Matly

Coordenades i vectors: desplaçaments, distàncies i punt mitjà

Vols practicar? Aquest tema té 102 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Amb coordenades, la geometria es converteix en càlcul: una distància és una fórmula, una recta és una equació, i un desplaçament és una resta. Aquest tema és el pont entre el bloc de funcions i la geometria.

El que has de dominar abans: coordenades, rectes i Pitàgores.

El vector entre dos punts

Si A=(x1,y1)A = (x_1, y_1) i B=(x2,y2)B = (x_2, y_2), el vector desplaçament de AA a BB és

AB→=(x2−x1, y2−y1).\overrightarrow{AB} = (x_2 - x_1,\ y_2 - y_1).

Sempre destí menys origen. El vector BA→\overrightarrow{BA} és el contrari: A−BA - B, amb les dues components de signe oposat.

Un vector no és un punt. Un punt indica una posició; un vector indica direcció, sentit i longitud, i es pot col·locar a qualsevol lloc del pla. Les seves components poden ser negatives.

La distància

És la longitud del vector, i surt de Pitàgores aplicat al triangle que formen les dues components:

d(A,B)=(x2−x1)2+(y2−y1)2.d(A,B) = \sqrt{(x_2-x_1)^{2} + (y_2-y_1)^{2}}.

Una distància mai no és negativa, i els quadrats ja s'encarreguen que no ho sigui: l'ordre en què restis no afecta el resultat.

El punt mitjà

M=(x1+x22, y1+y22).M = \left(\frac{x_1+x_2}{2},\ \frac{y_1+y_2}{2}\right).

És la mitjana de les coordenades, component per component. Convé no confondre'l amb el vector: el punt mitjà és un punt, i es calcula sumant i dividint, no restant.

Les maneres d'escriure una recta

Paramètrica. Amb un punt AA i un vector director no nul (u,v)(u, v):

x=x1+t u,y=y1+t v,t∈R.x = x_1 + t\,u, \qquad y = y_1 + t\,v, \qquad t \in \mathbb{R}.

Cada valor del paràmetre tt dona un punt de la recta.

El pendent. Si u≠0u \neq 0:

m=vu.m = \frac{v}{u}.

Explícita. y=mx+by = mx + b, la del bloc de funcions. No serveix per a rectes verticals.

General. ax+by+c=0ax + by + c = 0, amb (a,b)(a,b) diferent de (0,0)(0,0). Aquesta sí que serveix per a totes les rectes, incloses les verticals (amb b=0b = 0).

Una recta vertical x=kx = k no es pot escriure com y=mx+by = mx+b, perquè el seu pendent no és un número: la xx no canvia mai, de manera que el denominador de la fórmula del pendent seria zero.

Manté l'ordre B menys A, i no confonguis vector amb distància

El vector AB→\overrightarrow{AB} és B−AB - A, no A−BA - B. Canviar l'ordre dona el vector contrari, que apunta cap a l'altre costat.

La distància, en canvi, no depèn de l'ordre, perquè els quadrats eliminen el signe. Una distància és sempre positiva o zero, mentre que les components d'un vector poden ser negatives perfectament.

El control pràctic: si et surt una distància negativa, has oblidat els quadrats o has tret l'arrel malament. Si un vector et surt amb les dues components de signe contrari al que esperaves del dibuix, has restat a l'inrevés.

Tot el tema en dos punts

Amb A=(1,2)A = (1,2) i B=(5,5)B = (5,5), calcula el vector, la distància, el punt mitjà i les tres formes de la recta.

El vector.

AB→=(5−1, 5−2)=(4,3).\overrightarrow{AB} = (5-1,\ 5-2) = (4, 3).

Interpretació: per anar d'AA a BB cal avançar 44 a la dreta i 33 amunt.

La distància.

d=42+32=25=5.d = \sqrt{4^{2}+3^{2}} = \sqrt{25} = 5.

És el triple 33–44–55 de sempre, i es veu que la distància és la hipotenusa del triangle que formen les components.

El punt mitjà.

M=(1+52, 2+52)=(3, 3,5).M = \left(\frac{1+5}{2},\ \frac{2+5}{2}\right) = (3,\ 3{,}5).

Comprovació del punt mitjà. Ha d'estar a la mateixa distància dels dos extrems, és a dir a 2,52{,}5 de cada un:

d(A,M)=22+1,52=6,25=2,5✓d(A,M) = \sqrt{2^{2}+1{,}5^{2}} = \sqrt{6{,}25} = 2{,}5 \quad\checkmark

La recta en paramètriques, amb el punt AA i el vector director (4,3)(4,3):

x=1+4t,y=2+3t.x = 1 + 4t, \qquad y = 2 + 3t.

Comprovació: a t=0t=0 dona AA i a t=1t=1 dona BB ✓

En forma explícita. El pendent és m=3/4m = 3/4, i passant per AA:

y−2=34(x−1)⟹y=34x+54.y - 2 = \frac34(x-1) \qquad\Longrightarrow\qquad y = \frac34 x + \frac54.

En forma general. Multiplicant per 44 i reordenant:

3x−4y+5=0.3x - 4y + 5 = 0.

Comprovació substituint els dos punts. Per a A=(1,2)A=(1,2): 3−8+5=03-8+5 = 0 ✓ Per a B=(5,5)B=(5,5): 15−20+5=015-20+5 = 0 ✓

Les tres formes són la mateixa recta. Cada una convé per a una cosa diferent: la paramètrica per generar punts, l'explícita per veure el pendent i la general per comprovar si un punt hi pertany.

Una recta vertical

Troba la recta pels punts (2,1)(2,1) i (2,5)(2,5) i explica per què no pots calcular un pendent finit.

Observa les coordenades. Les dues xx són iguals: tots dos punts tenen abscissa 22.

L'equació de la recta.

x=2.x = 2.

És la recta vertical que passa per tots els punts d'abscissa 22, sigui quina sigui la yy.

Per què el pendent no existeix. La fórmula seria

m=5−12−2=40,m = \frac{5-1}{2-2} = \frac{4}{0},

i la divisió per zero no està definida. No és que el pendent sigui «infinit»: simplement no és un número.

La interpretació geomètrica. El pendent mesura quant puja la recta per cada unitat que avança horitzontalment. En una recta vertical no avança res horitzontalment: puja sense desplaçar-se, de manera que la pregunta «quant puja per unitat d'avanç» no té resposta.

Per què això no és funció. A l'entrada x=2x=2 li corresponen infinites sortides, de manera que x=2x=2 no defineix yy com a funció de xx. És el criteri de la recta vertical del bloc de funcions, aquí vist des de l'altra banda.

Les formes que sí que la descriuen. En general: x−2=0x - 2 = 0, és a dir a=1a=1, b=0b=0, c=−2c=-2. En paramètriques, amb vector director (0,4)(0,4):

x=2,y=1+4t.x = 2, \qquad y = 1 + 4t.

Fixa't que el vector director té la primera component zero, cosa que és exactament la condició perquè el pendent no existeixi. Les formes general i paramètrica cobreixen tots els casos; l'explícita no. És el motiu per què existeixen.

Dibuixa els punts abans de calcular

Amb un esbós dels dos punts al paper, el signe de les components del vector es veu sol, i també si la distància ha de ser gran o petita.

I un control numèric ràpid: el punt mitjà ha de quedar entre els dos punts en les dues coordenades. Si et surt fora, has restat quan havies de sumar.

Exercici resolt: vector i distància

Per a A=(−1,2)A = (-1, 2) i B=(2,6)B = (2, 6), calcula AB→\overrightarrow{AB} i la distància.

El vector, destí menys origen.

AB→=(2−(−1), 6−2)=(3,4).\overrightarrow{AB} = (2-(-1),\ 6-2) = (3, 4).

Comprovació amb el dibuix. Per anar d'AA a BB cal anar cap a la dreta i cap amunt, de manera que les dues components han de ser positives ✓

La distància.

d=32+42=25=5.d = \sqrt{3^{2}+4^{2}} = \sqrt{25} = 5.

Comprovació de l'ordre invers. Si calculem BA→=(−3,−4)\overrightarrow{BA} = (-3,-4), la distància surt 9+16=5\sqrt{9+16} = 5 igualment ✓ El vector canvia de signe, la distància no.

El detall que més s'equivoca. El 2−(−1)2-(-1): restar un negatiu suma, i dona 33 i no 11. Amb coordenades negatives, convé escriure sempre el parèntesi.

Exercici resolt: el punt mitjà

Troba el punt mitjà de A=(−2,3)A = (-2, 3) i B=(4,−1)B = (4, -1).

Mitjana de cada coordenada.

M=(−2+42, 3+(−1)2)=(22, 22)=(1,1).M = \left(\frac{-2+4}{2},\ \frac{3+(-1)}{2}\right) = \left(\frac{2}{2},\ \frac{2}{2}\right) = (1, 1).

Comprovació per distàncies. MM ha d'equidistar dels dos extrems:

d(A,M)=32+22=13,d(B,M)=32+22=13✓d(A,M) = \sqrt{3^{2}+2^{2}} = \sqrt{13}, \qquad d(B,M) = \sqrt{3^{2}+2^{2}} = \sqrt{13} \quad\checkmark

Comprovació per situació. La primera coordenada de MM (11) està entre −2-2 i 44 ✓ I la segona (11) està entre −1-1 i 33 ✓ El punt mitjà sempre ha de quedar dins de les dues forquilles.

L'error que convé evitar. Restar en comptes de sumar, com si es calculés un vector. El punt mitjà es calcula sumant i dividint per dos; el vector es calcula restant. Són dues operacions diferents sobre les mateixes dades, i donen objectes de naturalesa diferent: un punt i un vector.

Una comprovació alternativa amb vectors. El punt mitjà també es pot obtenir sumant a AA la meitat del vector AB→=(6,−4)\overrightarrow{AB} = (6,-4):

(−2,3)+(3,−2)=(1,1)✓(-2, 3) + (3, -2) = (1, 1) \quad\checkmark

Aquest segon camí deixa veure la relació entre les dues idees del tema: els vectors serveixen per moure's pel pla, i el punt mitjà és el resultat de moure's mig camí.

On ho faràs servir

Les coordenades i els vectors són el llenguatge de tota la geometria analítica de batxillerat, on es generalitzen a l'espai amb tres components i s'hi afegeixen el producte escalar, els angles entre rectes i les distàncies a plans.

A física, els vectors són la forma de representar forces, velocitats i acceleracions, i les operacions que has vist aquí (sumar, restar, calcular el mòdul) són exactament les que s'hi fan servir.

I en informàtica i disseny gràfic, qualsevol posició a la pantalla és un parell de coordenades, i qualsevol moviment és un vector. Les transformacions del tema següent són, literalment, el que fa un programa de dibuix quan mous o escales una figura.

Ara prova-ho tu. 102 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen