Aproximacions i errors: arrodonir, truncar i estimar
Vols practicar? Aquest tema té 117 exercicis interactius de 5 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
En matemàtiques escolars gairebé tot és exacte, però fora de l'aula pràcticament res no ho és: una mesura, un preu, una distància. Saber quant t'equivoques quan aproximes és el que distingeix un resultat útil d'un número sense sentit.
El que has de dominar abans: decimals i operacions amb decimals.
Arrodonir i truncar
Truncar és tallar les xifres que sobren i prou.
Arrodonir és tallar, però mirant la primera xifra que elimines: si és o més, puges una unitat l'última que et quedes; si és menor que , la deixes igual.
Amb , a dues xifres decimals:
I a tres:
Arrodonir és sempre millor, perquè l'error que comets és com a màxim la meitat del que comets truncant. Truncar sempre et queda curt; arrodonir et pot quedar curt o llarg, però menys.
Arrodonir en cadena desplaça el resultat
Si vols arrodonir a una xifra decimal, mira directament la segona xifra () i deixa-ho en .
El que no pots fer és arrodonir per passos: . Això dona un resultat diferent i incorrecte. Un sol arrodoniment, des del nombre original.
Error absolut i error relatiu
Si és el valor exacte i l'aproximació:
L'absolut té les mateixes unitats que la magnitud (metres, euros). El relatiu no té unitats i sovint s'expressa en percentatge.
El relatiu és el que t'informa de debò, perquè et diu l'error en comparació amb la mida del que mesures. Equivocar-te en cm medint un llapis és greu; equivocar-te en cm medint un camp de futbol no és res. L'error absolut és el mateix en tots dos casos; el relatiu ho distingeix.
Xifres significatives
Són les que aporten informació: totes menys els zeros que només serveixen per situar la coma. té tres xifres significatives (, i el zero final, que sí que informa).
No donis més xifres de les que tens. Si has medit amb una cinta de centímetres, escriure un resultat amb cinc decimals és fals: estàs afirmant una precisió que no tens.
Comparar dos errors
Es mesura una peça de cm i surt cm; i un passadís de cm i surt cm. Quina mesura és millor?
Errors absoluts.
Semblaria que la de la peça és deu vegades millor.
Errors relatius.
La conclusió es gira: la mesura del passadís és molt millor, perquè s'equivoca en menys d'un mentre que la de la peça s'equivoca en un .
Això és tot el tema en un exemple. L'error absolut sol per si mateix no et permet comparar mesures de mides diferents. Sempre que t'ho preguntin, calcula el relatiu.
Estimar per detectar un error
Vols saber si pot valer .
Estima arrodonint a nombres fàcils.
El resultat proposat és , més de sis vegades l'estimació. És impossible: hi ha un error.
El valor correcte és , que efectivament queda just per sota de (lògic: hem arrodonit el cap amunt i el cap avall, però el primer pesa més).
Per què val la pena. Aquesta estimació triga tres segons i detecta els errors grossos: una coma mal posada, una xifra de més, una tecla equivocada. No et dirà si has errat per un , però els errors que fan suspendre un problema solen ser d'ordre de magnitud, no d'un .
Arrodoneix només al final
Si un càlcul té diversos passos, treballa amb tots els decimals (o amb fraccions) i arrodoneix només el resultat final.
Cada arrodoniment intermedi introdueix un error que els passos següents amplifiquen. En un càlcul de cinc passos, arrodonir pel camí pot fer-te perdre tota la precisió que semblava que tenies.
Exercici resolt: arrodonir i truncar
Arrodoneix i trunca a dues xifres decimals, i digues quin dels dos s'acosta més.
Truncar: talles i prou → .
Arrodonir: la primera xifra que elimines és el , que és , de manera que puges el → .
Quin s'acosta més?
L'arrodonit, amb un error gairebé la meitat del truncat.
Això no és casualitat: arrodonint, l'error mai no passa de mitja unitat de l'última xifra que conserves ( aquí); truncant pot arribar a una unitat sencera (). Per això es prefereix sempre arrodonir.
Exercici resolt: error absolut i relatiu
S'aproxima per . Calcula l'error absolut i el relatiu.
Valor exacte.
Error absolut.
Error relatiu.
Interpretació. Menys d'una mil·lèsima part: una aproximació molt bona. Per a qualsevol càlcul escolar, és més que suficient.
Un detall de mètode. Al denominador del relatiu hi va el valor exacte, no l'aproximació. Aquí la diferència és mínima perquè els dos nombres són gairebé iguals, però en aproximacions grolleres sí que es nota, i la definició és clara: es divideix per .
La precisió que pots afirmar
Hi ha una idea que els exercicis d'aquest tema intenten ensenyar i que sovint passa desapercebuda: el nombre de xifres amb què escrius un resultat és una afirmació sobre la teva precisió.
Si dius que una taula fa metres, estàs dient que l'has medit amb precisió de decímetres. Si dius que fa metres, estàs dient que l'has medit amb precisió de mil·límetres, cosa que amb una cinta mètrica normal és falsa. Els dos nombres valen el mateix, però no diuen el mateix.
D'aquí surt la regla pràctica: en un càlcul amb dades mesurades, el resultat no pot tenir més xifres significatives que la dada menys precisa que has fet servir. Si multipliques una longitud de m per una de m, la calculadora et dirà , però només tens dues xifres fiables, de manera que el resultat honest és metres quadrats.
Això xoca amb l'instint d'escriure tots els decimals que surten a la pantalla. La calculadora no sap d'on venen les teves dades: et dona deu xifres sempre, i la majoria no signifiquen res.
Arrodonir diners i arrodonir mesures
Un cas que trobaràs sovint i que té les seves pròpies regles. Amb diners, l'arrodoniment és a dos decimals perquè el cèntim és la unitat més petita que existeix, i no és una aproximació sinó una obligació: un preu de euros per unitat s'ha de cobrar com o .
Fixa't en el que passa quan multipliques després d'arrodonir. Si un article val euros i en compres tres, el total exacte és euros, però si arrodoneixes el preu unitari a i multipliques, et surten . Aquest cèntim que falta és precisament l'error d'arrodoniment amplificat, i és el motiu de la regla d'arrodonir només al final.
On ho faràs servir
Tot el que mesuris a física i a tecnologia passa per aquí: no hi ha cap instrument exacte, i qualsevol resultat experimental s'ha de donar amb el seu error. A estadística, els percentatges i les enquestes tenen un marge d'error que és exactament un error relatiu. I a la vida quotidiana, l'estimació ràpida és la manera de detectar que un preu, un pressupost o una factura no quadren.
Si et queda una sola idea del tema, que sigui aquesta: un número sense cap indicació de la seva precisió és un número del qual no et pots refiar.
Ara prova-ho tu. 117 exercicis d'aquest tema, de 5 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen