Matly

Intervals de confiança: mitjana, proporció, marge d'error i mida mostral

Vols practicar? Aquest tema té 156 exercicis interactius de 2 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Un interval de confiança respon a una pregunta que apareix cada any a la selectivitat: si només hem observat una mostra, entre quins valors podem afirmar que es troba la mitjana o la proporció de tota la població? A la distribució binomial i a la distribució normal coneixíem el model i calculàvem probabilitats; ara fem el camí invers, la inferència estadística. En aquesta pàgina tens la distribució de la mitjana i de la proporció mostrals, les dues fórmules d'interval que entren a les PAU, el càlcul de la mida mostral i com s'ha d'interpretar i redactar el resultat perquè no et treguin punts.

Població, mostra, paràmetre i estadístic

Per saber quantes hores dorm de mitjana l'alumnat de Catalunya no podem preguntar-ho a tothom: estudiem una part i n'extraiem conclusions. Aquest és el vocabulari que has de dominar:

Vocabulari de l'estadística inferencial

  • Població: el conjunt de tots els individus que volem estudiar.
  • Mostra: el subconjunt de la població que observem realment; la seva mida és nn.
  • Variable: la característica que mesurem (hores de son, alçada, tenir o no una opinió).
  • Paràmetre: un valor fix però desconegut de la població, com la mitjana μ\mu, la desviació típica σ\sigma o la proporció pp.
  • Estadístic: un valor calculat amb la mostra, com la mitjana mostral xˉ\bar{x} o la proporció mostral p^\hat{p}. Canvia d'una mostra a una altra.

Perquè la mostra representi la població cal un mostreig aleatori simple: tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits i cada elecció és independent de les altres. Sense aquesta condició cap fórmula d'aquesta pàgina és vàlida; a les PAU es dona per suposada.

Estadística descriptiva mínima

Els estadístics que resumeixen una mostra x1,x2,…,xnx_1, x_2, \ldots, x_n són:

xˉ=x1+x2+⋯+xnn,σ2=1n∑i=1n(xi−xˉ)2,σ=σ2.\bar{x} = \frac{x_1 + x_2 + \cdots + x_n}{n}, \qquad \sigma^2 = \frac{1}{n}\sum_{i=1}^{n}(x_i - \bar{x})^2, \qquad \sigma = \sqrt{\sigma^2} .

La variància és la mitjana dels quadrats de les desviacions respecte de xˉ\bar{x}, i la desviació típica és la seva arrel, que torna a tenir les unitats de les dades. Alguns llibres usen la variància mostral corregida s2s^2, que divideix per n−1n-1; a les PAU l'enunciat gairebé sempre dona la desviació típica poblacional σ\sigma, i és la que has de fer servir.

Si la variable és qualitativa («té o no té la característica»), l'estadístic és la proporció mostral: si xx dels nn individus la tenen,

p^=xn.\hat{p} = \frac{x}{n} .

Càlcul dels estadístics d'una mostra

Cinc alumnes han dedicat 12, 15, 9, 14 i 10 hores a preparar un examen. Calcula la mitjana, la variància i la desviació típica.

xˉ=(12+15+9+14+10)/5=60/5=12\bar{x} = (12 + 15 + 9 + 14 + 10)/5 = 60/5 = 12 hores. Les desviacions són 0,3,−3,2,−20, 3, -3, 2, -2, i els seus quadrats 0,9,9,4,40, 9, 9, 4, 4, que sumen 2626. Per tant σ2=26/5=5.2\sigma^2 = 26/5 = 5.2 i σ=5.2≈2.28\sigma = \sqrt{5.2} \approx 2.28 hores. (Amb la corregida, s2=26/4=6.5s^2 = 26/4 = 6.5 i s≈2.55s \approx 2.55.)

Proporció o percentatge?

Una proporció és un nombre entre 0 i 1; un percentatge és el mateix nombre multiplicat per 100. Si de 400 persones 148 fan servir la bici, p^=0.37\hat{p} = 0.37, que és el 37 %. Dins les fórmules sempre hi va 0.370.37, mai 3737.

Distribució de la mitjana mostral

Aquesta és la idea que fa funcionar tota la inferència. Si traguéssim moltes mostres de mida nn, cada una donaria una mitjana xˉ\bar{x} diferent: les mitjanes mostrals són els valors d'una variable aleatòria, i el teorema central del límit en descriu la distribució:

Distribució de la mitjana mostral

Si la població té mitjana μ\mu i desviació típica σ\sigma, i la població és normal o bé la mostra és gran (n≥30n \geq 30), aleshores la mitjana de les mostres de mida nn segueix

Xˉ∼N ⁣(μ, σn).\bar{X} \sim N\!\left(\mu,\ \frac{\sigma}{\sqrt{n}}\right).

La mitjana de les mitjanes és la mateixa μ\mu de la població, però la seva desviació típica, anomenada error estàndard, és σ/n\sigma/\sqrt{n}, més petita que σ\sigma: la mitjana de 100 individus varia molt menys d'una mostra a l'altra que un sol individu, i com més gran és nn, més concentrades estan les mitjanes al voltant de μ\mu.

Probabilitat sobre una mitjana mostral

L'alçada dels nois d'una ciutat és N(170,8)N(170, 8) en cm. Es tria una mostra de 64 nois. Quina és la probabilitat que la mitjana de la mostra superi els 172 cm?

L'error estàndard és σ/n=8/64=1\sigma/\sqrt{n} = 8/\sqrt{64} = 1, així que Xˉ∼N(170,1)\bar{X} \sim N(170, 1). Tipifiquem: z=(172−170)/1=2z = (172 - 170)/1 = 2, i

P(Xˉ>172)=1−Φ(2)=1−0.9772=0.0228.P(\bar{X} > 172) = 1 - \Phi(2) = 1 - 0.9772 = 0.0228 .

Que un sol noi faci més de 172 cm és corrent (P(X>172)=0.4013P(X > 172) = 0.4013); que una mostra de 64 tingui aquesta mitjana és rar.

Distribució de la proporció mostral

Si en una població la proporció d'individus amb una característica és pp i traiem mostres de mida nn, el nombre d'individus amb la característica és una binomial B(n,p)B(n, p), i la proporció mostral és aquest nombre dividit per nn. Aproximant la binomial per una normal, com a la pàgina de la distribució normal, s'obté:

P^∼N ⁣(p, p(1−p)n),si np≥5 i n(1−p)≥5.\hat{P} \sim N\!\left(p,\ \sqrt{\frac{p(1-p)}{n}}\right), \qquad \text{si } np \geq 5 \text{ i } n(1-p) \geq 5 .

Per exemple, si el 30 % de la població fa servir el transport públic i s'entrevisten 100 persones, la proporció mostral té desviació típica 0.3⋅0.7/100=0.0458\sqrt{0.3 \cdot 0.7/100} = 0.0458, i la probabilitat que en la mostra surti menys d'un 25 % és P(P^<0.25)=Φ(−1.09)=1−0.8621=0.1379P(\hat{P} < 0.25) = \Phi(-1.09) = 1 - 0.8621 = 0.1379.

Probabilitat i estadística: dos problemes diferents

Els dos exemples anteriors són encara problemes de probabilitat: coneixem el model (μ=170\mu = 170, p=0.3p = 0.3) i calculem la probabilitat d'un resultat mostral. La inferència és el problema invers: tenim la mostra i el paràmetre és desconegut.

Problema de probabilitatProblema d'inferència
Què sabemEl model: μ\mu, σ\sigma, pp o la distribucióNomés les dades d'una mostra
Què busquemLa probabilitat d'un resultatEl valor d'un paràmetre desconegut
ExempleX∼B(10,0.2)X \sim B(10, 0.2); calcula P(X≥3)P(X \geq 3)De 400 persones, 148 van en bici; estima pp
RespostaUn nombre entre 0 i 1Una estimació o un interval

La primera decisió del problema

Els enunciats de les PAU barregen context i dades. Abans de tocar cap fórmula, pregunta't: «em donen el model i em demanen una probabilitat, o em donen una mostra i em demanen estimar un paràmetre?». La resposta decideix si el problema es resol amb probabilitat condicionada i Bayes, amb la binomial o la normal, o amb un interval de confiança.

Estimació puntual i estimació per interval

La manera més simple d'estimar un paràmetre és una estimació puntual: usar l'estadístic com a valor aproximat (μ\mu amb xˉ\bar{x}, pp amb p^\hat{p}). Si en una mostra de 400 persones 148 van en bici, l'estimació puntual de pp és p^=0.37\hat{p} = 0.37.

Però una altra mostra hauria donat un altre valor, i un sol nombre no diu com de fiable és. L'estimació per interval hi afegeix un marge: en lloc de «pp val 0,37», diem «pp és entre 0,32 i 0,42 amb una confiança del 95 %». Tot interval de confiança té la mateixa estructura:

IC=(estimador−E, estimador+E),on E eˊs el marge d’error.\text{IC} = \big(\text{estimador} - E,\ \text{estimador} + E\big), \qquad \text{on } E \text{ és el marge d'error.}

Interval de confiança per a la mitjana amb σ coneguda

Com que Xˉ∼N(μ,σ/n)\bar{X} \sim N(\mu, \sigma/\sqrt{n}), el 95 % de les mitjanes mostrals cauen a menys d'1.961.96 errors estàndard de μ\mu. Girant la frase, μ\mu és a menys d'1.96⋅σ/n1.96 \cdot \sigma/\sqrt{n} de la xˉ\bar{x} observada en el 95 % de les mostres. D'aquí surt la fórmula:

Interval de confiança per a la mitjana

Si la població és normal o la mostra és gran, i la desviació típica poblacional σ\sigma és coneguda, l'interval de confiança per a μ\mu amb nivell de confiança 1−α1 - \alpha és

IC(μ)=(xˉ−zα/2 σn,  xˉ+zα/2 σn),\text{IC}(\mu) = \left( \bar{x} - z_{\alpha/2}\,\frac{\sigma}{\sqrt{n}},\ \ \bar{x} + z_{\alpha/2}\,\frac{\sigma}{\sqrt{n}} \right),

on zα/2z_{\alpha/2} és el valor de la normal estàndard que deixa una probabilitat α/2\alpha/2 a cada cua.

Els valors crítics que surten a l'examen són els dels intervals centrals de la distribució normal:

Nivell de confiança 1−α1-\alphaα\alphaα/2\alpha/2zα/2z_{\alpha/2}
90 %0,100,051,645
95 %0,050,0251,96
99 %0,010,0052,576

Si l'enunciat demana un nivell diferent, per exemple el 98 %, busques a la taula el zz amb Φ(z)=0.99\Phi(z) = 0.99, que és 2.332.33.

Interval per a la mitjana

El temps de fabricació d'una peça és una variable normal amb desviació típica 6 minuts. En una mostra de 36 peces, el temps mitjà ha estat de 42 minuts. Construeix un interval de confiança del 95 % per al temps mitjà de fabricació, i després un del 99 %.

Tenim xˉ=42\bar{x} = 42, σ=6\sigma = 6, n=36n = 36. L'error estàndard és σ/n=6/6=1\sigma/\sqrt{n} = 6/6 = 1.

Al 95 %, zα/2=1.96z_{\alpha/2} = 1.96 i el marge d'error és E=1.96⋅1=1.96E = 1.96 \cdot 1 = 1.96:

IC95%(μ)=(42−1.96, 42+1.96)=(40.04, 43.96).\text{IC}_{95\%}(\mu) = (42 - 1.96,\ 42 + 1.96) = (40.04,\ 43.96) .

Al 99 %, zα/2=2.576z_{\alpha/2} = 2.576 i E=2.576E = 2.576: IC99%(μ)=(39.42, 44.58)\text{IC}_{99\%}(\mu) = (39.42,\ 44.58).

Amb una confiança del 95 %, estimem que el temps mitjà de fabricació és entre 40,04 i 43,96 minuts. Per guanyar confiança (99 %) hem hagut de donar un interval més ample.

Interval de confiança per a la proporció

El raonament és idèntic amb P^∼N(p,p(1−p)/n)\hat{P} \sim N\big(p, \sqrt{p(1-p)/n}\big); com que pp és desconeguda, dins l'arrel se substitueix per p^\hat{p}:

Interval de confiança per a la proporció

Si en una mostra de mida nn (amb np^≥5n\hat{p} \geq 5 i n(1−p^)≥5n(1-\hat{p}) \geq 5) la proporció observada és p^=x/n\hat{p} = x/n, l'interval de confiança per a la proporció poblacional pp amb nivell 1−α1-\alpha és

IC(p)=(p^−zα/2p^(1−p^)n,  p^+zα/2p^(1−p^)n).\text{IC}(p) = \left( \hat{p} - z_{\alpha/2}\sqrt{\frac{\hat{p}(1-\hat{p})}{n}},\ \ \hat{p} + z_{\alpha/2}\sqrt{\frac{\hat{p}(1-\hat{p})}{n}} \right).

Interval per a una proporció

En una enquesta a 400 persones d'una ciutat, 148 van a la feina amb bicicleta. Estima, amb una confiança del 95 %, la proporció de la població que hi va amb bicicleta.

La proporció mostral és p^=148/400=0.37\hat{p} = 148/400 = 0.37. L'error estàndard és

0.37⋅0.63400=0.000583=0.0241,\sqrt{\frac{0.37 \cdot 0.63}{400}} = \sqrt{0.000583} = 0.0241 ,

i el marge d'error, E=1.96⋅0.0241=0.0473E = 1.96 \cdot 0.0241 = 0.0473. L'interval és

IC95%(p)=(0.37−0.0473, 0.37+0.0473)=(0.3227, 0.4173).\text{IC}_{95\%}(p) = (0.37 - 0.0473,\ 0.37 + 0.0473) = (0.3227,\ 0.4173) .

Amb una confiança del 95 %, estimem que entre el 32,3 % i el 41,7 % de la població va a la feina amb bicicleta.

Marge d'error i amplada de l'interval

El marge d'error EE és la meitat de l'amplada de l'interval, la distància del centre a cada extrem:

Eμ=zα/2 σn,Ep=zα/2p^(1−p^)n,amplada=2E.E_{\mu} = z_{\alpha/2}\,\frac{\sigma}{\sqrt{n}}, \qquad E_{p} = z_{\alpha/2}\sqrt{\frac{\hat{p}(1-\hat{p})}{n}}, \qquad \text{amplada} = 2E .

Si l'enunciat dona l'interval ja construït, el centre és l'estimació puntual (xˉ\bar{x} o p^\hat{p}) i la semiamplada és EE; a partir d'EE s'aïlla el que falti (nn, σ\sigma o el valor crític, i d'aquest el nivell de confiança). És un problema invers que surt sovint (exercici 3).

Tres factors controlen l'amplada:

  • Nivell de confiança: més confiança vol dir un zα/2z_{\alpha/2} més gran i un interval més ample. Amb les dades de les peces, l'amplada és 3.293.29 al 90 %, 3.923.92 al 95 % i 5.155.15 al 99 %.
  • Mida de la mostra: nn és al denominador dins d'una arrel; per reduir el marge a la meitat cal quadruplicar la mostra.
  • Dispersió: com més gran és σ\sigma (o més a prop de 0.50.5 és p^\hat{p}), més ample és l'interval.

Mida mostral necessària

«Quants individus cal enquestar perquè el marge d'error no superi EE?» es respon aïllant nn de la fórmula del marge d'error.

Mida mostral

Per a la mitjana, amb σ\sigma coneguda:

n≥(zα/2 σE)2.n \geq \left( \frac{z_{\alpha/2}\,\sigma}{E} \right)^2 .

Per a la proporció, amb una estimació prèvia p^\hat{p}:

n≥zα/22 p^(1−p^)E2.n \geq \frac{z_{\alpha/2}^2\,\hat{p}(1-\hat{p})}{E^2} .

Si no hi ha cap estimació prèvia de pp, es pren el cas més desfavorable, p^=0.5\hat{p} = 0.5, perquè p(1−p)p(1-p) és màxim quan p=0.5p = 0.5, i llavors n≥zα/22⋅0.25/E2n \geq z_{\alpha/2}^2 \cdot 0.25 / E^2.

El resultat gairebé mai és enter, i s'arrodoneix sempre cap amunt: amb 61.561.5 individus no arribes al marge demanat, amb 6262 sí.

Mida mostral per a una mitjana

Amb la població de peces (σ=6\sigma = 6 minuts), quantes peces cal mesurar perquè el marge d'error del 95 % sigui com a màxim 1,5 minuts? I amb el 99 %?

n≥(1.96⋅61.5)2=7.842=61.47 ⇒ n=62 peces.n \geq \left( \frac{1.96 \cdot 6}{1.5} \right)^2 = 7.84^2 = 61.47 \ \Rightarrow\ n = 62 \text{ peces}.

Al 99 %: n≥(2.576⋅6/1.5)2=10.3042=106.17n \geq (2.576 \cdot 6/1.5)^2 = 10.304^2 = 106.17, així que calen 107107 peces. Mantenir el mateix marge amb més confiança demana una mostra més gran.

Mida mostral per a una proporció

Es vol repetir l'enquesta de la bicicleta amb un marge d'error del 3 % al 95 %. Quantes persones cal enquestar si s'aprofita l'estimació p^=0.37\hat{p} = 0.37? I si no se'n tingués cap?

Amb p^=0.37\hat{p} = 0.37:

n≥1.962⋅0.37⋅0.630.032=3.8416⋅0.23310.0009=994.97 ⇒ n=995.n \geq \frac{1.96^2 \cdot 0.37 \cdot 0.63}{0.03^2} = \frac{3.8416 \cdot 0.2331}{0.0009} = 994.97 \ \Rightarrow\ n = 995 .

Sense estimació prèvia, p^=0.5\hat{p} = 0.5: n≥3.8416⋅0.25/0.0009=1067.11n \geq 3.8416 \cdot 0.25/0.0009 = 1067.11, és a dir, 10681068 persones.

Com interpretar un interval de confiança

Aquest punt es valora a la correcció. La interpretació correcta és:

Amb un nivell de confiança del 95 %, estimem que la mitjana (o la proporció) de la població es troba entre aa i bb.

El «95 %» descriu el mètode, no aquest interval concret: si repetíssim el mostreig moltes vegades, el 95 % dels intervals construïts contindria el paràmetre real. El paràmetre μ\mu és un nombre fix; l'aleatori és l'interval, perquè depèn de la mostra. Per això no és rigorós escriure «hi ha un 95 % de probabilitat que μ\mu sigui a l'interval»: un cop calculat, μ\mu hi és o no hi és. A les PAU, parla sempre de confiança i evita probabilitat en la conclusió.

Errors que costen punts als intervals de confiança

  • Usar σ\sigma en lloc de σ/n\sigma/\sqrt{n}: l'error estàndard de la mitjana porta l'arrel de nn al denominador. És l'error més freqüent.
  • Confondre variància i desviació típica: si l'enunciat diu «variància 36», a la fórmula hi va σ=6\sigma = 6.
  • Barrejar percentatges i proporcions: dins l'arrel hi va 0.370.37, no 3737.
  • No arrodonir cap amunt la mida mostral, o arrodonir a l'enter més proper: si surt 61.4761.47, calen 6262.
  • Interpretar l'interval com una probabilitat sobre el paràmetre en lloc de parlar de confiança.
  • Agafar z=1.645z = 1.645 per al 95 %: 1.6451.645 deixa el 5 % en una sola cua; per a un interval central del 95 % cal 1.961.96.

Els dos casos típics de les PAU

Cas «mostra i percentatge». «S'ha enquestat nn persones i xx compleixen una característica.» Calcula p^=x/n\hat{p} = x/n, comprova np^≥5n\hat{p} \geq 5 i n(1−p^)≥5n(1-\hat{p}) \geq 5 i aplica p^±zα/2p^(1−p^)/n\hat{p} \pm z_{\alpha/2}\sqrt{\hat{p}(1-\hat{p})/n}. Sovint un segon apartat demana la mida mostral per a un marge donat.

Cas «mitjana d'una mostra». L'enunciat dona σ\sigma, la mida de la mostra i xˉ\bar{x} (o les dades per calcular-la), i s'aplica xˉ±zα/2 σ/n\bar{x} \pm z_{\alpha/2}\,\sigma/\sqrt{n}. Si et donen l'interval en lloc de xˉ\bar{x}, el centre és xˉ\bar{x} i la semiamplada és EE.

Com redactar la resposta a l'examen

Sigui pp la proporció de la població que ... (o μ\mu la mitjana de ...). En la mostra de n=…n = \ldots individus, la proporció mostral és p^=x/n=…\hat{p} = x/n = \ldots (o la mitjana mostral és xˉ=…\bar{x} = \ldots). Per a un nivell de confiança del ... %, el valor crític és zα/2=…z_{\alpha/2} = \ldots. El marge d'error és E=zα/2p^(1−p^)/n=…E = z_{\alpha/2}\sqrt{\hat{p}(1-\hat{p})/n} = \ldots (o E=zα/2 σ/n=…E = z_{\alpha/2}\,\sigma/\sqrt{n} = \ldots), i l'interval de confiança és (p^−E, p^+E)=(…, …)(\hat{p} - E,\ \hat{p} + E) = (\ldots,\ \ldots). Per tant, amb una confiança del ... %, estimem que la proporció poblacional es troba entre ... i ...

Per a una mida mostral, acaba amb: «Com que n≥…n \geq \ldots, cal una mostra de com a mínim ... individus (arrodonint cap amunt)».

Llista de comprovació abans d'entregar

  1. És un problema de probabilitat (model conegut) o d'inferència (mostra)?
  2. Has escrit p^\hat{p} com a proporció, no com a percentatge?
  3. Has triat el zα/2z_{\alpha/2} correcte: 1.6451.645, 1.961.96 o 2.5762.576?
  4. A la mitjana, has dividit σ\sigma per n\sqrt{n}? A la proporció, hi ha p^(1−p^)/n\hat{p}(1-\hat{p})/n dins l'arrel?
  5. Has donat els dos extrems de l'interval, amb l'estimació puntual al centre?
  6. Si has calculat una mida mostral, l'has arrodonida cap amunt?
  7. La conclusió parla de confiança i està en el context del problema?

Exercicis proposats

Exercici 1. El pes dels paquets d'arròs d'una marca segueix una distribució normal amb desviació típica 15 g. Es pesen 100 paquets i s'obté una mitjana de 502 g. a) Construeix un interval de confiança del 95 % per al pes mitjà dels paquets. b) Quants paquets caldria pesar perquè el marge d'error al 95 % no superés els 2 g? c) I perquè no superés els 2 g amb una confiança del 99 %?

Solució de l'exercici 1

a) xˉ=502\bar{x} = 502, σ=15\sigma = 15, n=100n = 100, zα/2=1.96z_{\alpha/2} = 1.96. Marge d'error: E=1.96⋅15/100=1.96⋅1.5=2.94E = 1.96 \cdot 15/\sqrt{100} = 1.96 \cdot 1.5 = 2.94 g. Interval: (502−2.94, 502+2.94)=(499.06, 504.94)(502 - 2.94,\ 502 + 2.94) = (499.06,\ 504.94). Amb una confiança del 95 %, estimem que el pes mitjà dels paquets és entre 499,06 i 504,94 g.

b) n≥(1.96⋅15/2)2=14.72=216.09n \geq (1.96 \cdot 15/2)^2 = 14.7^2 = 216.09, així que calen 217217 paquets.

c) n≥(2.576⋅15/2)2=19.322=373.26n \geq (2.576 \cdot 15/2)^2 = 19.32^2 = 373.26, així que calen 374374 paquets. Més confiança amb el mateix marge exigeix una mostra més gran.

Exercici 2. En una enquesta feta a 250 alumnes d'un institut, 95 diuen que practiquen esport com a mínim tres cops per setmana. a) Dona l'estimació puntual de la proporció d'alumnes que fan esport tres cops per setmana i un interval de confiança del 90 % per a aquesta proporció. b) Si es volgués un marge d'error del 4 % amb el mateix nivell de confiança, quants alumnes caldria enquestar?

Solució de l'exercici 2

a) p^=95/250=0.38\hat{p} = 95/250 = 0.38 (un 38 %). Es compleix np^=95≥5n\hat{p} = 95 \geq 5 i n(1−p^)=155≥5n(1-\hat{p}) = 155 \geq 5. Al 90 %, zα/2=1.645z_{\alpha/2} = 1.645. Error estàndard: 0.38⋅0.62/250=0.000942=0.0307\sqrt{0.38 \cdot 0.62/250} = \sqrt{0.000942} = 0.0307. Marge d'error: E=1.645⋅0.0307=0.0505E = 1.645 \cdot 0.0307 = 0.0505. Interval: (0.38−0.0505, 0.38+0.0505)=(0.3295, 0.4305)(0.38 - 0.0505,\ 0.38 + 0.0505) = (0.3295,\ 0.4305). Amb una confiança del 90 %, estimem que entre el 33 % i el 43 % de l'alumnat fa esport tres cops per setmana.

b) Amb E=0.04E = 0.04 i l'estimació prèvia p^=0.38\hat{p} = 0.38:

n≥1.6452⋅0.38⋅0.620.042=2.706⋅0.23560.0016=398.46 ⇒ n=399 alumnes.n \geq \frac{1.645^2 \cdot 0.38 \cdot 0.62}{0.04^2} = \frac{2.706 \cdot 0.2356}{0.0016} = 398.46 \ \Rightarrow\ n = 399 \text{ alumnes}.

(Si no s'aprofités l'estimació prèvia, amb p^=0.5\hat{p} = 0.5 sortiria n≥422.82n \geq 422.82, és a dir, 423423 alumnes.)

Exercici 3. Se sap que la puntuació d'un test d'atenció segueix una normal amb desviació típica 10 punts. A partir d'una mostra s'ha obtingut l'interval de confiança del 95 % per a la puntuació mitjana (48.04, 51.96)(48.04,\ 51.96). a) Quina és la mitjana de la mostra i quina és la mida de la mostra? b) Amb la mateixa mostra s'ha construït l'interval (47.42, 52.58)(47.42,\ 52.58). Quin nivell de confiança s'ha fet servir?

Solució de l'exercici 3

a) La mitjana mostral és el centre de l'interval: xˉ=(48.04+51.96)/2=50\bar{x} = (48.04 + 51.96)/2 = 50. El marge d'error és la semiamplada: E=(51.96−48.04)/2=1.96E = (51.96 - 48.04)/2 = 1.96. Com que E=zα/2 σ/nE = z_{\alpha/2}\,\sigma/\sqrt{n} amb zα/2=1.96z_{\alpha/2} = 1.96 i σ=10\sigma = 10, tenim 1.96=1.96⋅10/n1.96 = 1.96 \cdot 10/\sqrt{n}, d'on n=10\sqrt{n} = 10 i n=100n = 100.

b) Ara E=(52.58−47.42)/2=2.58E = (52.58 - 47.42)/2 = 2.58, i amb σ/n=10/10=1\sigma/\sqrt{n} = 10/10 = 1 resulta zα/2=2.58≈2.576z_{\alpha/2} = 2.58 \approx 2.576. Aquest és el valor crític del 99 %: 2 Φ(2.58)−1=0.992\,\Phi(2.58) - 1 = 0.99. El nivell de confiança és del 99 %, i per això l'interval és més ample que el de l'apartat a).

Ara prova-ho tu. 156 exercicis d'aquest tema, de 2 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen