Matly

Optimització convexa i condicions KKT: de local a global

Vols practicar? Aquest tema té 121 exercicis interactius de 2 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

La convexitat és la propietat que converteix l'optimització en un problema tractable. Sense ella, trobar un punt crític no et diu gairebé res sobre el global; amb ella, un mínim local ja és global i les condicions de primer ordre es converteixen en un certificat complet. Per això, en optimització aplicada, la primera pregunta sempre és si el problema és convex.

Conjunts i funcions convexes

Un conjunt és convex si conté el segment que uneix qualsevol parell dels seus punts. Una funció definida sobre un conjunt convex és convexa si el seu valor en un punt intermedi no supera la corresponent combinació dels valors extrems:

f(θx+(1−θ)y)≤θf(x)+(1−θ)f(y).f(\theta x + (1-\theta)y) \leq \theta f(x) + (1-\theta)f(y).

Geomètricament: la corda queda per sobre de la gràfica.

Per a funcions diferenciables en un obert convex, hi ha dues caracteritzacions molt més pràctiques. La de primer ordre diu que la funció queda sempre per sobre de qualsevol dels seus plans tangents:

f(y)≥f(x)+∇f(x)T(y−x).f(y) \geq f(x) + \nabla f(x)^{T}(y-x).

I la de segon ordre diu que la hessiana és semidefinida positiva a tot el domini.

Comprovar la hessiana en un punt no demostra convexitat

La condició de segon ordre exigeix que la hessiana sigui semidefinida positiva a tot arreu del domini, no en un punt concret. Una funció pot ser convexa a prop d'un punt i còncava més enllà, i llavors no és convexa i no en pots treure cap conclusió global.

El resultat que ho canvia tot

Per a una funció convexa sobre un conjunt convex, tot mínim local és global. I si la funció és estrictament convexa, el mínim és únic si existeix.

La prova del primer és curta: si hi hagués un punt amb valor menor, tots els punts del segment que l'uneix amb el suposat mínim local tindrien, per convexitat, valor menor que el del mínim local, i alguns d'ells serien arbitràriament propers. Això contradiu la minimalitat local.

Un avís que s'oblida sovint: la convexitat estricta garanteix unicitat si el mínim existeix, però no garanteix existència. L'exponencial a tota la recta és estrictament convexa i no assoleix mai el seu ínfim, que és zero.

Lagrangià i funció dual

Per a un problema de minimització amb desigualtats i igualtats afins, el lagrangià és

L(x,μ,λ)=f(x)+∑iμigi(x)+λT(Ax−b),μ≥0,\mathcal{L}(x,\mu,\lambda) = f(x) + \sum_i \mu_i g_i(x) + \lambda^{T}(Ax-b), \qquad \mu\geq 0,

i la funció dual és el seu ínfim en xx. Per a qualsevol punt factible del primal, la funció dual queda per sota del valor objectiu: el dual dona cotes inferiors.

Dos fets notables. Primer, maximitzar la funció dual és sempre un problema còncau, encara que el primal no sigui convex, perquè un ínfim de funcions afins en els multiplicadors és còncau. Segon, la igualtat de valors òptims (dualitat forta) pot fallar si el primal no és convex: la diferència s'anomena salt de dualitat.

Les condicions KKT

Per a funcions diferenciables, les condicions de Karush, Kuhn i Tucker són quatre blocs:

  • Factibilitat primal: el punt compleix totes les restriccions.
  • Factibilitat dual: els multiplicadors de les desigualtats són no negatius.
  • Complementarietat: cada multiplicador multiplicat per la seva restricció dona zero, és a dir, si la restricció no és activa el seu multiplicador és zero.
  • Estacionarietat: el gradient del lagrangià respecte de les variables s'anul·la.

Quan són suficients i quan són necessàries

Suficients: si l'objectiu i les desigualtats són convexos i les igualtats afins, complir les KKT ja demostra que el punt és òptim global. El motiu és que l'estacionarietat fa que el punt minimitzi un lagrangià convex, i la complementarietat iguala aquest valor a l'objectiu primal.

Necessàries: cal una qualificació de restriccions. En el cas convex, la més habitual és la de Slater: que existeixi un punt factible amb totes les desigualtats estrictes. Amb Slater i òptim finit assolit hi ha multiplicadors òptims, KKT es compleixen i a més hi ha dualitat forta.

Tres confusions cares

Tractar KKT com a necessàries sense qualificació. Igual que amb Lagrange, hi ha punts òptims on no existeix cap multiplicador. Comprova Slater (o una altra qualificació) abans d'afirmar que tot òptim les compleix.

Imposar signe als multiplicadors de les igualtats. Només els de les desigualtats han de ser no negatius; els de les igualtats poden tenir qualsevol signe.

Confondre convexitat estricta amb existència. Són coses independents.

KKT amb la restricció activa

Minimitza (x−2)2(x-2)^{2} subjecte a x≤1x\leq 1.

Plantejament. Amb g(x)=x−1≤0g(x) = x-1\leq 0, les condicions són

2(x−2)+μ=0,μ≥0,μ(x−1)=0,x≤1.2(x-2) + \mu = 0, \qquad \mu \geq 0, \qquad \mu(x-1) = 0, \qquad x\leq 1.

Cas 1: restricció inactiva (μ=0\mu = 0). Llavors l'estacionarietat dona x=2x = 2, que no compleix x≤1x\leq 1. Descartat.

Cas 2: restricció activa (x=1x = 1). L'estacionarietat dona 2(1−2)+μ=02(1-2)+\mu = 0, és a dir μ=2\mu = 2, que és no negatiu. Totes les condicions es compleixen.

Conclusió. El punt x=1x = 1 compleix les KKT. Com que l'objectiu i la restricció són convexos, això és un certificat d'optimalitat global, amb valor 11.

Fixa't en el mètode: amb desigualtats, s'enumeren els casos segons quines restriccions estan actives, i cada cas s'ha de validar comprovant totes les condicions, no només l'estacionarietat.

Un problema no convex amb salt de dualitat

Minimitza x3x^{3} sobre tota la recta. La funció no és convexa i el problema no té mínim: l'ínfim és menys infinit.

Ara mira un cas amb restriccions: minimitza −x2-x^{2} amb ∣x∣≤1|x|\leq 1. L'objectiu no és convex (la hessiana és negativa). El mínim global és −1-1, assolit als dos extrems.

Les condicions KKT en aquest problema es compleixen també a x=0x = 0 amb multiplicadors nuls, i allà la funció val 00: un punt KKT que no és òptim. Sense convexitat, satisfer les condicions no demostra res.

La lliçó. Les KKT són una eina de cribratge: donen candidats. Només amb convexitat es converteixen en un certificat. Quan el problema no és convex, has de comparar candidats i argumentar globalitat d'una altra manera.

Convexitat forta

Una funció és fortament convexa amb paràmetre mm si queda per sobre dels seus plans tangents per un marge quadràtic, és a dir si la desigualtat de primer ordre val amb un terme addicional proporcional a la distància al quadrat. En termes de segon ordre, equival que la hessiana menys mm vegades la identitat sigui semidefinida positiva.

L'interès és quantitatiu: si hi ha un mínim interior, aleshores

f(x)−f(x∗)≥m2∥x−x∗∥2,f(x)-f(x_*) \geq \frac{m}{2}\lVert x - x_*\rVert^{2},

cosa que permet convertir una cota sobre el valor objectiu en una cota sobre la distància a l'òptim. És també la hipòtesi que dona taxes de convergència geomètriques als mètodes de descens.

Exercici resolt: mínim amb una desigualtat

Minimitza x2+y2x^{2}+y^{2} amb la condició x+y≥2x+y\geq 2.

Plantejament. Escrivim la restricció en forma estàndard: g(x,y)=2−x−y≤0g(x,y) = 2-x-y\leq 0. L'objectiu és convex i la restricció també, de manera que les KKT seran suficients.

Estacionarietat. 2x−μ=02x - \mu = 0 i 2y−μ=02y - \mu = 0, d'on x=y=μ/2x = y = \mu/2.

Cas inactiu (μ=0\mu = 0): dona l'origen, que no compleix la restricció. Descartat.

Cas actiu: x+y=2x+y = 2 amb x=yx = y, o sigui x=y=1x = y = 1 i μ=2≥0\mu = 2 \geq 0. Totes les condicions es compleixen.

Conclusió. L'òptim és (1,1)(1,1) amb valor 22, i la convexitat en certifica la globalitat. Geomètricament és el punt de la recta més proper a l'origen, cosa que confirma el resultat sense cap càlcul.

Exercici resolt: decidir si un problema és convex

És convexa la funció f(x,y)=x2+4y2−2xyf(x,y) = x^{2} + 4y^{2} - 2xy?

Hessiana. Les segones derivades donen una matriu constant amb files (2,−2)(2,-2) i (−2,8)(-2,8).

Comprovació amb Sylvester. El primer menor líder és 2>02 > 0. El determinant és 2⋅8−(−2)2=12>02\cdot 8 - (-2)^{2} = 12 > 0. Tots dos positius: la hessiana és definida positiva.

Conclusió. Com que la hessiana és constant i definida positiva a tot el pla, la funció és estrictament convexa a tot arreu. Per tant qualsevol mínim local seria global i únic.

I existeix? Sí: una forma quadràtica definida positiva és coerciva. L'únic punt crític és l'origen, i per tant és el mínim global, amb valor zero.

El contrast. Si el terme creuat hagués estat −6xy-6xy, el determinant seria 16−36<016 - 36 < 0 i la forma seria indefinida: l'origen seria una sella i no hi hauria cap mínim. Un sol coeficient decideix si el problema és tractable o no.

Ara prova-ho tu. 121 exercicis d'aquest tema, de 2 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen