Variables, coordenades i taules: què és una funció
Vols practicar? Aquest tema té 108 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
Una funció és una màquina amb una regla: li dones una entrada i et torna una sortida, sempre la mateixa per a la mateixa entrada. Aquesta idea, que sembla trivial, és la que separa una funció de qualsevol altra relació entre dues quantitats.
El que has de dominar abans: els nombres reals i el càlcul de valors numèrics.
Variable independent i dependent
Normalment és l'entrada o variable independent i és la sortida o variable dependent. Els noms diuen què depèn de què: la sortida depèn de l'entrada, i no a l'inrevés.
La condició que defineix una funció
Cada entrada admesa té una única sortida.
Aquesta condició és asimètrica, i convé llegir-la amb cura:
No es permet que una mateixa entrada doni dues sortides diferents. Si dona en un lloc i en un altre, no és una funció.
Sí que es permet que dues entrades diferents donin la mateixa sortida. A , tant com donen , i això és perfectament correcte.
Les coordenades
El punt es localitza movent-se primer horitzontalment i després verticalment. L'ordre dins del parèntesi importa: i són punts diferents.
Una gràfica ben feta té els eixos etiquetats amb la magnitud i les unitats, i escales llegibles. Sense aquesta informació, una gràfica no es pot interpretar.
Les taules són una selecció
Una taula és una mostra de parelles, no la descripció completa de la funció. Entre dos valors de la taula hi pot passar qualsevol cosa si no tens la fórmula o el context.
I hi ha un cas on no s'han d'interpretar els punts intermedis: quan les entrades són recomptes enters. Si és el nombre de paquets enviats, no és una entrada prevista pel model, encara que la fórmula la pugui calcular.
f(3) no és f per 3
La notació vol dir el valor de la funció quan l'entrada és . No és una multiplicació.
No és , que no voldria dir res.
I una precaució abans de llegir qualsevol gràfica: identifica què representa cada eix. La mateixa corba pot significar coses completament diferents segons si l'eix horitzontal són hores, quilòmetres o unitats venudes. Llegir una gràfica sense mirar els eixos és la manera més ràpida d'arribar a una conclusió falsa.
D'un enunciat a una taula i a un punt
Una empresa cobra euros fixos i euros per paquet. Escriu la funció, fes-ne una taula i interpreta un punt.
La funció. Si és el nombre de paquets:
La taula.
| en euros |
Interpretació d'un punt. El punt vol dir: enviar dos paquets costa set euros. La primera coordenada és l'entrada i la segona la sortida.
El domini contextual. La fórmula es pot calcular per a qualsevol número, però en aquest problema compta paquets: el domini són els enters no negatius. Mig paquet no és una entrada prevista pel model.
Per què això importa. Si dibuixessis la gràfica, el resultat correcte serien punts aïllats, no una recta contínua. Unir-los amb una línia suggeriria que té sentit, i no en té. Decidir el domini contextual abans de dibuixar és part de la feina.
Quan una taula no és una funció
Les parelles , i poden formar la taula d'una funció de en ?
Mira les entrades. L'entrada apareix dues vegades, amb sortides i .
Resposta: no. Es viola la condició de funció: una mateixa entrada no pot tenir dues sortides diferents.
Com es veu gràficament. Els punts i estan l'un sobre l'altre en la mateixa vertical. Això dona el criteri visual que es fa servir sempre:
Si alguna recta vertical talla la gràfica en més d'un punt, no és una funció.
El cas contrari, per contrast. Les parelles , i sí que poden ser d'una funció, tot i que la sortida es repeteix. Dues entrades diferents amb la mateixa sortida no trenquen res: la condició només prohibeix la repetició a l'entrada.
L'error que convé evitar. Mirar les sortides repetides i concloure que no és funció. La condició és sobre les entrades, i només sobre les entrades.
Etiqueta els eixos abans de dibuixar res
Escriu la magnitud i les unitats a cada eix abans de posar-hi cap punt: «temps (h)», «cost (€)».
Serveix per decidir l'escala amb criteri, per no confondre quin eix és quin, i perquè la gràfica sigui interpretable per algú altre. En una gràfica d'examen, els eixos sense etiquetar són un dels descomptes més habituals, i és el més fàcil d'evitar.
Exercici resolt: una taula de valors
Fes una taula de per a .
Substitueix cada valor, amb parèntesis.
La taula.
Dues coses que es veuen a la taula. Primera: totes les sortides són positives o zero, perquè un quadrat no pot ser negatiu. Segona: la taula és simètrica respecte del zero, perquè .
Per què els parèntesis són obligatoris. Escriure sense parèntesi vol dir , que és un altre número. En una taula de valors amb entrades negatives, aquest és l'error que més apareix.
I el que anuncia la simetria. Si dibuixes aquests cinc punts veuràs que formen una corba simètrica respecte de l'eix vertical: és una paràbola, i la trobaràs amb detall al tema F04.
Exercici resolt: dues entrades amb la mateixa sortida
La funció dona la mateixa sortida per a i . Això contradiu la definició de funció?
No, no la contradiu. I la justificació és el que es demana.
Rellegeix la condició. Diu que cada entrada té una única sortida. Comprovem-ho:
- l'entrada té una única sortida, que és ;
- l'entrada té una única sortida, que també és .
Cada entrada té exactament una sortida: la condició es compleix.
El que estaria prohibit seria el contrari: que l'entrada tingués dues sortides, per exemple i . Això sí que trencaria la definició.
La comprovació gràfica. Els punts i estan a la mateixa alçada però en verticals diferents. Cap recta vertical no talla la paràbola dues vegades, de manera que és una funció.
Per què la definició és asimètrica. Perquè una funció ha de ser previsible: si poses la mateixa entrada dues vegades, has d'obtenir el mateix resultat. Res no obliga a que resultats iguals vinguin d'entrades diferents.
Un nom que sentiràs més endavant. Les funcions on cada sortida ve d'una sola entrada es diuen injectives, i no ho és. Però no ser injectiva no treu de ser funció: són dues propietats diferents.
On ho faràs servir
Aquest tema és la base de tot el bloc i de bona part del que ve a batxillerat. Cada model que estudiïs (lineal, quadràtic, invers, exponencial) és una funció, i la primera cosa que en faràs és una taula i una gràfica.
El domini contextual, en concret, és el que distingeix un càlcul correcte d'un model raonable. Les fórmules no saben si compten paquets o quilos; decidir quines entrades tenen sentit és feina teva, i és el que es demana a les proves de competències.
I la notació t'acompanyarà sempre: a física apareix com o , a estadística com freqüències en funció de la variable, i a batxillerat com l'objecte sobre el qual es calculen límits i derivades.
Ara prova-ho tu. 108 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen