Matly

Llenguatge algebraic: traduir enunciats i simplificar expressions

Vols practicar? Aquest tema té 108 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

L'àlgebra comença quan deixes de treballar només amb números coneguts i poses una lletra al lloc d'una quantitat que no saps, o que pot canviar. Aquest primer tema no té cap tècnica difícil, però sí una idea que condiciona tot el bloc: simplificar no pot canviar el valor de l'expressió.

El que has de dominar abans: la propietat distributiva i les regles de signes.

Què vol dir una lletra

Una lletra pot representar una quantitat desconeguda (la que busques en una equació) o una variable (una quantitat que pot prendre valors diferents).

Hi ha dues convencions d'escriptura que convé tenir clares des del principi:

3x vol dir 3⋅x,x2 vol dir x⋅x.3x \text{ vol dir } 3\cdot x, \qquad x^{2} \text{ vol dir } x\cdot x.

El signe de multiplicar entre un número i una lletra no s'escriu mai. Entre dues lletres tampoc: abab és aa per bb.

Valor numèric

Per calcular el valor d'una expressió, se substitueix la lletra pel número entre parèntesis i es respecten les prioritats.

Els parèntesis no són opcionals. Si has de calcular −x2-x^{2} per a x=−3x = -3, escriu −(−3)2-(-3)^{2}, que dona −9-9. Si escrius −−32-{-3}^{2} sense parèntesi, és molt fàcil acabar amb 99, que és un altre número.

Termes semblants

Dos termes són semblants si tenen la mateixa part literal, amb els mateixos exponents.

3x+5x=8xperoˋ3x+5x2 no es pot reduir.3x + 5x = 8x \qquad\text{però}\qquad 3x + 5x^{2} \text{ no es pot reduir}.

El motiu és el mateix que amb les fraccions de denominadors diferents: només es poden ajuntar coses de la mateixa espècie. Tres xx més cinc xx són vuit xx; tres xx més cinc x2x^{2} són dues coses diferents que s'han de deixar escrites per separat.

Expressions equivalents

Dues expressions són equivalents si donen el mateix valor per a tots els valors admesos de les variables.

L'eina que genera equivalències és la distributiva:

a(b+c)=ab+ac,a(b + c) = ab + ac,

que llegida d'esquerra a dreta serveix per treure parèntesis i llegida de dreta a esquerra serveix per extreure factor comú. Totes dues lectures les faràs servir constantment.

Una substitució no demostra l'equivalència

Si vols saber si dues expressions són equivalents, provar un valor no és suficient.

Mira 2(x+3)2(x+3) i 2x+32x+3. Per a x=0x = 0 donen 66 i 33: ja es veu que no són equivalents. Però hi ha casos més traïdors: x2x^{2} i 2x2x coincideixen per a x=0x=0 i per a x=2x=2, i tot i així no són equivalents.

La asimetria important: un sol contraexemple sí que demostra que dues expressions no són equivalents. El que no es pot fer és demostrar que ho són provant valors, perquè n'hauries de provar infinits. Per demostrar l'equivalència s'han de transformar amb les propietats, no comprovar casos.

I una confusió de notació que apareix sempre: 2x+32x + 3 no és 5x5x. Aquí 2x2x i 33 no són termes semblants, i no es poden ajuntar de cap manera.

Simplificar i comprovar

Simplifica 3(2x−1)−2(x+4)3(2x-1) - 2(x+4) i avalua el resultat per a x=−2x = -2.

Pas 1 — distribueix. Compte amb el segon parèntesi, que té un −2-2 al davant i afecta els dos termes:

3(2x−1)=6x−3,−2(x+4)=−2x−8.3(2x-1) = 6x - 3, \qquad -2(x+4) = -2x - 8.6x−3−2x−8.6x - 3 - 2x - 8.

Pas 2 — agrupa termes semblants. Les xx amb les xx i els números amb els números:

(6x−2x)+(−3−8)=4x−11.(6x - 2x) + (-3 - 8) = 4x - 11.

Pas 3 — avalua a x=−2x = -2.

4(−2)−11=−8−11=−19.4(-2) - 11 = -8 - 11 = -19.

Comprovació a l'expressió original.

3(2(−2)−1)−2((−2)+4)=3(−5)−2(2)=−15−4=−19✓3(2(-2) - 1) - 2((-2) + 4) = 3(-5) - 2(2) = -15 - 4 = -19 \quad\checkmark

Què demostra i què no demostra aquesta comprovació. Confirma que per a aquest valor les dues expressions coincideixen, cosa que detecta la major part dels errors de càlcul. L'equivalència general, en canvi, no ve de la comprovació: ve del fet que cada pas que hem fet era una distributiva o un agrupament de termes semblants, i aquestes operacions conserven el valor sempre.

Traduir un enunciat a llenguatge algebraic

Escriu amb una lletra: «el triple d'un nombre menys cinc» i «el triple de la diferència entre un nombre i cinc».

Diguem xx al nombre.

Primera frase. El triple del nombre és 3x3x, i «menys cinc» li resta cinc:

3x−5.3x - 5.

Segona frase. La diferència entre el nombre i cinc és x−5x - 5, i el triple d'això és

3(x−5)=3x−15.3(x - 5) = 3x - 15.

Les dues frases donen expressions diferents, i el parèntesi és el que marca la diferència. Prova-ho amb x=10x = 10: la primera dona 2525 i la segona dona 1515.

On està la clau de la traducció. Les paraules et diuen què es fa primer. «El triple de (alguna cosa)» vol dir que la cosa sencera es multiplica per tres, i això és un parèntesi. «El triple d'un nombre, menys cinc» multiplica només el nombre.

Quan un enunciat és ambigu en català, convé escriure totes dues interpretacions i dir quina has triat. A l'examen, haver fet explícita la lectura val punts encara que la tria no sigui la que esperaven.

Agrupa per columnes

Quan una expressió és llarga, escriu els termes semblants l'un sota l'altre abans de sumar-los: totes les x2x^{2} en una columna, totes les xx en una altra, tots els números en una tercera.

És el mateix truc que es fa servir per sumar números de moltes xifres, i funciona pel mateix motiu: evita que es barregin coses de rang diferent. En expressions amb tres o quatre tipus de terme, aquesta disposició estalvia la majoria dels errors.

Exercici resolt: simplificar i avaluar

Simplifica 2(3x+1)−(x−4)2(3x+1) - (x-4) i avalua-ho a x=−1x = -1.

Distribueix. Fixa't que el segon parèntesi té un menys al davant sense número: equival a multiplicar per −1-1, de manera que canvien els dos signes:

2(3x+1)=6x+2,−(x−4)=−x+4.2(3x+1) = 6x + 2, \qquad -(x-4) = -x + 4.

Agrupa.

6x+2−x+4=5x+6.6x + 2 - x + 4 = 5x + 6.

Avalua.

5(−1)+6=−5+6=1.5(-1) + 6 = -5 + 6 = 1.

Comprovació a l'original.

2(3(−1)+1)−((−1)−4)=2(−2)−(−5)=−4+5=1✓2(3(-1)+1) - ((-1)-4) = 2(-2) - (-5) = -4 + 5 = 1 \quad\checkmark

L'error que s'evita amb atenció. El pas −(x−4)=−x+4-(x-4) = -x+4 és on es perden més punts de tot el tema. El menys afecta tots els termes de dins, no només el primer. Si escrius −x−4-x-4, el resultat final surt 5x−25x-2, que és una expressió diferent.

Exercici resolt: són equivalents?

Són equivalents 2(x+3)2(x+3) i 2x+32x+3? Justifica-ho.

Desenvolupa la primera.

2(x+3)=2x+6.2(x+3) = 2x + 6.

Compara. Tenim 2x+62x+6 contra 2x+32x+3. Els termes en xx coincideixen, però els termes constants no: 66 i 33 són diferents.

Resposta: no són equivalents.

Justificació amb un contraexemple, que és la manera més curta de demostrar-ho:

x=0:2(0+3)=6,2⋅0+3=3.x = 0: \qquad 2(0+3) = 6, \qquad 2\cdot 0 + 3 = 3.

Com que 6≠36 \neq 3, les dues expressions no poden ser equivalents.

Per què n'hi ha prou amb un sol valor. Ser equivalents vol dir coincidir per a tots els valors. N'hi ha prou amb trobar-ne un que falli per demostrar que no ho són. Aquesta és l'asimetria del concepte, i convé tenir-la clara: un contraexemple demostra la no-equivalència, però cap quantitat de casos favorables no demostra l'equivalència.

D'on ve l'error que l'exercici vol detectar. De distribuir el 22 només al primer terme del parèntesi. La distributiva diu que el factor multiplica tots els termes de la suma, i per això el 33 es converteix en 66.

On ho faràs servir

Tot el bloc d'àlgebra es construeix sobre això. Les equacions es resolen simplificant els dos membres, la factorització és la distributiva llegida al revés, i les identitats notables són productes desenvolupats.

També és la base de les funcions: quan escriguis f(x)=2x+3f(x) = 2x+3 i n'hagis de calcular valors, estaràs fent exactament el càlcul de valor numèric d'aquest tema.

I a física i a tecnologia, qualsevol fórmula és una expressió algebraica. Saber-les manipular sense canviar-ne el valor és el que et permetrà aïllar la variable que et demanin en comptes d'haver de buscar una versió de la fórmula ja aïllada.

Ara prova-ho tu. 108 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen