Biblioteca de 183 exercicis de 2 tipus diferents, de 10 en 10: els del mateix tipus canvien les dades. Escriu la resposta, comprova-la i, si falla, mira les pistes abans de rendir-te.
Si algun se't resisteix, torna a la teoria de recurrències. I quan et vegis fort, prova el simulacre d'examen: dotze exercicis en 35 minuts, la majoria dels difícils i sense pistes.
0 de 10 encertats
Exercici 1
La successió compleix an=5an−1−6an−2 amb a0=2 i a1=5. Quant val a4?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
L'equació característica és λ2−5λ+6=0, amb arrels 2 i 3.
Pista 2.
La solució general és una combinació de les potències de les arrels; les constants surten de les dades inicials.
Com es fa
Pas 1 — equació característica. Provant an=λn:
λ2−5λ+6=0
amb arrels λ1=2 i λ2=3.
Pas 2 — solució general.an=A⋅2n+B⋅3n.
Pas 3 — dades inicials. De a0=2 surt A+B=2; de a1=5 surt 2A+3B=5. Resolent, A=1 i B=1.
Pas 4 — avaluar.
a4=97.0000
Comprovació barata: calcula un parell de termes amb la recurrència directament i compara'ls amb la fórmula. Si no coincideixen, l'error és al sistema de les constants.
Compte amb això.
Confondre els coeficients de la recurrència amb els de l'equació característica (canvien de signe).
Exercici 2
La successió compleix an=2an−1+1 amb a0=0. Quant val a4?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Pots iterar directament, o trobar la fórmula tancada.
Pista 2.
Homogènia: una potència. Particular: una constant, si el coeficient no val 1.
Com es fa
Mètode 1 — iterar. Aplicant la recurrència 4 vegades des de a0=0 s'arriba a
a4=15.0000
Mètode 2 — fórmula tancada. La solució homogènia és A⋅2n. Com que 2=1, es pot provar una constant C com a particular: C=2C+1 dona C=−1. Imposant la dada inicial es determina A.
El cas excepcional. Quan el coeficient val exactament 1, la fórmula amb denominador 1−α no serveix perquè el denominador s'anul·la. Aquest cas s'ha de tractar a part, no maquillar substituint a una fórmula invàlida.
Compte amb això.
Aplicar la fórmula de la suma geomètrica quan la raó val 1.
Exercici 3
La successió compleix an=5an−1−6an−2 amb a0=2 i a1=5. Quant val a5?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
L'equació característica és λ2−5λ+6=0, amb arrels 2 i 3.
Pista 2.
La solució general és una combinació de les potències de les arrels; les constants surten de les dades inicials.
Com es fa
Pas 1 — equació característica. Provant an=λn:
λ2−5λ+6=0
amb arrels λ1=2 i λ2=3.
Pas 2 — solució general.an=A⋅2n+B⋅3n.
Pas 3 — dades inicials. De a0=2 surt A+B=2; de a1=5 surt 2A+3B=5. Resolent, A=1 i B=1.
Pas 4 — avaluar.
a5=275.0000
Comprovació barata: calcula un parell de termes amb la recurrència directament i compara'ls amb la fórmula. Si no coincideixen, l'error és al sistema de les constants.
Compte amb això.
Confondre els coeficients de la recurrència amb els de l'equació característica (canvien de signe).
Exercici 4
La successió compleix an=2an−1+1 amb a0=0. Quant val a6?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Pots iterar directament, o trobar la fórmula tancada.
Pista 2.
Homogènia: una potència. Particular: una constant, si el coeficient no val 1.
Com es fa
Mètode 1 — iterar. Aplicant la recurrència 6 vegades des de a0=0 s'arriba a
a6=63.0000
Mètode 2 — fórmula tancada. La solució homogènia és A⋅2n. Com que 2=1, es pot provar una constant C com a particular: C=2C+1 dona C=−1. Imposant la dada inicial es determina A.
El cas excepcional. Quan el coeficient val exactament 1, la fórmula amb denominador 1−α no serveix perquè el denominador s'anul·la. Aquest cas s'ha de tractar a part, no maquillar substituint a una fórmula invàlida.
Compte amb això.
Aplicar la fórmula de la suma geomètrica quan la raó val 1.
Exercici 5
La successió compleix an=5an−1−6an−2 amb a0=2 i a1=5. Quant val a6?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
L'equació característica és λ2−5λ+6=0, amb arrels 2 i 3.
Pista 2.
La solució general és una combinació de les potències de les arrels; les constants surten de les dades inicials.
Com es fa
Pas 1 — equació característica. Provant an=λn:
λ2−5λ+6=0
amb arrels λ1=2 i λ2=3.
Pas 2 — solució general.an=A⋅2n+B⋅3n.
Pas 3 — dades inicials. De a0=2 surt A+B=2; de a1=5 surt 2A+3B=5. Resolent, A=1 i B=1.
Pas 4 — avaluar.
a6=793.0000
Comprovació barata: calcula un parell de termes amb la recurrència directament i compara'ls amb la fórmula. Si no coincideixen, l'error és al sistema de les constants.
Compte amb això.
Confondre els coeficients de la recurrència amb els de l'equació característica (canvien de signe).
Exercici 6
La successió compleix an=2an−1+1 amb a0=1. Quant val a4?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Pots iterar directament, o trobar la fórmula tancada.
Pista 2.
Homogènia: una potència. Particular: una constant, si el coeficient no val 1.
Com es fa
Mètode 1 — iterar. Aplicant la recurrència 4 vegades des de a0=1 s'arriba a
a4=31.0000
Mètode 2 — fórmula tancada. La solució homogènia és A⋅2n. Com que 2=1, es pot provar una constant C com a particular: C=2C+1 dona C=−1. Imposant la dada inicial es determina A.
El cas excepcional. Quan el coeficient val exactament 1, la fórmula amb denominador 1−α no serveix perquè el denominador s'anul·la. Aquest cas s'ha de tractar a part, no maquillar substituint a una fórmula invàlida.
Compte amb això.
Aplicar la fórmula de la suma geomètrica quan la raó val 1.
Exercici 7
La successió compleix an=3an−1−2an−2 amb a0=1 i a1=3. Quant val a4?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
L'equació característica és λ2−3λ+2=0, amb arrels 1 i 2.
Pista 2.
La solució general és una combinació de les potències de les arrels; les constants surten de les dades inicials.
Com es fa
Pas 1 — equació característica. Provant an=λn:
λ2−3λ+2=0
amb arrels λ1=1 i λ2=2.
Pas 2 — solució general.an=A⋅1n+B⋅2n.
Pas 3 — dades inicials. De a0=1 surt A+B=1; de a1=3 surt A+2B=3. Resolent, A=−1 i B=2.
Pas 4 — avaluar.
a4=31.0000
Comprovació barata: calcula un parell de termes amb la recurrència directament i compara'ls amb la fórmula. Si no coincideixen, l'error és al sistema de les constants.
Compte amb això.
Confondre els coeficients de la recurrència amb els de l'equació característica (canvien de signe).
Exercici 8
La successió compleix an=2an−1+1 amb a0=1. Quant val a6?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Pots iterar directament, o trobar la fórmula tancada.
Pista 2.
Homogènia: una potència. Particular: una constant, si el coeficient no val 1.
Com es fa
Mètode 1 — iterar. Aplicant la recurrència 6 vegades des de a0=1 s'arriba a
a6=127.0000
Mètode 2 — fórmula tancada. La solució homogènia és A⋅2n. Com que 2=1, es pot provar una constant C com a particular: C=2C+1 dona C=−1. Imposant la dada inicial es determina A.
El cas excepcional. Quan el coeficient val exactament 1, la fórmula amb denominador 1−α no serveix perquè el denominador s'anul·la. Aquest cas s'ha de tractar a part, no maquillar substituint a una fórmula invàlida.
Compte amb això.
Aplicar la fórmula de la suma geomètrica quan la raó val 1.
Exercici 9
La successió compleix an=3an−1−2an−2 amb a0=1 i a1=3. Quant val a5?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
L'equació característica és λ2−3λ+2=0, amb arrels 1 i 2.
Pista 2.
La solució general és una combinació de les potències de les arrels; les constants surten de les dades inicials.
Com es fa
Pas 1 — equació característica. Provant an=λn:
λ2−3λ+2=0
amb arrels λ1=1 i λ2=2.
Pas 2 — solució general.an=A⋅1n+B⋅2n.
Pas 3 — dades inicials. De a0=1 surt A+B=1; de a1=3 surt A+2B=3. Resolent, A=−1 i B=2.
Pas 4 — avaluar.
a5=63.0000
Comprovació barata: calcula un parell de termes amb la recurrència directament i compara'ls amb la fórmula. Si no coincideixen, l'error és al sistema de les constants.
Compte amb això.
Confondre els coeficients de la recurrència amb els de l'equació característica (canvien de signe).
Exercici 10
La successió compleix an=2an−1+1 amb a0=2. Quant val a4?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Pots iterar directament, o trobar la fórmula tancada.
Pista 2.
Homogènia: una potència. Particular: una constant, si el coeficient no val 1.
Com es fa
Mètode 1 — iterar. Aplicant la recurrència 4 vegades des de a0=2 s'arriba a
a4=47.0000
Mètode 2 — fórmula tancada. La solució homogènia és A⋅2n. Com que 2=1, es pot provar una constant C com a particular: C=2C+1 dona C=−1. Imposant la dada inicial es determina A.
El cas excepcional. Quan el coeficient val exactament 1, la fórmula amb denominador 1−α no serveix perquè el denominador s'anul·la. Aquest cas s'ha de tractar a part, no maquillar substituint a una fórmula invàlida.
Compte amb això.
Aplicar la fórmula de la suma geomètrica quan la raó val 1.
Com escriure les respostes. A les integrals pots posar-hi la constant (+ C) o deixar-la: es dona per bona igual. Fes servir ^ per als exponents (x^2), * o res per multiplicar (3x i 3*x valen igual), / per dividir i sqrt( ) per a les arrels. Les funcions s'escriuensin(x), cos(x), ln(x), e^x. No cal que simplifiquis: qualsevol forma equivalent es dona per bona.
Has fallat algun exercici.Repassa'ls abans de continuar: el que has de repetir és justament el que no et surt.
Galetes
Fem servir galetes tècniques (necessàries perquè el lloc funcioni) i, si ens hi dones permís, galetes d'analítica i de publicitat que ens ajuden a mantenir els apunts gratuïts. Pots acceptar-les, rebutjar-les o triar-les una per una. Detall a la política de galetes.