Coordenades i vectors: desplaçaments, distàncies i punt mitjà
Vols practicar? Aquest tema té 102 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
Amb coordenades, la geometria es converteix en càlcul: una distància és una fórmula, una recta és una equació, i un desplaçament és una resta. Aquest tema és el pont entre el bloc de funcions i la geometria.
El que has de dominar abans: coordenades, rectes i Pitàgores.
El vector entre dos punts
Si i , el vector desplaçament de a és
Sempre destí menys origen. El vector és el contrari: , amb les dues components de signe oposat.
Un vector no és un punt. Un punt indica una posició; un vector indica direcció, sentit i longitud, i es pot col·locar a qualsevol lloc del pla. Les seves components poden ser negatives.
La distància
És la longitud del vector, i surt de Pitàgores aplicat al triangle que formen les dues components:
Una distància mai no és negativa, i els quadrats ja s'encarreguen que no ho sigui: l'ordre en què restis no afecta el resultat.
El punt mitjà
És la mitjana de les coordenades, component per component. Convé no confondre'l amb el vector: el punt mitjà és un punt, i es calcula sumant i dividint, no restant.
Les maneres d'escriure una recta
Paramètrica. Amb un punt i un vector director no nul :
Cada valor del paràmetre dona un punt de la recta.
El pendent. Si :
Explícita. , la del bloc de funcions. No serveix per a rectes verticals.
General. , amb diferent de . Aquesta sí que serveix per a totes les rectes, incloses les verticals (amb ).
Una recta vertical no es pot escriure com , perquè el seu pendent no és un número: la no canvia mai, de manera que el denominador de la fórmula del pendent seria zero.
Manté l'ordre B menys A, i no confonguis vector amb distància
El vector és , no . Canviar l'ordre dona el vector contrari, que apunta cap a l'altre costat.
La distància, en canvi, no depèn de l'ordre, perquè els quadrats eliminen el signe. Una distància és sempre positiva o zero, mentre que les components d'un vector poden ser negatives perfectament.
El control pràctic: si et surt una distància negativa, has oblidat els quadrats o has tret l'arrel malament. Si un vector et surt amb les dues components de signe contrari al que esperaves del dibuix, has restat a l'inrevés.
Tot el tema en dos punts
Amb i , calcula el vector, la distància, el punt mitjà i les tres formes de la recta.
El vector.
Interpretació: per anar d' a cal avançar a la dreta i amunt.
La distància.
És el triple –– de sempre, i es veu que la distància és la hipotenusa del triangle que formen les components.
El punt mitjà.
Comprovació del punt mitjà. Ha d'estar a la mateixa distància dels dos extrems, és a dir a de cada un:
La recta en paramètriques, amb el punt i el vector director :
Comprovació: a dona i a dona ✓
En forma explícita. El pendent és , i passant per :
En forma general. Multiplicant per i reordenant:
Comprovació substituint els dos punts. Per a : ✓ Per a : ✓
Les tres formes són la mateixa recta. Cada una convé per a una cosa diferent: la paramètrica per generar punts, l'explícita per veure el pendent i la general per comprovar si un punt hi pertany.
Una recta vertical
Troba la recta pels punts i i explica per què no pots calcular un pendent finit.
Observa les coordenades. Les dues són iguals: tots dos punts tenen abscissa .
L'equació de la recta.
És la recta vertical que passa per tots els punts d'abscissa , sigui quina sigui la .
Per què el pendent no existeix. La fórmula seria
i la divisió per zero no està definida. No és que el pendent sigui «infinit»: simplement no és un número.
La interpretació geomètrica. El pendent mesura quant puja la recta per cada unitat que avança horitzontalment. En una recta vertical no avança res horitzontalment: puja sense desplaçar-se, de manera que la pregunta «quant puja per unitat d'avanç» no té resposta.
Per què això no és funció. A l'entrada li corresponen infinites sortides, de manera que no defineix com a funció de . És el criteri de la recta vertical del bloc de funcions, aquí vist des de l'altra banda.
Les formes que sí que la descriuen. En general: , és a dir , , . En paramètriques, amb vector director :
Fixa't que el vector director té la primera component zero, cosa que és exactament la condició perquè el pendent no existeixi. Les formes general i paramètrica cobreixen tots els casos; l'explícita no. És el motiu per què existeixen.
Dibuixa els punts abans de calcular
Amb un esbós dels dos punts al paper, el signe de les components del vector es veu sol, i també si la distància ha de ser gran o petita.
I un control numèric ràpid: el punt mitjà ha de quedar entre els dos punts en les dues coordenades. Si et surt fora, has restat quan havies de sumar.
Exercici resolt: vector i distància
Per a i , calcula i la distància.
El vector, destí menys origen.
Comprovació amb el dibuix. Per anar d' a cal anar cap a la dreta i cap amunt, de manera que les dues components han de ser positives ✓
La distància.
Comprovació de l'ordre invers. Si calculem , la distància surt igualment ✓ El vector canvia de signe, la distància no.
El detall que més s'equivoca. El : restar un negatiu suma, i dona i no . Amb coordenades negatives, convé escriure sempre el parèntesi.
Exercici resolt: el punt mitjà
Troba el punt mitjà de i .
Mitjana de cada coordenada.
Comprovació per distàncies. ha d'equidistar dels dos extrems:
Comprovació per situació. La primera coordenada de () està entre i ✓ I la segona () està entre i ✓ El punt mitjà sempre ha de quedar dins de les dues forquilles.
L'error que convé evitar. Restar en comptes de sumar, com si es calculés un vector. El punt mitjà es calcula sumant i dividint per dos; el vector es calcula restant. Són dues operacions diferents sobre les mateixes dades, i donen objectes de naturalesa diferent: un punt i un vector.
Una comprovació alternativa amb vectors. El punt mitjà també es pot obtenir sumant a la meitat del vector :
Aquest segon camí deixa veure la relació entre les dues idees del tema: els vectors serveixen per moure's pel pla, i el punt mitjà és el resultat de moure's mig camí.
On ho faràs servir
Les coordenades i els vectors són el llenguatge de tota la geometria analítica de batxillerat, on es generalitzen a l'espai amb tres components i s'hi afegeixen el producte escalar, els angles entre rectes i les distàncies a plans.
A física, els vectors són la forma de representar forces, velocitats i acceleracions, i les operacions que has vist aquí (sumar, restar, calcular el mòdul) són exactament les que s'hi fan servir.
I en informàtica i disseny gràfic, qualsevol posició a la pantalla és un parell de coordenades, i qualsevol moviment és un vector. Les transformacions del tema següent són, literalment, el que fa un programa de dibuix quan mous o escales una figura.
Ara prova-ho tu. 102 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen