Matly

Funcions quadràtiques: vèrtex, eix de simetria i zeros de la paràbola

Vols practicar? Aquest tema té 110 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Una paràbola és la primera corba que estudiaràs, i té una propietat que la fa molt pràctica: és simètrica. Amb el vèrtex i un punt més, la tens dibuixada, i el vèrtex és precisament el màxim o el mínim que els problemes acostumen a demanar.

El que has de dominar abans: equacions de segon grau i lectura de gràfiques.

La forma general i l'obertura

f(x)=a x2+b x+c,a≠0.f(x) = a\,x^{2} + b\,x + c, \qquad a \neq 0.

El signe d'aa decideix la forma:

  • a>0a > 0: la paràbola s'obre cap amunt i té un mínim;
  • a<0a < 0: s'obre cap avall i té un màxim.

I el valor absolut d'aa decideix com és d'estreta: com més gran, més tancada.

Eix de simetria i vèrtex

L'eix de simetria és la recta vertical

x=−b2a,x = -\frac{b}{2a},

i el vèrtex és el punt de la paràbola que hi cau a sobre:

xv=−b2a,yv=f(xv).x_v = -\frac{b}{2a}, \qquad y_v = f(x_v).

Fixa't que el vèrtex té dues coordenades, i cal calcular-les totes dues: la primera amb la fórmula, la segona substituint.

Els talls amb els eixos

Amb l'eix horitzontal: són les solucions de ax2+bx+c=0ax^{2}+bx+c = 0. Pot haver-n'hi dos, un (doble) o cap, segons el signe del discriminant.

Amb l'eix vertical: sempre és el punt (0,c)(0, c), perquè f(0)=cf(0) = c.

La forma canònica

f(x)=a(x−h)2+kf(x) = a(x-h)^{2} + k

té el vèrtex a (h,k)(h, k), i es llegeix directament. Compte amb el signe: a (x+1)2(x+1)^{2} el vèrtex té h=−1h = -1, no +1+1, perquè x+1x+1 és x−(−1)x - (-1).

Aquesta forma és la més còmoda quan et donen la funció així, i és la que es fa servir per justificar on és el màxim o el mínim sense cap fórmula: un quadrat és sempre positiu o zero, de manera que el seu valor més petit és zero i s'assoleix a x=hx = h.

El domini del problema

Abans de donar la resposta, mira quin és el domini real del problema. Una trajectòria física acaba quan l'objecte toca el terra; una àrea en funció d'un costat només té sentit per a valors positius. El màxim del problema pot no coincidir amb el vèrtex si el vèrtex cau fora del domini.

El signe d'a decideix l'obertura, no el de c

L'obertura la decideix només el coeficient d'x2x^{2}.

El coeficient cc no diu res sobre la forma: només dona el tall amb l'eix vertical. Una paràbola amb cc negatiu pot obrir-se perfectament cap amunt.

Comprova-ho: f(x)=x2−4f(x) = x^{2} - 4 té c=−4c = -4 i s'obre cap amunt, amb el vèrtex a (0,−4)(0,-4).

I una segona cosa que convé interioritzar: una quadràtica pot tenir dos zeros, un de doble o cap zero real. Que la gràfica sigui una corba no obliga a que talli l'eix horitzontal: si el vèrtex és per damunt de l'eix i s'obre cap amunt, no el talla mai.

Paràbola de la funció x al quadrat menys quatre x més tres, amb els zeros u i tres marcats en vermell, el vèrtex al punt dos menys u en verd, l'eix de simetria x igual a dos en línia discontínua i el tall vertical al punt zero tres
Els dos zeros són simètrics respecte de l'eix x=2x=2: el seu punt mitjà sempre coincideix amb l'eix de simetria.

Lectura completa d'una paràbola

Estudia f(x)=x2−4x+3f(x) = x^{2} - 4x + 3.

Obertura. a=1>0a = 1 > 0: s'obre cap amunt i té un mínim.

Vèrtex.

xv=−−42⋅1=2,yv=f(2)=4−8+3=−1.x_v = -\frac{-4}{2\cdot 1} = 2, \qquad y_v = f(2) = 4 - 8 + 3 = -1.

Vèrtex: (2,−1)(2, -1), i és un mínim perquè s'obre cap amunt.

Forma canònica. Es pot comprovar el vèrtex escrivint-la així:

f(x)=(x−2)2−1.f(x) = (x-2)^{2} - 1.

Desenvolupant: x2−4x+4−1=x2−4x+3x^{2}-4x+4-1 = x^{2}-4x+3 ✓ I ara el vèrtex (2,−1)(2,-1) es llegeix directament.

Zeros. Factoritzem:

x2−4x+3=(x−1)(x−3)⟹x=1  i  x=3.x^{2}-4x+3 = (x-1)(x-3) \qquad\Longrightarrow\qquad x = 1 \ \text{ i } \ x = 3.

Comprovació de la simetria. Els dos zeros han de ser simètrics respecte de l'eix x=2x=2, i efectivament 11 i 33 estan tots dos a una unitat del 22 ✓ Aquesta comprovació funciona sempre i detecta errors al vèrtex o als zeros.

Tall vertical. (0,3)(0, 3), que és el valor de cc.

Recorregut en tot R\mathbb{R}. Com que té un mínim de valor −1-1 i s'obre cap amunt:

[−1,+∞).[-1, +\infty).

Com dibuixar-la amb aquesta informació. Marca el vèrtex (2,−1)(2,-1), els zeros (1,0)(1,0) i (3,0)(3,0), el tall vertical (0,3)(0,3), i el seu simètric (4,3)(4,3). Amb cinc punts i la simetria, la corba surt sola.

Un problema d'àrea màxima

Un rectangle de perímetre 2020 té costats xx i 10−x10-x. Escriu l'àrea, troba el domini geomètric i el màxim.

L'àrea.

A(x)=x(10−x)=10x−x2.A(x) = x(10-x) = 10x - x^{2}.

El domini geomètric. Els dos costats han de ser positius:

x>0i10−x>0⟹0<x<10.x > 0 \qquad\text{i}\qquad 10 - x > 0 \qquad\Longrightarrow\qquad 0 < x < 10.

Aquest pas no és una formalitat: la fórmula es pot calcular per a x=15x=15, però un rectangle de costat −5-5 no existeix.

Obertura. Escrita com A(x)=−x2+10xA(x) = -x^{2}+10x, el coeficient principal és a=−1<0a=-1 < 0: s'obre cap avall i té un màxim. Era previsible: l'àrea no pot créixer indefinidament amb el perímetre fixat.

Vèrtex.

xv=−102(−1)=5,A(5)=5⋅5=25.x_v = -\frac{10}{2(-1)} = 5, \qquad A(5) = 5\cdot 5 = 25.

El màxim és 2525 i s'assoleix a x=5x=5. I x=5x=5 és dins del domini (0,10)(0,10) ✓

Interpretació geomètrica del resultat. A x=5x=5, l'altre costat és 10−5=510-5 = 5: el rectangle d'àrea màxima amb un perímetre donat és el quadrat. Aquest és un resultat clàssic, i aquí surt del càlcul del vèrtex.

Els zeros, i per què no serveixen de resposta. A(x)=0A(x)=0 a x=0x=0 i a x=10x=10, que són els dos extrems del domini. Corresponen a rectangles degenerats, sense amplada: existeixen com a solució de l'equació però no com a rectangle. És per això que el domini s'ha escrit obert.

Comprova el vèrtex amb la simetria dels zeros

Un cop tens el vèrtex i els zeros, comprova que els zeros estiguin a la mateixa distància de l'eix de simetria.

Si els zeros són 11 i 77, el vèrtex ha d'estar a x=4x=4, que és la seva mitjana. De fet, aquesta és una manera alternativa de trobar l'eix: quan hi ha dos zeros, l'eix passa pel punt mitjà.

Aquesta comprovació triga cinc segons i agafa pràcticament qualsevol error de signe a la fórmula del vèrtex.

Exercici resolt: vèrtex en forma canònica

Troba el vèrtex de f(x)=(x+1)2+2f(x) = (x+1)^{2} + 2.

Compara amb la forma canònica a(x−h)2+ka(x-h)^{2}+k.

(x+1)2=(x−(−1))2,(x+1)^{2} = (x - (-1))^{2},

de manera que h=−1h = -1 i k=2k = 2.

Vèrtex: (−1,2)(-1, 2).

És màxim o mínim? El coeficient a=1a = 1 és positiu: s'obre cap amunt, i el vèrtex és un mínim.

Comprovació amb la fórmula general. Desenvolupant, f(x)=x2+2x+3f(x) = x^{2}+2x+3, de manera que

xv=−22=−1,f(−1)=1−2+3=2✓x_v = -\frac{2}{2} = -1, \qquad f(-1) = 1-2+3 = 2 \quad\checkmark

L'error de signe que amenaça aquest exercici. Llegir h=1h = 1 perquè al parèntesi hi ha un +1+1. La forma canònica porta una resta, de manera que un +1+1 dins del parèntesi correspon a h=−1h = -1. La comprovació amb la fórmula general, o simplement calcular f(−1)f(-1) i f(1)f(1) i veure quin és més petit, ho resol de seguida.

Té zeros? f(x)=(x+1)2+2f(x) = (x+1)^{2}+2 és sempre com a mínim 22, perquè un quadrat no és mai negatiu. No talla mai l'eix horitzontal: cap zero real. Es confirma amb el discriminant de x2+2x+3x^{2}+2x+3: 4−12=−8<04-12 = -8 < 0 ✓

Exercici resolt: zeros i màxim

Troba els zeros i el màxim de g(x)=−x2+6xg(x) = -x^{2} + 6x.

Obertura. a=−1<0a = -1 < 0: cap avall, de manera que té màxim.

Zeros. Treu factor comú:

−x2+6x=−x(x−6)=0⟹x=0  i  x=6.-x^{2}+6x = -x(x-6) = 0 \qquad\Longrightarrow\qquad x = 0 \ \text{ i } \ x = 6.

Vèrtex.

xv=−62(−1)=3,g(3)=−9+18=9.x_v = -\frac{6}{2(-1)} = 3, \qquad g(3) = -9 + 18 = 9.

Màxim de valor 99, assolit a x=3x=3.

Comprovació per simetria. Els zeros són 00 i 66, i el seu punt mitjà és 33 ✓ Coincideix amb l'eix de simetria.

Recorregut. Com que té màxim 99 i s'obre cap avall: (−∞,9](-\infty, 9].

Un comentari sobre el mètode dels zeros. Aquí he tret factor comú en comptes d'anar a la fórmula general, perquè falta el terme independent. És el cas incomplet del tema A08, i és molt més ràpid. Mirar l'estructura de l'equació abans de calcular és el que estalvia temps en aquests exercicis.

I la precaució de sempre amb el factor comú. Treure −x-x i quedar-se només amb x−6=0x-6=0 perdria la solució x=0x=0. Amb el producte igualat a zero, cada factor dona una solució.

On ho faràs servir

Les paràboles descriuen les trajectòries de qualsevol objecte llançat, i a física les faràs servir en el tir parabòlic. El vèrtex és l'alçada màxima i els zeros són els moments de sortida i d'arribada al terra.

També són el model de tots els problemes d'optimització senzills: àrea màxima amb un perímetre donat, benefici màxim en funció del preu, cost mínim en funció de la quantitat. En tots, la resposta és el vèrtex.

I a batxillerat, trobar el vèrtex amb la fórmula serà substituït per derivar i igualar a zero, que és el mètode general. Però el raonament serà el mateix: buscar on la funció deixa de créixer i comença a decréixer.

Ara prova-ho tu. 110 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen