Polinomis i irreductibilitat: divisió, arrels, Eisenstein i reducció modular
Vols practicar? Aquest tema té 169 exercicis interactius de 3 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
La pregunta central d'aquest tema no és «com factoritzo aquest polinomi» sinó «sobre quin cos». Un mateix polinomi pot ser irreductible en un lloc i factoritzar en un altre, i gairebé tots els errors venen de no declarar el cos base. La segona font d'errors és creure que «no té arrels» vol dir «és irreductible», cosa que només val fins a grau tres.
Divisió i Bézout
Per a polinomis amb coeficients en un cos, la divisió euclidiana existeix i és única: quocient i residu, amb el residu de grau menor que el divisor o nul. L'algorisme va eliminant el terme de grau màxim dividint pel coeficient líder del divisor, i aquí és on cal que els coeficients formin un cos: sense inversos, el pas no es pot fer sempre.
Amb divisió euclidiana ve tot el que la segueix: l'algorisme d'Euclides dona el màxim comú divisor, i Bézout l'expressa com a combinació. La conseqüència que més es fa servir: si és irreductible i no n'és múltiple, una identitat de Bézout proporciona directament l'invers de la classe de al quocient per . Aquest és el mecanisme que fa que aquells quocients siguin cossos.
Arrels i multiplicitat
El teorema del residu diu que el residu de dividir per és el valor del polinomi a . Per tant, ser arrel equival a ser divisible per aquell factor lineal, i per inducció un polinomi no nul de grau té com a molt arrels diferents.
Per a les arrels múltiples, l'eina és la derivada formal: un element és arrel múltiple exactament quan ho és del polinomi i de la seva derivada. D'aquí que un polinomi no tingui factors repetits si i només si el màxim comú divisor amb la seva derivada és .
En característica positiva, la derivada pot ser zero
El criteri de la derivada és molt còmode, però en característica hi ha polinomis no constants amb derivada nul·la, com . Allà el criteri no diu el que sembla.
Aquest fenomen és l'origen de la noció de separabilitat, que en característica zero és automàtica i en característica positiva s'ha de comprovar.
Irreductibilitat depèn del cos
Un polinomi de grau positiu és irreductible sobre un cos si no és producte de dos polinomis de graus positius amb coeficients en aquell cos.
Els exemples canònics són tres i val la pena tenir-los memoritzats:
- és irreductible sobre els reals i no sobre els complexos.
- és irreductible sobre els racionals i no sobre els reals.
- és irreductible sobre les classes mòdul i no sobre les classes mòdul (on n'és arrel).
«Sense arrels» només equival a irreductible fins a grau tres
En graus i , si factoritzés hi hauria d'haver un factor lineal, és a dir una arrel al cos. Per tant no tenir arrels sí que equival a irreductibilitat.
A partir de grau això falla: un polinomi pot factoritzar en dos factors de grau sense tenir cap arrel. El contraexemple net és , que no té cap arrel racional i tanmateix
Comprova-ho multiplicant: els termes creuats es cancel·len.
El mateix polinomi, tres cossos, tres respostes
Pren i mira què li passa segons on visqui.
Sobre les classes mòdul : els dos valors possibles donen i , o sigui que no té arrels. Com que és de grau , això demostra que és irreductible. És justament el polinomi que serveix per construir el cos de quatre elements.
Sobre les classes mòdul : substituint surt . Té arrel, de manera que factoritza: de fet és el quadrat de en aquest cos.
Sobre els complexos: té dues arrels, les arrels cúbiques primitives de la unitat, i per tant factoritza en dos factors lineals.
La conclusió. «Irreductible» no és una propietat del polinomi: és una propietat de la parella polinomi i cos. Qualsevol enunciat que digui «és irreductible» sense dir on és, com a mínim, incomplet.
De l'enter al racional: Gauss i l'arrel racional
El lema de Gauss diu que el producte de polinomis primitius amb coeficients enters torna a ser primitiu, i se'n dedueix el que realment es fa servir: un polinomi primitiu és irreductible sobre els enters si i només si ho és sobre els racionals. Això permet treballar amb coeficients enters sense por, que és molt més còmode.
El teorema de l'arrel racional restringeix els candidats: si una fracció irreductible és arrel, el numerador divideix el terme independent i el denominador divideix el coeficient líder. Amb polinomis mònics, això vol dir que les úniques arrels racionals possibles són divisors enters del terme independent.
Eisenstein i reducció modular
Criteri d'Eisenstein
Sigui un polinomi primitiu amb coeficients enters. Si existeix un primer que
- no divideix el coeficient líder,
- sí divideix tots els altres coeficients,
- i el seu quadrat no divideix el terme independent,
aleshores el polinomi és irreductible sobre els racionals.
La idea de la prova: una factorització entera, reduïda mòdul , obligaria els dos factors a ser monomis. Si tots dos tinguessin grau positiu, els seus termes independents serien divisibles per , i el producte ho seria per , contradient la tercera condició.
L'altra tècnica és la reducció modular: si redueixes mòdul un primer sense perdre grau i el resultat és irreductible, l'original també ho és.
Els criteris són suficients, no necessaris
Si Eisenstein no s'aplica, no has demostrat que el polinomi sigui reductible: només que aquest criteri no decideix. De vegades funciona després d'un canvi de variable (substituir per és el truc clàssic).
I amb la reducció modular passa el mateix en l'altre sentit: que una reducció concreta factoritzi no implica que l'original sigui reductible. Cal provar altres primers o altres mètodes.
Dos polinomis de grau quatre, dos destins diferents
El primer: . Amb el primer : no divideix el coeficient líder (), divideix tots els altres (, , i ), i el seu quadrat () no divideix el terme independent (). Eisenstein s'aplica: és irreductible.
El segon: . Amb el primer : divideix el terme independent, però el seu quadrat també el divideix. Eisenstein no s'aplica, i de fet el polinomi és reductible, com hem vist.
El que cal retenir. En el segon cas, el fet que Eisenstein fallés no demostrava res per si sol; ha calgut trobar la factorització explícita. Però és un avís útil: quan el criteri falla per poc, val la pena buscar una factorització abans de donar el polinomi per irreductible.
Un tercer cas instructiu: no té arrels racionals i cap primer fa funcionar Eisenstein directament. Però substituint per s'obté un polinomi on Eisenstein sí que s'aplica amb el primer , i com que el canvi de variable no afecta la irreductibilitat, queda demostrada.
Exercici resolt: invertir una classe
Troba l'invers de la classe de al quocient dels polinomis racionals per .
Camí directe. Al quocient, és equivalent a . Per tant
L'invers és la classe de .
Camí general, amb Bézout. Es busquen polinomis tals que . Amb i surt . Correcte, i el coeficient d' és l'invers.
Per què sempre funciona. Com que és irreductible sobre els racionals i no n'és múltiple, el màxim comú divisor és i Bézout garanteix que la identitat existeix. Aquest mateix argument demostra que tota classe no nul·la és invertible, és a dir que el quocient és un cos.
Aquest quocient és, de fet, una còpia dels nombres complexos.
Exercici resolt: decidir irreductibilitat pas a pas
És irreductible sobre els racionals?
Pas 1 — grau. És de grau , de manera que no tenir arrels equival a ser irreductible.
Pas 2 — candidats a arrel racional. És mònic, o sigui que les úniques candidates són els divisors del terme independent: i .
Pas 3 — provar-les.
Conclusió: no té arrels racionals i, en grau , això demostra que és irreductible.
Comprovació del mètode. Eisenstein no s'aplicaria amb cap primer: caldria un primer que dividís i alhora, i no n'hi ha cap. Que un criteri falli no demostra res, i aquí el camí correcte era el de l'arrel racional.
Un detall. Aquest polinomi té tres arrels reals, totes irracionals, i és un exemple clàssic del «cas irreductible» de la cúbica: encara que les arrels siguin reals, la fórmula de Cardano hi passa pels complexos.
Ara prova-ho tu. 169 exercicis d'aquest tema, de 3 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen