Matly

Grups, homomorfismes i accions: Lagrange, quocients i lema de Burnside

Vols practicar? Aquest tema té 158 exercicis interactius de 3 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Un grup és l'estructura mínima que captura la idea de simetria. La definició sembla pobra (una operació, un neutre, inversos) i tanmateix genera una teoria enorme, perquè aquestes tres condicions ja imposen moltíssima rigidesa. Aquesta pàgina va del que es pot deduir en dues línies dels axiomes fins a una eina de recompte que resol problemes concrets.

Axiomes i primeres conseqüències

Un grup és un conjunt amb una operació associativa, un element neutre i un invers per a cada element. Si a més l'operació commuta, és abelià.

Tres coses es dedueixen immediatament i val la pena veure-les perquè són el model de com es raona aquí:

  • El neutre és únic. Si ee i e′e' ho fossin tots dos, aleshores e=ee′=e′e = ee' = e', on la primera igualtat fa servir que e′e' és neutre i la segona que ho és ee.
  • L'invers és únic, amb un argument anàleg multiplicant per l'altre invers.
  • Es pot cancel·lar: de ab=acab = ac se'n dedueix b=cb = c multiplicant per l'invers d'aa. Aquesta propietat no és gratuïta en estructures més febles, i no s'ha de pressuposar.

Exemples que convé tenir al cap: els enters amb la suma (abelià), els reals no nuls amb el producte (abelià), les matrius invertibles amb el producte (no abelià a partir de dimensió dos), i el grup simètric de les bijeccions d'un conjunt de nn elements, que té n!n! elements.

Subgrups, classes i Lagrange

Un subconjunt no buit és subgrup si per a qualsevol parella d'elements seus, el producte del primer per l'invers del segon hi pertany. Aquesta condició compacta engloba les tres que caldria comprovar per separat.

El subgrup cíclic generat per un element és el conjunt de totes les seves potències, i l'ordre de l'element és la mida d'aquest subgrup.

Teorema de Lagrange

Si el grup és finit i HH n'és un subgrup, aleshores

∣G∣=[G:H]⋅∣H∣.|G| = [G:H]\cdot|H|.

En particular, l'ordre de qualsevol subgrup divideix l'ordre del grup, i el mateix val per a l'ordre de qualsevol element.

La prova és pur recompte: les classes laterals gHgH parteixen el grup i totes tenen la mateixa mida, perquè multiplicar per gg és una bijecció.

Dues conseqüències immediates. Primera: tot grup d'ordre primer és cíclic, perquè qualsevol element diferent del neutre ha de generar un subgrup d'ordre que divideix el primer i no és 11, o sigui tot el grup. Segona, i és un avís: el recíproc de Lagrange és fals. Que un número divideixi l'ordre del grup no garanteix que hi hagi un subgrup d'aquell ordre; el grup alternat de quatre elements té ordre 1212 i no té cap subgrup d'ordre 66.

Homomorfismes, nuclis i quocients

Un homomorfisme preserva l'operació. El seu nucli és el conjunt d'elements que van al neutre, i la seva imatge és un subgrup del grup d'arribada.

El nucli té una propietat especial: és normal, és a dir que conjugar-lo per qualsevol element del grup el deixa igual. I aquesta condició és exactament la que fa que el producte de classes estigui ben definit:

(gN)(hN)=ghN.(gN)(hN) = ghN.

Sense normalitat no hi ha grup quocient

Amb un subgrup qualsevol pots formar el conjunt de classes laterals, però el producte de classes pot dependre dels representants i llavors no és una operació. La normalitat no és un tecnicisme: és exactament la condició que ho arregla.

És el mateix fenomen que en el pas al quocient de qualsevol estructura: sempre cal comprovar que l'operació està ben definida.

Primer teorema d'isomorfisme

Per a qualsevol homomorfisme,

G/ker⁡φ  ≅  im⁡φ.G/\ker\varphi \;\cong\; \operatorname{im}\varphi.

La prova és curta. L'aplicació que envia una classe a la imatge del seu representant no depèn del representant, perquè la diferència multiplicativa és al nucli. Preserva el producte per construcció, és exhaustiva sobre la imatge per definició, i és injectiva perquè dues imatges iguals obliguen els representants a diferir per un element del nucli, és a dir a ser de la mateixa classe.

Aquest teorema és l'eina de treball del tema: sempre que vulguis identificar un quocient, busca un homomorfisme amb aquell nucli.

El grup de simetries del quadrat

Considera les vuit simetries d'un quadrat: quatre rotacions (de 00, 9090, 180180 i 270270 graus) i quatre reflexions (dos eixos i dues diagonals).

És un grup amb la composició: la composició de dues simetries és una simetria, la identitat hi és, i cada simetria té inversa.

Els ordres dels elements. La identitat té ordre 11. El gir de 180180 graus té ordre 22, perquè fer-lo dues vegades torna a l'inici. Els girs de 9090 i 270270 tenen ordre 44. I cada reflexió té ordre 22.

Comprovació de Lagrange: tots aquests ordres (11, 22 i 44) divideixen 88, com han de fer.

No és abelià. Fes primer un gir de 9090 graus i després una reflexió per l'eix horitzontal; ara fes-ho al revés. Els resultats són reflexions per diagonals diferents. L'ordre importa.

Els subgrups. El de les quatre rotacions és un subgrup cíclic d'ordre 44, i és normal (té índex 22, i tot subgrup d'índex 22 és normal). En canvi, el generat per una sola reflexió té ordre 22 i no és normal: conjugar-lo per un gir el converteix en el generat per una altra reflexió.

Accions, òrbites i Burnside

Una acció d'un grup sobre un conjunt és una manera de fer que cada element del grup permuti el conjunt, de manera compatible amb l'operació. L'òrbita d'un punt és el conjunt d'on el pots portar, i l'estabilitzador és el subgrup dels elements que el deixen quiet.

La relació fonamental és que la mida de l'òrbita és l'índex de l'estabilitzador:

∣Gx∣=∣G∣∣Gx∣,|Gx| = \frac{|G|}{|G_x|},

que és Lagrange un altre cop, aplicat a l'estabilitzador.

El lema de Burnside diu que el nombre d'òrbites és la mitjana del nombre de punts fixos:

#oˋrbites=1∣G∣∑g∈G∣Fix⁡(g)∣.\#\text{òrbites} = \frac{1}{|G|}\sum_{g\in G}|\operatorname{Fix}(g)|.

Es demostra comptant de dues maneres les parelles formades per un element del grup i un punt que aquell element fixa. És l'eina estàndard per comptar configuracions identificant-ne les simètriques.

Comptar coloracions amb simetria

De quantes maneres es poden pintar els tres vèrtexs d'un triangle amb dos colors, si considerem iguals les que difereixen per una rotació?

El grup és el de les tres rotacions: la identitat i dos girs.

Punts fixos de cadascuna:

  • La identitat fixa totes les coloracions: 23=82^{3} = 8.
  • Cada gir no trivial només fixa les coloracions monocromàtiques, perquè obliga els tres vèrtexs a tenir el mateix color: 22 cadascun.

Burnside:

8+2+23=4.\frac{8 + 2 + 2}{3} = 4.

Comprovació a mà. Les quatre classes són: tot del color A, tot del color B, dos A i un B, i dos B i un A. Efectivament, quatre.

Què hauria passat amb reflexions. Si també identifiquéssim les reflexions, el grup tindria sis elements i el recompte canviaria. Per això l'enunciat ha d'especificar quines simetries s'identifiquen: el resultat en depèn completament.

Exercici resolt: nucli d'una reducció modular

Quin és el nucli de l'aplicació que envia cada enter a la seva classe mòdul 55?

El nucli són els enters que van a la classe zero, és a dir els múltiples de 55.

La imatge és tot el grup de classes, perquè cada classe té representant enter.

Pel primer teorema d'isomorfisme, el quocient dels enters pels múltiples de 55 és isomorf al grup de les cinc classes. Això no és una curiositat: és la definició del grup de classes, i el teorema diu que les dues construccions (quocient abstracte i aritmètica de residus) donen el mateix.

Comprovació de Lagrange: el grup té ordre 55, que és primer, de manera que ha de ser cíclic. I efectivament la classe d'11 el genera sencer.

Exercici resolt: ordres possibles en un grup

En un grup d'ordre 1212, quins ordres poden tenir els seus elements?

Per Lagrange, l'ordre de cada element divideix 1212, de manera que només pot ser 11, 22, 33, 44, 66 o 1212.

Quins es realitzen depèn del grup. El grup cíclic d'ordre 1212 té elements de tots aquests ordres. En canvi, el grup alternat de quatre elements, que també té ordre 1212, no té cap element d'ordre 66 ni d'ordre 1212: els seus elements tenen ordre 11, 22 o 33.

La lliçó. Lagrange dona una restricció necessària, no una construcció. Diu quins ordres són impossibles, no quins existeixen. És un patró que es repeteix molt en àlgebra: els teoremes de divisibilitat retallen les possibilitats i després cal mirar cada cas.

Ara prova-ho tu. 158 exercicis d'aquest tema, de 3 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen