Matly

Espai mostral i esdeveniments: unió, intersecció i complement

Vols practicar? Aquest tema té 105 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Abans de calcular cap probabilitat cal descriure què pot passar. Aquest primer tema és vocabulari i conjunts, i és on es decideix si la resta del bloc anirà bé: la major part dels errors de probabilitat són errors de descripció, no de càlcul.

El que has de dominar abans: conjunts, fraccions i la lectura atenta d'enunciats.

Experiment aleatori i espai mostral

Un experiment aleatori té resultats que no es poden predir amb certesa en cada repetició, dins del model que s'adopta.

L'espai mostral Ω\Omega és el conjunt de tots els resultats possibles. Escriure'l explícitament és el primer pas de qualsevol problema.

Un esdeveniment és un subconjunt d'aquests resultats. L'esdeveniment segur és Ω\Omega sencer i l'impossible és el conjunt buit ∅\varnothing.

Les tres operacions

A∪B:passa A o B,A \cup B: \quad \text{passa } A \ \textbf{o} \ B,

inclòs el cas que passin tots dos. Aquesta inclusió és la diferència més important entre l'«o» de les matemàtiques i l'«o» del llenguatge corrent.

A∩B:passen tots dos.A \cap B: \quad \text{passen } \textbf{tots dos}. Ac:no passa A.A^{c}: \quad \textbf{no} \text{ passa } A.

Dos esdeveniments són incompatibles si no poden passar alhora, és a dir si

A∩B=∅.A \cap B = \varnothing.

Les propietats bàsiques de la probabilitat

0≤P(A)≤1,P(Ω)=1,P(∅)=0.0 \leq P(A) \leq 1, \qquad P(\Omega) = 1, \qquad P(\varnothing) = 0.

I la regla del complement, que és la més útil del tema:

P(Ac)=1−P(A).P(A^{c}) = 1 - P(A).

Una nota de precisió. En models continus, probabilitat zero no és exactament sinònim d'impossible. En aquest bloc treballem sobretot amb espais finits, on sí que ho és.

«O» inclou que passin tots dos

En llenguatge corrent, «vols cafè o te?» sol voler dir una de les dues coses. En matemàtiques, A∪BA \cup B inclou el cas que passin totes dues.

Si AA és «treure parell» i BB és «treure més de 44» en un dau, A∪BA \cup B conté el 66, que compleix les dues condicions.

I la segona idea del tema: «almenys un». Aquesta expressió inclou un, dos o més, i comptar tots aquests casos directament és laboriós. Gairebé sempre convé treballar amb el complement, que és «cap»:

P(almenys un)=1−P(cap).P(\text{almenys un}) = 1 - P(\text{cap}).

És el mateix esdeveniment vist del revés, i el càlcul és molt més curt. Aquesta és la tècnica que més vegades estalvia feina a tot el bloc.

Tot el vocabulari amb un dau

En un dau, sigui AA l'esdeveniment «parell» i BB l'esdeveniment «més gran que 44». Escriu l'espai mostral, els dos esdeveniments i les tres operacions.

L'espai mostral.

Ω={1,2,3,4,5,6}.\Omega = \{1, 2, 3, 4, 5, 6\}.

Els dos esdeveniments.

A={2,4,6},B={5,6}.A = \{2, 4, 6\}, \qquad B = \{5, 6\}.

La intersecció. Els resultats que compleixen les dues condicions:

A∩B={6}.A \cap B = \{6\}.

El 66 és parell i és més gran que 44.

La unió. Els resultats que compleixen alguna de les dues:

A∪B={2,4,5,6}.A \cup B = \{2, 4, 5, 6\}.

Fixa't que el 66 hi apareix una sola vegada, tot i complir les dues condicions: en un conjunt no es repeteixen elements.

El complement d'AA.

Ac={1,3,5},A^{c} = \{1, 3, 5\},

que són els senars.

Són incompatibles AA i BB? No, perquè comparteixen el 66: poden passar alhora.

Comprovació de recomptes. ∣A∣=3|A| = 3, ∣B∣=2|B| = 2, ∣A∩B∣=1|A\cap B| = 1 i ∣A∪B∣=4|A \cup B| = 4. I efectivament 3+2−1=43 + 2 - 1 = 4: en sumar les mides dels dos conjunts, el 66 s'havia comptat dues vegades i cal restar-lo. Aquesta és la idea que al tema R03 es convertirà en la fórmula de la probabilitat de la unió.

Quan dos esdeveniments són incompatibles

En un dau, són incompatibles «parell» i «senar»? I «parell» i «múltiple de 33»?

Primer cas: parell i senar.

A={2,4,6},C={1,3,5},A∩C=∅.A = \{2,4,6\}, \qquad C = \{1,3,5\}, \qquad A \cap C = \varnothing.

Sí, són incompatibles: cap número no és parell i senar alhora.

A més, aquests dos esdeveniments són complementaris: C=AcC = A^{c}. Entre tots dos cobreixen tot l'espai mostral i no se solapen.

Segon cas: parell i múltiple de tres.

A={2,4,6},D={3,6},A∩D={6}.A = \{2,4,6\}, \qquad D = \{3, 6\}, \qquad A \cap D = \{6\}.

No, no són incompatibles: el 66 compleix les dues condicions.

La distinció que convé retenir. Ser incompatibles vol dir que la intersecció és buida. Ser complementaris és més fort: a més de ser incompatibles, la seva unió ha de ser tot Ω\Omega.

«Parell» i «més gran que 44» no són ni incompatibles ni complementaris. «Parell» i «senar» són totes dues coses. I dos esdeveniments poden ser incompatibles sense ser complementaris: per exemple, «treure 11» i «treure 22» no poden passar alhora, però la seva unió no és tot l'espai mostral.

Escriu sempre l'espai mostral

Abans de calcular res, escriu Ω\Omega i els esdeveniments com a conjunts explícits, amb els seus elements.

Amb espais petits és immediat i resol el problema sol. Amb espais grans no sempre es pot escriure sencer, però sí que es pot descriure amb precisió («totes les parelles ordenades de cares»), i aquesta descripció és el que decideix si els resultats són equiprobables, que és la condició del tema R03.

Exercici resolt: un esdeveniment i el seu complement

En un dau, escriu l'esdeveniment «menys de 33» i el seu complement.

L'espai mostral. Ω={1,2,3,4,5,6}\Omega = \{1,2,3,4,5,6\}.

L'esdeveniment. «Menys de 33» vol dir estrictament menor que 33:

A={1,2}.A = \{1, 2\}.

El complement. Tots els resultats que no són a AA:

Ac={3,4,5,6}.A^{c} = \{3, 4, 5, 6\}.

Comprovació. AA i AcA^{c} no comparteixen cap element, i la seva unió és tot Ω\Omega ✓ Això és el que caracteritza un complement.

El detall de llenguatge que decideix l'exercici. «Menys de 33» no inclou el 33. Si l'enunciat digués «33 o menys», l'esdeveniment seria {1,2,3}\{1,2,3\} i el complement {4,5,6}\{4,5,6\}. Aquesta diferència d'un element canvia totes les probabilitats, i és el tipus d'error que es comet llegint de pressa.

Les probabilitats, de passada. Si el dau és equilibrat, P(A)=2/6=1/3P(A) = 2/6 = 1/3 i P(Ac)=4/6=2/3P(A^{c}) = 4/6 = 2/3. I efectivament 1/3+2/3=11/3 + 2/3 = 1 ✓

Exercici resolt: la regla del complement

Si P(A)=0,35P(A) = 0{,}35, quant val P(Ac)P(A^{c})?

Aplica la regla del complement.

P(Ac)=1−0,35=0,65.P(A^{c}) = 1 - 0{,}35 = 0{,}65.

Comprovació. Els dos han de sumar 11: 0,35+0,65=10{,}35 + 0{,}65 = 1 ✓

Per què la regla és certa. AA i AcA^{c} són incompatibles (no poden passar alhora) i la seva unió és tot l'espai mostral, de manera que les seves probabilitats han de sumar P(Ω)=1P(\Omega) = 1.

Per què aquesta regla és tan útil. Molts esdeveniments són molt més fàcils de descriure pel seu contrari. Calcular directament la probabilitat de «almenys un encert en cinc intents» exigiria sumar els casos d'un, dos, tres, quatre i cinc encerts; calcular «cap encert» és un sol càlcul, i després es resta d'11.

Una comprovació de coherència que convé fer sempre. Qualsevol probabilitat ha d'estar entre 00 i 11. Si en un exercici et surt 1,31{,}3 o −0,2-0{,}2, hi ha un error segur, i normalment és d'haver sumat probabilitats de casos que se solapen.

On ho faràs servir

Aquest vocabulari és la base de tot el bloc: la regla de Laplace, els arbres i la probabilitat condicionada es formulen amb unions, interseccions i complements.

A batxillerat s'hi afegeixen les lleis de De Morgan i l'axiomàtica de Kolmogórov, que formalitzen aquestes mateixes idees, i la probabilitat condicionada es desenvolupa amb el teorema de Bayes.

I la tècnica del complement, en concret, és una de les més rendibles de tota la matemàtica aplicada: en fiabilitat de sistemes, en control de qualitat i en qualsevol càlcul de «almenys un», calcular el contrari és sempre el camí curt.

Ara prova-ho tu. 105 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen