Matly

Funcions de proporcionalitat inversa: la hipèrbola y igual a k partit per x

Vols practicar? Aquest tema té 107 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Aquesta és la primera funció que no està definida a tot arreu, i la primera corba que s'acosta indefinidament a una recta sense tocar-la mai. Les dues coses són conseqüència d'una fórmula molt simple.

El que has de dominar abans: proporcionalitat inversa i el concepte de domini.

La funció i el seu domini

f(x)=kx,k≠0.f(x) = \frac{k}{x}, \qquad k \neq 0.

No està definida a x=0x = 0, perquè no es pot dividir per zero. El domini és tots els reals excepte el zero:

Domini=R∖{0}.\text{Domini} = \mathbb{R} \setminus \{0\}.

La propietat que la caracteritza és que el producte és constant:

x f(x)=kper a tot x del domini.x\,f(x) = k \quad \text{per a tot } x \text{ del domini}.

Aquesta és la mateixa condició del tema de proporcionalitat inversa, escrita com a funció.

Les dues branques

La gràfica es diu hipèrbola i té dues branques separades, una a cada costat del zero.

Per a k>0k > 0: l'entrada i la sortida tenen el mateix signe. Les dues branques són al primer quadrant (totes dues positives) i al tercer (totes dues negatives).

Per a k<0k < 0: tenen signes contraris, i les branques són al segon i al quart quadrant.

En context, quan les quantitats són positives (temps, velocitat, longituds), només es fa servir la branca del primer quadrant. Dir-ho forma part de la resposta.

Com es comporta

Per a k>0k > 0 i x>0x > 0: en augmentar xx, la sortida disminueix, però no a ritme constant. Això és el que la distingeix d'una funció afí, on cada unitat d'entrada produeix sempre el mateix canvi.

I la gràfica s'apropa als dos eixos sense tallar-los mai:

  • si xx es fa molt gran, k/xk/x es fa molt petit però no arriba a zero;
  • si xx es fa molt petit i positiu, k/xk/x es fa molt gran.

Aquestes dues rectes a les quals la corba s'acosta sense tocar-les s'anomenen asímptotes. Aquí són els dos eixos.

Aquesta observació visual prepara l'estudi dels límits de batxillerat, però no fa falta cap límit per interpretar la relació.

Si x es fa petit, k partit per x es fa gran

Hi ha una intuïció equivocada molt estesa: pensar que si l'entrada s'acosta a zero, la sortida també.

És exactament el contrari. Mira-ho amb f(x)=12/xf(x) = 12/x:

f(1)=12,f(0,1)=120,f(0,01)=1 200.f(1) = 12, \qquad f(0{,}1) = 120, \qquad f(0{,}01) = 1\,200.

Com més petit és el denominador, més gran és el resultat. I per això el model no permet substituir x=0x=0: no hi ha cap número que hi pugui anar, ni tan sols un de molt gran.

I una precaució sobre la interpretació en context. Si calcules una velocitat mitjana amb aquesta mena de models, el resultat no vol dir que s'hagi circulat a aquella velocitat tota l'estona: és una mitjana, i podria venir de trams molt diferents.

Hipèrbola del temps en funció de la velocitat per a una distància fixa de cent vint quilòmetres, amb els punts quaranta i tres, seixanta i dos, i vuitanta i u coma cinc marcats, i dues fletxes que indiquen que el mateix augment de velocitat estalvia cada vegada menys temps
El mateix augment de 2020 km/h estalvia una hora la primera vegada i només mitja la segona: la relació no és afí.

Temps en funció de la velocitat

Una distància de 120120 km dona el model t(v)=120/vt(v) = 120/v, amb v>0v > 0 i tt en hores. Estudia'l.

El domini en context. La velocitat ha de ser positiva: v>0v > 0. Això descarta la branca del tercer quadrant, que matemàticament existeix però no té sentit físic.

Alguns valors.

t(40)=3,t(60)=2,t(80)=1,5.t(40) = 3, \qquad t(60) = 2, \qquad t(80) = 1{,}5.

Comprovació que el producte és constant. 40⋅3=12040\cdot 3 = 120, 60⋅2=12060\cdot 2 = 120, 80⋅1,5=12080\cdot 1{,}5 = 120 ✓ És la distància, que és la constant del model.

La part interessant: no és afí. Fixa't en els dos augments de 2020 km/h:

40→60:el temps baixa de 3 a 2, una hora;40 \to 60: \quad \text{el temps baixa de } 3 \text{ a } 2, \text{ una hora};60→80:el temps baixa de 2 a 1,5, mitja hora.60 \to 80: \quad \text{el temps baixa de } 2 \text{ a } 1{,}5, \text{ mitja hora}.

El mateix augment de velocitat estalvia cada vegada menys temps. Si el model fos afí, els dos augments haurien estalviat el mateix. Per això la gràfica és una corba i no una recta.

La conseqüència pràctica, que és el que fa interessant aquest model: accelerar quan vas lent estalvia molt temps; accelerar quan ja vas ràpid estalvia molt poc. I per molt que augmentis la velocitat, el temps mai no arriba a zero.

Trobar la constant a partir d'un punt

Troba kk si f(x)=k/xf(x) = k/x passa per (4,5)(4,5), i calcula f(10)f(10).

Substitueix el punt.

5=k4⟹k=20.5 = \frac{k}{4} \qquad\Longrightarrow\qquad k = 20.

La funció és f(x)=20/xf(x) = 20/x.

Comprovació. f(4)=20/4=5f(4) = 20/4 = 5 ✓ El punt hi pertany.

Calcula f(10)f(10).

f(10)=2010=2.f(10) = \frac{20}{10} = 2.

Comprovació pel producte constant. 4⋅5=204\cdot 5 = 20 i 10⋅2=2010\cdot 2 = 20 ✓ Tots dos punts donen la mateixa constant, com han de fer.

El camí curt que surt d'això. Un cop saps que el producte és constant, no necessites ni la fórmula: si l'entrada passa de 44 a 1010 (es multiplica per 2,52{,}5), la sortida es divideix per 2,52{,}5, i 5:2,5=25 : 2{,}5 = 2 ✓

Per què convé saber els dos camins. La fórmula serveix per a qualsevol entrada; el raonament del factor és més ràpid quan l'entrada nova és un múltiple còmode de la coneguda. Als exercicis d'examen, triar el camí curt deixa temps per a la resta.

Escriu el domini com a primera línia

En qualsevol funció amb una lletra al denominador, la primera cosa que has d'escriure és quins valors queden exclosos.

A f(x)=k/xf(x) = k/x és el zero. En variants com f(x)=k/(x−3)f(x) = k/(x-3) serà el 33. I en context, el domini sovint es redueix encara més: només els valors positius.

Aquesta línia és el que evita respondre amb un número a una pregunta que no té resposta, i és el primer apartat de l'estudi de qualsevol funció a batxillerat.

Exercici resolt: tres valors d'una hipèrbola

Calcula f(2)f(2), f(3)f(3) i f(6)f(6) per a f(x)=12/xf(x) = 12/x.

Substitueix.

f(2)=122=6,f(3)=123=4,f(6)=126=2.f(2) = \frac{12}{2} = 6, \qquad f(3) = \frac{12}{3} = 4, \qquad f(6) = \frac{12}{6} = 2.

Comprovació del producte constant. 2⋅6=122\cdot 6 = 12, 3⋅4=123\cdot 4 = 12, 6⋅2=126\cdot 2 = 12 ✓ Els tres donen la mateixa constant.

Què es veu als resultats. Quan l'entrada es dobla (de 33 a 66), la sortida es parteix per la meitat (de 44 a 22). Això és la definició de proporcionalitat inversa.

I el ritme desigual. De x=2x=2 a x=3x=3 la sortida baixa dues unitats; de x=3x=3 a x=6x=6 baixa només dues unitats més, però havent avançat el triple. La corba és molt inclinada a prop del zero i cada vegada més plana a mesura que xx creix.

Una pregunta que convé saber respondre. f(0)f(0) no existeix, i tampoc no és «infinit»: simplement el zero no és al domini de la funció.

Exercici resolt: un rectangle d'àrea fixa

Un rectangle té àrea 3636 i costats positius xx i yy. Expressa yy i explica què passa amb yy si xx es triplica.

Escriu la relació. L'àrea és el producte dels costats:

x y=36⟹y=36x.x\,y = 36 \qquad\Longrightarrow\qquad y = \frac{36}{x}.

És una proporcionalitat inversa amb constant k=36k = 36, que és precisament l'àrea.

El domini. Els dos costats han de ser positius: x>0x > 0. Només es fa servir la branca del primer quadrant.

Què passa si xx es triplica. Com que el producte s'ha de mantenir en 3636, si un factor es multiplica per 33 l'altre s'ha de dividir per 33:

ynou=363x=13⋅36x=y3.y_{\text{nou}} = \frac{36}{3x} = \frac13\cdot\frac{36}{x} = \frac{y}{3}.

La resposta: yy es divideix per tres.

Comprovació amb números concrets. Si x=4x = 4, llavors y=9y = 9 i l'àrea és 3636 ✓ Triplicant, x=12x = 12 i y=3y = 3, amb àrea 12⋅3=3612\cdot 3 = 36 ✓ I efectivament 3=9/33 = 9/3.

Una observació geomètrica que val la pena. Tots aquests rectangles tenen la mateixa àrea però perímetres molt diferents: el de 6×66\times 6 té perímetre 2424, i el de 36×136\times 1 en té 7474. Mantenir l'àrea constant no manté res més constant, i és un bon recordatori que dues magnituds relacionades per un producte constant poden donar formes molt diverses.

On ho faràs servir

Aquest model apareix sempre que hi ha un recurs fix repartit: temps i velocitat, pressió i volum d'un gas, intensitat i resistència a tensió fixa, nombre de persones i part que toca a cadascuna.

A física, la llei de Boyle i la llei de la gravitació (amb el quadrat de la distància al denominador) són variants d'aquesta idea. I a tecnologia, qualsevol relació de la forma «producte constant» es representa amb una hipèrbola.

A batxillerat, aquesta funció és el primer exemple de funció racional, i les seves asímptotes són el primer cas de límit infinit. Haver vist aquí que la corba s'acosta als eixos sense tocar-los és la meitat d'aquell concepte.

Ara prova-ho tu. 107 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen