, el producte de matrius explicat sense trampes, els patrons de potències que surten cada any i el mètode segur per aïllar una matriu incògnita.

Què és una matriu i quins tipus has de reconèixer

Una matriu és una taula rectangular de nombres ordenats en files i columnes. Si té mm files i nn columnes diem que té dimensió m×nm \times n i escrivim A∈Mm×n(R)A \in M_{m \times n}(\mathbb{R}). L'element que ocupa la fila ii i la columna jj s'escriu aija_{ij}: primer la fila, després la columna.

A=(a11a12⋯a1na21a22⋯a2n⋮⋮⋮am1am2⋯amn)A = \begin{pmatrix} a_{11} & a_{12} & \cdots & a_{1n} \\ a_{21} & a_{22} & \cdots & a_{2n} \\ \vdots & \vdots & & \vdots \\ a_{m1} & a_{m2} & \cdots & a_{mn} \end{pmatrix}

A les PAU treballaràs gairebé sempre amb matrius de com a molt tres files i tres columnes, però convé tenir clars els noms que apareixen als enunciats.

Tipus de matrius

  • Matriu fila: una sola fila, dimensió 1×n1 \times n. Matriu columna: una sola columna, m×1m \times 1.
  • Matriu quadrada: mateix nombre de files que de columnes (n×nn \times n). Diem que és d'ordre nn. Els elements a11,a22,…,anna_{11}, a_{22}, \ldots, a_{nn} formen la diagonal principal.
  • Matriu nul·la 00: tots els elements són zero.
  • Matriu identitat II: quadrada, amb uns a la diagonal principal i zeros a la resta. És l'element neutre del producte.
  • Matriu diagonal: quadrada, amb zeros fora de la diagonal principal.
  • Matriu triangular: quadrada, amb zeros per sota (triangular superior) o per sobre (triangular inferior) de la diagonal.
  • Matriu transposada AtA^t: la que s'obté canviant files per columnes. Si AA és m×nm \times n, AtA^t és n×mn \times m, i (At)t=A(A^t)^t = A.
  • Matriu simètrica: quadrada i igual a la seva transposada, A=AtA = A^t, és a dir aij=ajia_{ij} = a_{ji}.

Per exemple, la matriu (123250304)\begin{pmatrix} 1 & 2 & 3 \\ 2 & 5 & 0 \\ 3 & 0 & 4 \end{pmatrix} és simètrica (mira com els elements es reflecteixen respecte de la diagonal), i (2003−10543)\begin{pmatrix} 2 & 0 & 0 \\ 3 & -1 & 0 \\ 5 & 4 & 3 \end{pmatrix} és triangular inferior. Aquesta última mena de matrius és molt còmoda quan arribes als determinants, perquè el seu determinant és el producte de la diagonal.

Igualtat, suma i producte per un escalar

Dues matrius són iguals quan tenen la mateixa dimensió i coincideixen element a element. Aquesta idea tan simple és una eina de resolució: si un enunciat et dona una igualtat de matrius 2×22 \times 2, en realitat et dona quatre equacions numèriques, una per posició.

La suma i la resta només es poden fer entre matrius de la mateixa dimensió, i es fan element a element. El producte per un escalar λ∈R\lambda \in \mathbb{R} multiplica tots els elements per λ\lambda. Les propietats són les que esperaries: la suma és commutativa i associativa, la matriu nul·la és l'element neutre i λ(A+B)=λA+λB\lambda(A + B) = \lambda A + \lambda B.

Suma i escalar

Si A=(102−1)A = \begin{pmatrix} 1 & 0 \\ 2 & -1 \end{pmatrix} i B=(3405)B = \begin{pmatrix} 3 & 4 \\ 0 & 5 \end{pmatrix}, aleshores

B−A=(24−26),12(B−A)=(12−13).B - A = \begin{pmatrix} 2 & 4 \\ -2 & 6 \end{pmatrix}, \qquad \tfrac{1}{2}(B - A) = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ -1 & 3 \end{pmatrix}.

Aquesta última matriu és justament la solució de l'equació 2X+A=B2X + A = B: la tornarem a trobar més avall.

Producte de matrius

El producte de matrius és l'operació que dona feina. Per fer A⋅BA \cdot B cal que el nombre de columnes de AA coincideixi amb el nombre de files de BB. Si AA és m×nm \times n i BB és n×pn \times p, el producte ABAB és m×pm \times p, i l'element de la fila ii i columna jj s'obté multiplicant la fila ii de AA per la columna jj de BB, terme a terme, i sumant:

(AB)ij=ai1b1j+ai2b2j+⋯+ainbnj.(AB)_{ij} = a_{i1}b_{1j} + a_{i2}b_{2j} + \cdots + a_{in}b_{nj}.

La regla mnemotècnica és «fila per columna». Fixa't en la dimensió abans de començar: si no encaixa, el producte simplement no existeix.

Producte de dues matrius quadrades

Amb A=(2103)A = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 0 & 3 \end{pmatrix} i B=(1−142)B = \begin{pmatrix} 1 & -1 \\ 4 & 2 \end{pmatrix}:

AB=(2⋅1+1⋅42⋅(−1)+1⋅20⋅1+3⋅40⋅(−1)+3⋅2)=(60126).AB = \begin{pmatrix} 2 \cdot 1 + 1 \cdot 4 & 2 \cdot (-1) + 1 \cdot 2 \\ 0 \cdot 1 + 3 \cdot 4 & 0 \cdot (-1) + 3 \cdot 2 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 6 & 0 \\ 12 & 6 \end{pmatrix}.

Si ara fem el producte en l'altre ordre:

BA=(1⋅2+(−1)⋅01⋅1+(−1)⋅34⋅2+2⋅04⋅1+2⋅3)=(2−2810).BA = \begin{pmatrix} 1 \cdot 2 + (-1) \cdot 0 & 1 \cdot 1 + (-1) \cdot 3 \\ 4 \cdot 2 + 2 \cdot 0 & 4 \cdot 1 + 2 \cdot 3 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 2 & -2 \\ 8 & 10 \end{pmatrix}.

Els dos resultats no s'assemblen en res: AB≠BAAB \neq BA.

Producte de matrius no quadrades

Si A=(102−131)A = \begin{pmatrix} 1 & 0 & 2 \\ -1 & 3 & 1 \end{pmatrix} és 2×32 \times 3 i B=(210−113)B = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 0 & -1 \\ 1 & 3 \end{pmatrix} és 3×23 \times 2, el producte ABAB existeix (3 columnes contra 3 files) i és 2×22 \times 2:

AB=(1⋅2+0⋅0+2⋅11⋅1+0⋅(−1)+2⋅3−1⋅2+3⋅0+1⋅1−1⋅1+3⋅(−1)+1⋅3)=(47−1−1).AB = \begin{pmatrix} 1 \cdot 2 + 0 \cdot 0 + 2 \cdot 1 & 1 \cdot 1 + 0 \cdot (-1) + 2 \cdot 3 \\ -1 \cdot 2 + 3 \cdot 0 + 1 \cdot 1 & -1 \cdot 1 + 3 \cdot (-1) + 1 \cdot 3 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 4 & 7 \\ -1 & -1 \end{pmatrix}.

El producte BABA també existeix, però és una matriu 3×33 \times 3 completament diferent. I si AA fos 2×32 \times 3 i BB fos 2×22 \times 2, ABAB no existiria però BABA sí.

El producte no és commutatiu

En general AB≠BAAB \neq BA. Pot passar que un dels dos productes no existeixi, que tinguin dimensions diferents o que, tot i ser quadrades, els resultats siguin diferents. Per tant, a qualsevol manipulació algebraica has de respectar l'ordre dels factors. També falla la regla «si AB=0AB = 0 aleshores A=0A = 0 o B=0B = 0»: hi ha matrius no nul·les amb producte nul, per exemple (0100)2=0\begin{pmatrix} 0 & 1 \\ 0 & 0 \end{pmatrix}^2 = 0.

Les propietats que sí que es compleixen, i que faràs servir contínuament, són l'associativa (AB)C=A(BC)(AB)C = A(BC), la distributiva A(B+C)=AB+ACA(B + C) = AB + AC i (B+C)A=BA+CA(B + C)A = BA + CA, l'element neutre AI=IA=AAI = IA = A i la transposada del producte:

(AB)t=BtAt.(AB)^t = B^t A^t .

Observa que la transposada inverteix l'ordre. Amb les matrius de l'exemple anterior, (AB)t=(61206)(AB)^t = \begin{pmatrix} 6 & 12 \\ 0 & 6 \end{pmatrix} i BtAtB^t A^t dona exactament això, mentre que AtBt=(28−210)A^t B^t = \begin{pmatrix} 2 & 8 \\ -2 & 10 \end{pmatrix} és una altra cosa.

Potències de matrius

Una potència AnA^n només té sentit si AA és quadrada, i es calcula multiplicant AA per ella mateixa nn vegades. Els problemes de PAU no et demanen mai A50A^{50} a la brava: et demanen A2A^2, A3A^3, potser A4A^4, i que descobreixis el patró per escriure AnA^n. Hi ha dos tipus de patró que has de reconèixer.

Patró creixent. Amb A=(1101)A = \begin{pmatrix} 1 & 1 \\ 0 & 1 \end{pmatrix} s'obté A2=(1201)A^2 = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}, A3=(1301)A^3 = \begin{pmatrix} 1 & 3 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}, i la conjectura natural és An=(1n01)A^n = \begin{pmatrix} 1 & n \\ 0 & 1 \end{pmatrix}. Per justificar-la n'hi ha prou amb comprovar que, si val per a nn, també val per a n+1n + 1: An⋅A=(1n+101)A^n \cdot A = \begin{pmatrix} 1 & n + 1 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}. El mateix passa amb (101010001)\begin{pmatrix} 1 & 0 & 1 \\ 0 & 1 & 0 \\ 0 & 0 & 1 \end{pmatrix}, la potència nn-èsima de la qual té un nn a la cantonada superior dreta i la resta igual.

Patró periòdic. Algunes matrius tornen a la identitat (o a un múltiple seu) al cap de poques multiplicacions, i aleshores les potències es repeteixen cíclicament.

Potència alta d'una matriu periòdica

Sigui A=(0−110)A = \begin{pmatrix} 0 & -1 \\ 1 & 0 \end{pmatrix}. Calcula A2026A^{2026}.

Fem les primeres potències:

A2=(−100−1)=−I,A3=A2A=−A=(01−10),A4=(A2)2=(−I)2=I.A^2 = \begin{pmatrix} -1 & 0 \\ 0 & -1 \end{pmatrix} = -I, \qquad A^3 = A^2 A = -A = \begin{pmatrix} 0 & 1 \\ -1 & 0 \end{pmatrix}, \qquad A^4 = (A^2)^2 = (-I)^2 = I.

Com que A4=IA^4 = I, les potències es repeteixen amb període 4: A5=AA^5 = A, A6=A2A^6 = A^2, i en general AnA^n depèn només del residu de dividir nn entre 4. Com que 2026=4⋅506+22026 = 4 \cdot 506 + 2,

A2026=(A4)506⋅A2=I⋅A2=−I=(−100−1).A^{2026} = (A^4)^{506} \cdot A^2 = I \cdot A^2 = -I = \begin{pmatrix} -1 & 0 \\ 0 & -1 \end{pmatrix}.

(Geomètricament, AA és un gir de 90∘90^\circ i quatre girs de 90∘90^\circ són una volta sencera.)

Com atacar una potència a l'examen

Calcula A2A^2 i A3A^3 amb cura. Si veus que A2A^2 o A3A^3 és II, −I-I o un múltiple de AA, tens un patró periòdic: divideix l'exponent pel període i queda't amb el residu. Si els nombres creixen de manera regular, escriu la fórmula general de AnA^n i comprova-la multiplicant una vegada més. Si AA és diagonal, elevar és trivial: s'eleva cada element de la diagonal.

Matriu inversa

Matriu inversa

Una matriu quadrada AA és invertible (o regular) si existeix una matriu A−1A^{-1} tal que AA−1=A−1A=IA A^{-1} = A^{-1} A = I. Si no existeix, AA és singular. Quan existeix, la inversa és única.

No totes les matrius tenen inversa. El criteri definitiu el veuràs a la pàgina de determinants: AA és invertible si i només si ∣A∣≠0|A| \neq 0. De moment, retén que la inversa és el substitut de la divisió, que les matrius no es poden dividir mai, i que per a l'ordre 2 hi ha una fórmula directa.

Inversa d'una matriu 2×2

Si A=(abcd)A = \begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix} i ad−bc≠0ad - bc \neq 0,

A−1=1ad−bc(d−b−ca).A^{-1} = \frac{1}{ad - bc} \begin{pmatrix} d & -b \\ -c & a \end{pmatrix}.

És a dir: s'intercanvien els elements de la diagonal principal, es canvia el signe dels altres dos i es divideix pel determinant. Per a A=(3152)A = \begin{pmatrix} 3 & 1 \\ 5 & 2 \end{pmatrix}, ad−bc=6−5=1ad - bc = 6 - 5 = 1 i per tant A−1=(2−1−53)A^{-1} = \begin{pmatrix} 2 & -1 \\ -5 & 3 \end{pmatrix}. Comprova-ho: AA−1=(6−5−3+310−10−5+6)=IA A^{-1} = \begin{pmatrix} 6 - 5 & -3 + 3 \\ 10 - 10 & -5 + 6 \end{pmatrix} = I. En canvi, (2412)\begin{pmatrix} 2 & 4 \\ 1 & 2 \end{pmatrix} té ad−bc=4−4=0ad - bc = 4 - 4 = 0 i no té inversa.

El mètode de Gauss-Jordan

Per a matrius d'ordre 3 la fórmula anterior no serveix. Tens dues opcions: la matriu adjunta (explicada a determinants) o el mètode de Gauss-Jordan, que consisteix a escriure (A∣I)(A \mid I) i fer operacions per files fins a convertir la part esquerra en II: en aquell moment la part dreta és A−1A^{-1}. Les operacions permeses són les mateixes que a la resolució de sistemes per Gauss.

Gauss-Jordan en una matriu 2×2

Calcula la inversa de A=(2111)A = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 1 & 1 \end{pmatrix}.

(21101101)→F1↔F2(11012110)→F2→F2−2F1(11010−11−2)\left(\begin{array}{cc|cc} 2 & 1 & 1 & 0 \\ 1 & 1 & 0 & 1 \end{array}\right) \xrightarrow{F_1 \leftrightarrow F_2} \left(\begin{array}{cc|cc} 1 & 1 & 0 & 1 \\ 2 & 1 & 1 & 0 \end{array}\right) \xrightarrow{F_2 \to F_2 - 2F_1} \left(\begin{array}{cc|cc} 1 & 1 & 0 & 1 \\ 0 & -1 & 1 & -2 \end{array}\right)→F2→−F2(110101−12)→F1→F1−F2(101−101−12)\xrightarrow{F_2 \to -F_2} \left(\begin{array}{cc|cc} 1 & 1 & 0 & 1 \\ 0 & 1 & -1 & 2 \end{array}\right) \xrightarrow{F_1 \to F_1 - F_2} \left(\begin{array}{cc|cc} 1 & 0 & 1 & -1 \\ 0 & 1 & -1 & 2 \end{array}\right)

Per tant A−1=(1−1−12)A^{-1} = \begin{pmatrix} 1 & -1 \\ -1 & 2 \end{pmatrix}, que coincideix amb el que dona la fórmula (ad−bc=1ad - bc = 1). Amb una matriu 3×33 \times 3 el procés és idèntic, només que amb més passos.

Dues propietats de la inversa que apareixen a les equacions matricials: (AB)−1=B−1A−1(AB)^{-1} = B^{-1} A^{-1} (l'ordre s'inverteix, igual que a la transposada) i (A−1)−1=A(A^{-1})^{-1} = A.

Equacions matricials

Una equació matricial és una igualtat on la incògnita XX és una matriu. L'estratègia és aïllar XX com en una equació normal, però amb dues regles noves: no es pot dividir (es multiplica per la inversa) i el costat pel qual multipliques importa.

Sense inversa

Si XX només apareix sumada o multiplicada per nombres, s'aïlla directament. De 2X+A=B2X + A = B s'obté 2X=B−A2X = B - A i X=12(B−A)X = \frac{1}{2}(B - A). Amb les matrius AA i BB del primer exemple, X=(12−13)X = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ -1 & 3 \end{pmatrix}. Un altre recurs sense inversa és posar X=(abcd)X = \begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix}, operar i igualar element a element; és el camí quan AA no és invertible o quan et demanen «totes les matrius que compleixen...».

Amb inversa: AX=BAX = B i XA=BXA = B

Si AA és invertible:

  • De AX=BAX = B, multipliquem per l'esquerra per A−1A^{-1}: A−1AX=A−1BA^{-1} A X = A^{-1} B, i com que A−1A=IA^{-1} A = I, queda X=A−1BX = A^{-1} B.
  • De XA=BXA = B, multipliquem per la dreta per A−1A^{-1}: XAA−1=BA−1X A A^{-1} = B A^{-1}, i queda X=BA−1X = B A^{-1}.

La regla és que la inversa ha d'anar al mateix costat on hi ha AA, perquè només així A−1A^{-1} i AA queden juntes i s'anul·len.

La mateixa A i la mateixa B, dues solucions diferents

Sigui A=(3152)A = \begin{pmatrix} 3 & 1 \\ 5 & 2 \end{pmatrix}, amb A−1=(2−1−53)A^{-1} = \begin{pmatrix} 2 & -1 \\ -5 & 3 \end{pmatrix}, i B=(1012)B = \begin{pmatrix} 1 & 0 \\ 1 & 2 \end{pmatrix}.

Per a AX=BAX = B:

X=A−1B=(2−1−53)(1012)=(1−2−26).X = A^{-1} B = \begin{pmatrix} 2 & -1 \\ -5 & 3 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} 1 & 0 \\ 1 & 2 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 1 & -2 \\ -2 & 6 \end{pmatrix}.

Per a XA=BXA = B:

X=BA−1=(1012)(2−1−53)=(2−1−85).X = B A^{-1} = \begin{pmatrix} 1 & 0 \\ 1 & 2 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} 2 & -1 \\ -5 & 3 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 2 & -1 \\ -8 & 5 \end{pmatrix}.

Comprova sempre: A(1−2−26)=(3−2−6+65−4−10+12)=BA \begin{pmatrix} 1 & -2 \\ -2 & 6 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 3 - 2 & -6 + 6 \\ 5 - 4 & -10 + 12 \end{pmatrix} = B. Correcte. Si haguessis fet X=A−1BX = A^{-1}B per a l'equació XA=BXA = B, el resultat no compliria l'equació.

Equacions amb més termes: AX+B=CAX + B = C

Primer s'aïlla el terme que conté XX sumant i restant matrius, i només al final es multiplica per la inversa:

AX+B=C  ⟹  AX=C−B  ⟹  X=A−1(C−B).AX + B = C \;\Longrightarrow\; AX = C - B \;\Longrightarrow\; X = A^{-1}(C - B).

Equació AX + B = C

Resol AX+B=CAX + B = C amb A=(2111)A = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 1 & 1 \end{pmatrix}, B=(1102)B = \begin{pmatrix} 1 & 1 \\ 0 & 2 \end{pmatrix} i C=(3221)C = \begin{pmatrix} 3 & 2 \\ 2 & 1 \end{pmatrix}.

Ja sabem que A−1=(1−1−12)A^{-1} = \begin{pmatrix} 1 & -1 \\ -1 & 2 \end{pmatrix}. Calculem C−B=(212−1)C - B = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 2 & -1 \end{pmatrix} i després

X=A−1(C−B)=(1−1−12)(212−1)=(022−3).X = A^{-1}(C - B) = \begin{pmatrix} 1 & -1 \\ -1 & 2 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 2 & -1 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 0 & 2 \\ 2 & -3 \end{pmatrix}.

Comprovació: AX=(212−1)AX = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 2 & -1 \end{pmatrix} i, sumant BB, s'obté CC.

Altres variants que surten: AXB=CAXB = C es resol amb X=A−1CB−1X = A^{-1} C B^{-1} (una inversa per cada costat); AX=X+BAX = X + B es reordena com (A−I)X=B(A - I)X = B i requereix la inversa de A−IA - I; i XA=A+XX A = A + X passa a X(A−I)=AX(A - I) = A, d'on X=A(A−I)−1X = A(A - I)^{-1}.

Multiplicar pel costat equivocat

L'error que més vegades es veu en correccions de PAU: escriure X=A−1BX = A^{-1}B quan l'equació és XA=BXA = B, o «simplificar» AX=BAX = B com X=B/AX = B/A. No existeix la divisió de matrius. Escriu sempre el pas A−1AX=A−1BA^{-1}AX = A^{-1}B i deixa clar que A−1A=IA^{-1}A = I: el corrector veu que saps per què el costat importa, i tu evites l'error. I abans d'invertir, comprova que ∣A∣≠0|A| \neq 0.

Problemes típics de PAU amb matrius

Els enunciats es repeteixen amb poques variacions:

  1. Potència nn-èsima: calcula A2A^2, A3A^3 i dedueix AnA^n; després demanen A2026A^{2026} o la suma A+A2+⋯A + A^2 + \cdots.
  2. Inversa amb paràmetre: «per a quins valors de kk la matriu AA té inversa?». Es resol amb ∣A∣≠0|A| \neq 0 (vegeu determinants) i després calculant la inversa per a un valor concret.
  3. Equació matricial: aïllar XX en AX+B=CAX + B = C, XA=BXA = B o AXB=CAXB = C, sovint combinada amb la inversa que acabes de calcular a l'apartat anterior.
  4. Matrius que commuten: trobar totes les XX tals que AX=XAAX = XA. S'escriu XX amb incògnites i s'iguala element a element.
  5. Sistema disfressat: una igualtat de matrius amb incògnites que en realitat és un sistema lineal.

Les matrius també apareixen al bloc de geometria: les coordenades de tres vectors es col·loquen com a files d'una matriu 3×33 \times 3 i el seu determinant o el seu rang diu si són linealment independents.

Com redactar la resposta a l'examen

Als problemes de matrius el corrector busca tres coses: que respectis les dimensions, que respectis l'ordre dels productes i que comprovis el resultat. Una redacció model per a una equació matricial:

Com que ∣A∣=…≠0|A| = \ldots \neq 0, la matriu AA és invertible i A−1=…A^{-1} = \ldots Multiplicant l'equació AX=BAX = B per l'esquerra per A−1A^{-1} obtenim A−1AX=A−1BA^{-1}AX = A^{-1}B, és a dir X=A−1B=…X = A^{-1}B = \ldots Comprovació: AX=…=BAX = \ldots = B.

I per a una potència:

Calculem A2=…A^2 = \ldots i A3=…A^3 = \ldots Observem que A3=IA^3 = I, de manera que les potències es repeteixen amb període 3. Com que 100=3⋅33+1100 = 3 \cdot 33 + 1, A100=(A3)33A=AA^{100} = (A^3)^{33} A = A.

Llista de comprovació abans d'entregar

  1. Has comprovat que les dimensions permeten cada producte que has escrit?
  2. Has mantingut l'ordre dels factors en tots els passos (mai AB=BAAB = BA sense justificar-ho)?
  3. Abans d'usar A−1A^{-1}, has comprovat que ∣A∣≠0|A| \neq 0 i has calculat la inversa correctament (comprova AA−1=IAA^{-1} = I)?
  4. En una equació matricial, has multiplicat per la inversa pel costat correcte?
  5. Has escrit la matriu XX final i l'has substituït a l'equació per comprovar-la?

Exercicis proposats

Exercici 1. Sigui A=(01−1−1)A = \begin{pmatrix} 0 & 1 \\ -1 & -1 \end{pmatrix}. Calcula A2A^2 i A3A^3, i després A100A^{100}.

Solució de l'exercici 1A2=(0⋅0+1⋅(−1)0⋅1+1⋅(−1)−1⋅0+(−1)(−1)−1⋅1+(−1)(−1))=(−1−110),A3=A2A=(0+1−1+10+01+0)=I.A^2 = \begin{pmatrix} 0 \cdot 0 + 1 \cdot (-1) & 0 \cdot 1 + 1 \cdot (-1) \\ -1 \cdot 0 + (-1)(-1) & -1 \cdot 1 + (-1)(-1) \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} -1 & -1 \\ 1 & 0 \end{pmatrix}, \qquad A^3 = A^2 A = \begin{pmatrix} 0 + 1 & -1 + 1 \\ 0 + 0 & 1 + 0 \end{pmatrix} = I.

Com que A3=IA^3 = I, les potències tenen període 3. Dividint, 100=3⋅33+1100 = 3 \cdot 33 + 1, així que A100=(A3)33⋅A=A=(01−1−1)A^{100} = (A^3)^{33} \cdot A = A = \begin{pmatrix} 0 & 1 \\ -1 & -1 \end{pmatrix}.

Exercici 2. Resol l'equació XA+B=CXA + B = C, on

A=(1201),B=(0110),C=(1323).A = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}, \qquad B = \begin{pmatrix} 0 & 1 \\ 1 & 0 \end{pmatrix}, \qquad C = \begin{pmatrix} 1 & 3 \\ 2 & 3 \end{pmatrix}.
Solució de l'exercici 2

Primer aïllem el producte: XA=C−B=(1213)XA = C - B = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ 1 & 3 \end{pmatrix}. Com que ∣A∣=1≠0|A| = 1 \neq 0, existeix A−1=(1−201)A^{-1} = \begin{pmatrix} 1 & -2 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}. La incògnita és a l'esquerra de AA, així que multipliquem per la dreta:

X=(C−B)A−1=(1213)(1−201)=(1011).X = (C - B) A^{-1} = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ 1 & 3 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} 1 & -2 \\ 0 & 1 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 1 & 0 \\ 1 & 1 \end{pmatrix}.

Comprovació: XA=(1213)XA = \begin{pmatrix} 1 & 2 \\ 1 & 3 \end{pmatrix} i, sumant BB, obtenim CC.

Exercici 3. Troba totes les matrius XX d'ordre 2 que commuten amb A=(1101)A = \begin{pmatrix} 1 & 1 \\ 0 & 1 \end{pmatrix}, és a dir, que compleixen AX=XAAX = XA.

Solució de l'exercici 3

Posem X=(abcd)X = \begin{pmatrix} a & b \\ c & d \end{pmatrix} i calculem els dos productes:

AX=(a+cb+dcd),XA=(aa+bcc+d).AX = \begin{pmatrix} a + c & b + d \\ c & d \end{pmatrix}, \qquad XA = \begin{pmatrix} a & a + b \\ c & c + d \end{pmatrix}.

Igualant element a element: de la posició (1,1)(1,1), a+c=aa + c = a, així que c=0c = 0; de la (1,2)(1,2), b+d=a+bb + d = a + b, així que d=ad = a; les altres dues posicions no aporten res de nou. Les matrius buscades són

X=(ab0a),a,b∈R.X = \begin{pmatrix} a & b \\ 0 & a \end{pmatrix}, \qquad a, b \in \mathbb{R}.

Fixa't que la identitat i la mateixa AA són casos particulars, com havia de ser.

Ara prova-ho tu. 103 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen