Funcions de proporcionalitat inversa: la hipèrbola y igual a k partit per x
Vols practicar? Aquest tema té 107 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
Aquesta és la primera funció que no està definida a tot arreu, i la primera corba que s'acosta indefinidament a una recta sense tocar-la mai. Les dues coses són conseqüència d'una fórmula molt simple.
El que has de dominar abans: proporcionalitat inversa i el concepte de domini.
La funció i el seu domini
No està definida a , perquè no es pot dividir per zero. El domini és tots els reals excepte el zero:
La propietat que la caracteritza és que el producte és constant:
Aquesta és la mateixa condició del tema de proporcionalitat inversa, escrita com a funció.
Les dues branques
La gràfica es diu hipèrbola i té dues branques separades, una a cada costat del zero.
Per a : l'entrada i la sortida tenen el mateix signe. Les dues branques són al primer quadrant (totes dues positives) i al tercer (totes dues negatives).
Per a : tenen signes contraris, i les branques són al segon i al quart quadrant.
En context, quan les quantitats són positives (temps, velocitat, longituds), només es fa servir la branca del primer quadrant. Dir-ho forma part de la resposta.
Com es comporta
Per a i : en augmentar , la sortida disminueix, però no a ritme constant. Això és el que la distingeix d'una funció afí, on cada unitat d'entrada produeix sempre el mateix canvi.
I la gràfica s'apropa als dos eixos sense tallar-los mai:
- si es fa molt gran, es fa molt petit però no arriba a zero;
- si es fa molt petit i positiu, es fa molt gran.
Aquestes dues rectes a les quals la corba s'acosta sense tocar-les s'anomenen asímptotes. Aquí són els dos eixos.
Aquesta observació visual prepara l'estudi dels límits de batxillerat, però no fa falta cap límit per interpretar la relació.
Si x es fa petit, k partit per x es fa gran
Hi ha una intuïció equivocada molt estesa: pensar que si l'entrada s'acosta a zero, la sortida també.
És exactament el contrari. Mira-ho amb :
Com més petit és el denominador, més gran és el resultat. I per això el model no permet substituir : no hi ha cap número que hi pugui anar, ni tan sols un de molt gran.
I una precaució sobre la interpretació en context. Si calcules una velocitat mitjana amb aquesta mena de models, el resultat no vol dir que s'hagi circulat a aquella velocitat tota l'estona: és una mitjana, i podria venir de trams molt diferents.
Temps en funció de la velocitat
Una distància de km dona el model , amb i en hores. Estudia'l.
El domini en context. La velocitat ha de ser positiva: . Això descarta la branca del tercer quadrant, que matemàticament existeix però no té sentit físic.
Alguns valors.
Comprovació que el producte és constant. , , ✓ És la distància, que és la constant del model.
La part interessant: no és afí. Fixa't en els dos augments de km/h:
El mateix augment de velocitat estalvia cada vegada menys temps. Si el model fos afí, els dos augments haurien estalviat el mateix. Per això la gràfica és una corba i no una recta.
La conseqüència pràctica, que és el que fa interessant aquest model: accelerar quan vas lent estalvia molt temps; accelerar quan ja vas ràpid estalvia molt poc. I per molt que augmentis la velocitat, el temps mai no arriba a zero.
Trobar la constant a partir d'un punt
Troba si passa per , i calcula .
Substitueix el punt.
La funció és .
Comprovació. ✓ El punt hi pertany.
Calcula .
Comprovació pel producte constant. i ✓ Tots dos punts donen la mateixa constant, com han de fer.
El camí curt que surt d'això. Un cop saps que el producte és constant, no necessites ni la fórmula: si l'entrada passa de a (es multiplica per ), la sortida es divideix per , i ✓
Per què convé saber els dos camins. La fórmula serveix per a qualsevol entrada; el raonament del factor és més ràpid quan l'entrada nova és un múltiple còmode de la coneguda. Als exercicis d'examen, triar el camí curt deixa temps per a la resta.
Escriu el domini com a primera línia
En qualsevol funció amb una lletra al denominador, la primera cosa que has d'escriure és quins valors queden exclosos.
A és el zero. En variants com serà el . I en context, el domini sovint es redueix encara més: només els valors positius.
Aquesta línia és el que evita respondre amb un número a una pregunta que no té resposta, i és el primer apartat de l'estudi de qualsevol funció a batxillerat.
Exercici resolt: tres valors d'una hipèrbola
Calcula , i per a .
Substitueix.
Comprovació del producte constant. , , ✓ Els tres donen la mateixa constant.
Què es veu als resultats. Quan l'entrada es dobla (de a ), la sortida es parteix per la meitat (de a ). Això és la definició de proporcionalitat inversa.
I el ritme desigual. De a la sortida baixa dues unitats; de a baixa només dues unitats més, però havent avançat el triple. La corba és molt inclinada a prop del zero i cada vegada més plana a mesura que creix.
Una pregunta que convé saber respondre. no existeix, i tampoc no és «infinit»: simplement el zero no és al domini de la funció.
Exercici resolt: un rectangle d'àrea fixa
Un rectangle té àrea i costats positius i . Expressa i explica què passa amb si es triplica.
Escriu la relació. L'àrea és el producte dels costats:
És una proporcionalitat inversa amb constant , que és precisament l'àrea.
El domini. Els dos costats han de ser positius: . Només es fa servir la branca del primer quadrant.
Què passa si es triplica. Com que el producte s'ha de mantenir en , si un factor es multiplica per l'altre s'ha de dividir per :
La resposta: es divideix per tres.
Comprovació amb números concrets. Si , llavors i l'àrea és ✓ Triplicant, i , amb àrea ✓ I efectivament .
Una observació geomètrica que val la pena. Tots aquests rectangles tenen la mateixa àrea però perímetres molt diferents: el de té perímetre , i el de en té . Mantenir l'àrea constant no manté res més constant, i és un bon recordatori que dues magnituds relacionades per un producte constant poden donar formes molt diverses.
On ho faràs servir
Aquest model apareix sempre que hi ha un recurs fix repartit: temps i velocitat, pressió i volum d'un gas, intensitat i resistència a tensió fixa, nombre de persones i part que toca a cadascuna.
A física, la llei de Boyle i la llei de la gravitació (amb el quadrat de la distància al denominador) són variants d'aquesta idea. I a tecnologia, qualsevol relació de la forma «producte constant» es representa amb una hipèrbola.
A batxillerat, aquesta funció és el primer exemple de funció racional, i les seves asímptotes són el primer cas de límit infinit. Haver vist aquí que la corba s'acosta als eixos sense tocar-los és la meitat d'aquell concepte.
Ara prova-ho tu. 107 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen