Matly

Funcions exponencials: creixement multiplicatiu i la base del model

Vols practicar? Aquest tema té 112 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

La diferència entre sumar sempre el mateix i multiplicar sempre pel mateix sembla petita i és la més gran de tot el bloc. En poques unitats de temps no es nota gens; en moltes, la diferència és de diversos ordres de magnitud.

El que has de dominar abans: potències, progressions geomètriques i percentatges.

La funció

f(x)=C ax,C>0,a>0,a≠1.f(x) = C\,a^{x}, \qquad C > 0,\quad a > 0,\quad a \neq 1.

CC és el valor inicial, perquè f(0)=C⋅a0=Cf(0) = C\cdot a^{0} = C.

aa és el factor per cada unitat d'entrada. En augmentar l'entrada en una unitat, la sortida es multiplica per aa:

f(x+1)=C ax+1=a⋅f(x).f(x+1) = C\,a^{x+1} = a\cdot f(x).

Aquesta és la propietat que la defineix, i és la que distingeix el model exponencial de qualsevol altre: el quocient entre valors consecutius és constant, mentre que a les funcions afines el que és constant és la diferència.

Creixement o decreixement

  • a>1a > 1: creixement. La sortida es multiplica per un número més gran que u a cada pas.
  • 0<a<10 < a < 1: decreixement. La sortida es multiplica per un número menor que u, de manera que minva.

A a=1a = 1 la funció seria constant, i per això s'exclou.

Construir la base a partir d'un percentatge

Aquí es connecta amb el bloc de proporcionalitat:

creˊixer un p % per perıˊode:a=1+p100,\text{créixer un } p\,\% \text{ per període}: \qquad a = 1 + \frac{p}{100}, disminuir un p % per perıˊode (amb 0<p<100):a=1−p100.\text{disminuir un } p\,\% \text{ per període (amb } 0<p<100 \text{)}: \qquad a = 1 - \frac{p}{100}.

És exactament el factor multiplicatiu del tema de canvis percentuals, aplicat xx vegades.

El domini: discret o continu

Si el temps només es compta en períodes complets (anys, mesos, generacions), el domini és discret: x=0,1,2,…x = 0, 1, 2, \ldots i la gràfica són punts aïllats.

Si es vol fer servir temps fraccionari, cal adoptar explícitament un model continu, i això és una decisió de modelatge que s'ha de declarar, no una conseqüència de la fórmula.

El logaritme, de passada

El logaritme respon a la pregunta quin exponent necessito:

ax=b⟺x=log⁡ab,a^{x} = b \qquad\Longleftrightarrow\qquad x = \log_a b,

amb a>0a>0, a≠1a\neq 1 i b>0b>0. En els casos senzills es reconeix la potència directament: si 2x=82^{x} = 8, llavors x=3x = 3.

Afegir 50 no és créixer un 50 %

Aquesta és la confusió del tema.

Afegir una quantitat fixa cada període dona un model afí: f(x)=C+50xf(x) = C + 50x.

Créixer un percentatge cada període dona un model exponencial: f(x)=C⋅1,5xf(x) = C\cdot 1{,}5^{x}.

Mira-ho amb C=200C = 200:

períodeafí (+50+50)exponencial (+50 %+50\,\%)
00200200200200
11250250300300
22300300450450
33350350675675

Al principi s'assemblen; al tercer període ja hi ha el doble de diferència, i creix sense aturador.

I una advertència sobre les prediccions. Un model exponencial dona números enormes molt de pressa, i cap situació real no el compleix indefinidament: les poblacions topen amb els recursos i els mercats amb la demanda. Una previsió no garanteix que les hipòtesis del model es mantinguin, i dir-ho forma part d'una resposta honesta.

Comparació de dos models que parteixen del valor cent: el model afí creix vint unitats cada període en línia recta i l'exponencial es multiplica per u coma dos cada període formant una corba que s'enfila
Els dos primers valors coincideixen i al desè període l'exponencial ja dobla l'afí.

Una població que creix un 50 % per període

Una població ideal comença amb 200200 individus i augmenta un 50 %50\,\% per període. Escriu el model i calcula el tercer període.

La base. Un augment del 50 %50\,\% dona

a=1+50100=1,5.a = 1 + \frac{50}{100} = 1{,}5.

El model.

P(n)=200⋅1,5 n.P(n) = 200\cdot 1{,}5^{\,n}.

Comprovació a n=0n=0: 200⋅1=200200\cdot 1 = 200 ✓ el valor inicial.

Tercer període.

P(3)=200⋅1,53=200⋅3,375=675.P(3) = 200\cdot 1{,}5^{3} = 200\cdot 3{,}375 = 675.

Comprovació període per període.

200→300→450→675✓200 \to 300 \to 450 \to 675 \quad\checkmark

La part que convé notar: els augments absoluts creixen.

+100,+150,+225.+100, \qquad +150, \qquad +225.

El percentatge és sempre el mateix, però com que s'aplica a una base cada vegada més gran, el nombre d'individus que s'afegeixen puja a cada període. Aquesta és la signatura del creixement exponencial, i és el que el fa tan diferent del lineal, on l'increment seria sempre el mateix.

Els supòsits del model. Taxa constant i recursos suficients. Cap població real no els compleix per sempre: tard o d'hora el creixement es frena. El model descriu bé la fase inicial i deixa de valer després.

Comparar un model afí i un exponencial

Compara A(n)=100+20nA(n) = 100 + 20n i B(n)=100⋅1,2nB(n) = 100\cdot 1{,}2^{n} per a n=0,1,2n = 0, 1, 2. Per què coincideixen al principi i després difereixen?

Calcula els dos.

nnA(n)A(n)B(n)B(n)
00100100100100
11120120120120
22140140144144

Per què coincideixen a n=0n=0 i n=1n=1. Tots dos parteixen de 100100, i el primer període tots dos afegeixen 2020: a l'afí perquè el pendent és 2020, i a l'exponencial perquè el 20 %20\,\% de 100100 són 2020. El primer pas és idèntic per construcció.

Per què es separen a partir de n=2n=2. El model afí torna a afegir 2020, sempre calculat sobre la quantitat inicial. L'exponencial afegeix el 20 %20\,\% de 120120, que són 2424. A partir d'aquí la diferència s'eixampla a cada període.

Què passa a la llarga.

A(10)=300,B(10)=100⋅1,210≈619.A(10) = 300, \qquad B(10) = 100\cdot 1{,}2^{10} \approx 619.A(20)=500,B(20)≈3 834.A(20) = 500, \qquad B(20) \approx 3\,834.

La conclusió general. Un model exponencial amb a>1a>1 acaba superant qualsevol model afí, per molt gran que sigui el pendent d'aquest últim. Només és qüestió de temps.

Per què aquest exemple és important. Perquè mostra que comparar dos models amb poques dades no permet distingir-los. Amb només n=0n=0 i n=1n=1, les dues taules són idèntiques. Per saber quin model descriu una situació, cal mirar si el que es manté constant és la diferència o el quocient, i això exigeix almenys tres punts.

Mira diferències i quocients alhora

Davant d'una taula, calcula les diferències entre valors consecutius i també els quocients.

Si les diferències són constants, el model és afí. Si els quocients són constants, és exponencial. Si cap de les dues, és un altre model.

Fer-ho sempre amb almenys tres parells de valors consecutius és el que evita triar el model equivocat a partir de dades insuficients.

Exercici resolt: una quantitat que es duplica

Una quantitat comença en 8080 i es duplica cada període. Escriu el model i calcula el tercer període.

La base. Duplicar-se és multiplicar per 22, de manera que a=2a = 2.

El model.

f(n)=80⋅2 n.f(n) = 80\cdot 2^{\,n}.

Comprovació a n=0n=0: 80⋅1=8080\cdot 1 = 80 ✓

Tercer període.

f(3)=80⋅23=80⋅8=640.f(3) = 80\cdot 2^{3} = 80\cdot 8 = 640.

Comprovació pas a pas. 80→160→320→64080 \to 160 \to 320 \to 640 ✓

L'error que convé evitar. Escriure f(n)=80⋅2nf(n) = 80\cdot 2n en comptes de 80⋅2n80\cdot 2^{n}. El primer és un model afí (de fet, lineal) i donaria f(3)=480f(3) = 480. La diferència entre multiplicar per nn i elevar a nn és tot el tema.

Una nota sobre la velocitat d'aquest creixement. Al desè període, f(10)=80⋅1 024=81 920f(10) = 80\cdot 1\,024 = 81\,920. Duplicar-se deu vegades multiplica per més de mil: és la raó per la qual els creixements exponencials sorprenen sempre.

Exercici resolt: un valor que disminueix un 20 % anual

Un valor de 1 0001\,000 disminueix un 20 %20\,\% cada any. Quin valor té al cap de dos anys?

La base. Una disminució del 20 %20\,\% dona

a=1−20100=0,8.a = 1 - \frac{20}{100} = 0{,}8.

El model.

V(n)=1 000⋅0,8 n.V(n) = 1\,000\cdot 0{,}8^{\,n}.

Al cap de dos anys.

V(2)=1 000⋅0,82=1 000⋅0,64=640.V(2) = 1\,000\cdot 0{,}8^{2} = 1\,000\cdot 0{,}64 = 640.

Comprovació any per any. El primer any es perd el 20 %20\,\% de 1 0001\,000, és a dir 200200, i queden 800800. El segon any es perd el 20 %20\,\% de 800800, és a dir 160160, i queden 640640 ✓

L'error que aquest exercici vol detectar. Restar dues vegades el 20 %20\,\% de la quantitat inicial: 1 000−200−200=6001\,000 - 200 - 200 = 600, que no és correcte. El segon any el percentatge s'aplica sobre la quantitat ja reduïda, i per això es perden 160160 i no 200200.

El factor global de dos anys. 0,82=0,640{,}8^{2} = 0{,}64, és a dir que en dos anys s'ha perdut el 36 %36\,\% i no el 40 %40\,\%. És exactament el fenomen dels canvis percentuals successius del bloc de proporcionalitat, vist ara com una funció.

I una observació sobre el decreixement exponencial. Per molts anys que passin, el valor mai no arriba a zero: cada any es queda el 80 %80\,\% del que hi havia. Es fa tan petit com vulguis, però no s'anul·la. És el mateix comportament asimptòtic que has vist a la hipèrbola.

On ho faràs servir

L'interès compost del bloc de proporcionalitat és un model exponencial, i ara en tens la gràfica i el vocabulari. També ho són la depreciació d'un vehicle, la desintegració radioactiva, la càrrega d'una bateria i el creixement inicial de qualsevol població o epidèmia.

A batxillerat, la funció exponencial i el logaritme són un tema sencer, i el logaritme és l'eina per respondre preguntes com «quants anys calen per duplicar el capital», que amb la fórmula sola no es pot aïllar.

I hi ha una idea d'aquest tema que val més que les fórmules: quan algú et dona una taxa de creixement percentual constant, el que té al davant és una exponencial, i les exponencials sempre acaben donant números més grans del que la intuïció espera.

Ara prova-ho tu. 112 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen