Biblioteca de 106 exercicis de 5 tipus diferents, de 10 en 10: els del mateix tipus canvien les dades. Escriu la resposta, comprova-la i, si falla, mira les pistes abans de rendir-te.
Classifica l'origen del sistema lineal amb matriu A=(100−2).
Pista 1.
La traça val −1 i el determinant −2: el polinomi característic és λ2−(trac¸a)λ+det.
Pista 2.
Autovalors reals de signes oposats: sella. Complexos: focus o centre segons la part real.
Com es fa
Pas 1 — polinomi característic. Amb traça −1 i determinant −2:
λ2−(−1)λ+(−2)=0
Pas 2 — autovalors.λ1=1 i λ2=−2.
Pas 3 — llegir-los. La regla és sempre la mateixa: la part imaginària diu si hi ha gir (sí, i llavors és focus o centre; no, i llavors és sella o node) i la part real diu si les trajectòries s'acosten a l'origen (negativa) o se n'allunyen (positiva).
Conclusió: Sella (inestable).
Recorda que només hi ha estabilitat asimptòtica si totes les parts reals són estrictament negatives; que n'hi hagi alguna de negativa no és suficient.
Compte amb això.
Mirar només un dels dos autovalors, o confondre estabilitat amb el fet que existeixi alguna direcció atractora.
Exercici 2
Per a la matriu A=(100−2), quina és la part real més gran dels seus autovalors? (És el que decideix l'estabilitat.)
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Resol λ2−(trac¸a)λ+det=0.
Pista 2.
Si les arrels són complexes conjugades, totes dues tenen la mateixa part real: la meitat de la traça.
Com es fa
Pas 1 — l'equació. Traça −1, determinant −2:
λ2−(−1)λ+(−2)=0
Pas 2 — resoldre-la. Els autovalors són 1, −2.
Pas 3 — prendre la part real més gran:1.0000.
Aquest número és el que governa el comportament a llarg termini: si és negatiu, totes les trajectòries tendeixen a l'origen; si és positiu, gairebé totes s'allunyen; si és zero, cal mirar els blocs de Jordan.
Compte amb això.
Prendre el mòdul de l'autovalor en comptes de la seva part real.
Exercici 3
El sistema escalar x′=x−x2 té dos equilibris. Quin és el que no val zero?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Iguala el segon membre a zero i factoritza una x.
Pista 2.
El segon factor és una equació de primer grau.
Com es fa
Pas 1 — igualar a zero.
x−x2=x(1−x)=0
Pas 2 — els dos factors. El primer dona x=0 i el segon dona
x=1
Pas 3 — estabilitat (bonus). La derivada del camp és 1−2x. A x=0 val 1 i a l'altre equilibri val −1: com que tenen signes oposats, un és atractor i l'altre repulsor. Aquesta és l'estructura del model logístic.
Compte amb això.
Quedar-se només amb l'equilibri nul, que és el que es veu de seguida.
Exercici 4
Quant val el determinant de A=(100−2)? (És el producte dels autovalors i, amb la traça, ja et dona el polinomi característic.)
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El determinant d'una matriu 2×2 és el producte de la diagonal menys el producte de l'antidiagonal.
Pista 2.
Vigila el signe del segon terme: es resta.
Com es fa
El càlcul.
detA=1⋅(−2)−0⋅0=−2−0=−2
Per a què serveix aquí. El polinomi característic d'una matriu 2×2 és
λ2−(trac¸a)λ+det=λ2−(−1)λ+(−2)
o sigui que amb la traça (−1) i el determinant (−2) ja tens tota la informació sense haver de desenvolupar cap determinant simbòlic.
A més, hi ha una lectura directa: si el determinant és negatiu, els autovalors tenen signes oposats i l'origen és una sella, sense necessitat de calcular-los.
Compte amb això.
Sumar el producte de l'antidiagonal en comptes de restar-lo.
Exercici 5
El sistema x′=−2x, y′=−3y té dada inicial x(0)=1, y(0)=1. Quant val x(1)?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El sistema és desacoblat: cada equació es resol per separat, com si l'altra no hi fos.
Pista 2.
La primera és separable i dona x=x(0)e−2t.
Com es fa
Pas 1 — veure que està desacoblat. La primera equació només conté x i la segona només y: no cal cap autovalor ni cap matriu, es resolen per separat.
Pas 2 — resoldre la primera.
x(t)=e−2t
Pas 3 — avaluar a t=1.
x(1)=e−2≈0.1353
La segona component no intervé gens en aquest càlcul. Quan la matriu no és diagonal, el que fas és justament buscar un canvi de base que la desacobli: això és diagonalitzar.
Compte amb això.
Barrejar les dues equacions com si estiguessin acoblades.
Exercici 6
Classifica l'origen del sistema lineal amb matriu A=(−100−3).
Pista 1.
La traça val −4 i el determinant 3: el polinomi característic és λ2−(trac¸a)λ+det.
Pista 2.
Autovalors reals de signes oposats: sella. Complexos: focus o centre segons la part real.
Com es fa
Pas 1 — polinomi característic. Amb traça −4 i determinant 3:
λ2−(−4)λ+(3)=0
Pas 2 — autovalors.λ1=−1 i λ2=−3.
Pas 3 — llegir-los. La regla és sempre la mateixa: la part imaginària diu si hi ha gir (sí, i llavors és focus o centre; no, i llavors és sella o node) i la part real diu si les trajectòries s'acosten a l'origen (negativa) o se n'allunyen (positiva).
Recorda que només hi ha estabilitat asimptòtica si totes les parts reals són estrictament negatives; que n'hi hagi alguna de negativa no és suficient.
Compte amb això.
Mirar només un dels dos autovalors, o confondre estabilitat amb el fet que existeixi alguna direcció atractora.
Exercici 7
Per a la matriu A=(−100−3), quina és la part real més gran dels seus autovalors? (És el que decideix l'estabilitat.)
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Resol λ2−(trac¸a)λ+det=0.
Pista 2.
Si les arrels són complexes conjugades, totes dues tenen la mateixa part real: la meitat de la traça.
Com es fa
Pas 1 — l'equació. Traça −4, determinant 3:
λ2−(−4)λ+(3)=0
Pas 2 — resoldre-la. Els autovalors són −1, −3.
Pas 3 — prendre la part real més gran:−1.0000.
Aquest número és el que governa el comportament a llarg termini: si és negatiu, totes les trajectòries tendeixen a l'origen; si és positiu, gairebé totes s'allunyen; si és zero, cal mirar els blocs de Jordan.
Compte amb això.
Prendre el mòdul de l'autovalor en comptes de la seva part real.
Exercici 8
El sistema escalar x′=2x−3x2 té dos equilibris. Quin és el que no val zero?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Iguala el segon membre a zero i factoritza una x.
Pista 2.
El segon factor és una equació de primer grau.
Com es fa
Pas 1 — igualar a zero.
2x−3x2=x(2−3x)=0
Pas 2 — els dos factors. El primer dona x=0 i el segon dona
x=32≈0.6667
Pas 3 — estabilitat (bonus). La derivada del camp és 2−6x. A x=0 val 2 i a l'altre equilibri val −2: com que tenen signes oposats, un és atractor i l'altre repulsor. Aquesta és l'estructura del model logístic.
Compte amb això.
Quedar-se només amb l'equilibri nul, que és el que es veu de seguida.
Exercici 9
Quant val el determinant de A=(−100−3)? (És el producte dels autovalors i, amb la traça, ja et dona el polinomi característic.)
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El determinant d'una matriu 2×2 és el producte de la diagonal menys el producte de l'antidiagonal.
Pista 2.
Vigila el signe del segon terme: es resta.
Com es fa
El càlcul.
detA=−1⋅(−3)−0⋅0=3−0=3
Per a què serveix aquí. El polinomi característic d'una matriu 2×2 és
λ2−(trac¸a)λ+det=λ2−(−4)λ+(3)
o sigui que amb la traça (−4) i el determinant (3) ja tens tota la informació sense haver de desenvolupar cap determinant simbòlic.
A més, hi ha una lectura directa: si el determinant és negatiu, els autovalors tenen signes oposats i l'origen és una sella, sense necessitat de calcular-los.
Compte amb això.
Sumar el producte de l'antidiagonal en comptes de restar-lo.
Exercici 10
El sistema x′=−2x, y′=−3y té dada inicial x(0)=2, y(0)=1. Quant val x(1)?
Escriu només el número. Si no és enter, posa tres o quatre decimals.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El sistema és desacoblat: cada equació es resol per separat, com si l'altra no hi fos.
Pista 2.
La primera és separable i dona x=x(0)e−2t.
Com es fa
Pas 1 — veure que està desacoblat. La primera equació només conté x i la segona només y: no cal cap autovalor ni cap matriu, es resolen per separat.
Pas 2 — resoldre la primera.
x(t)=2e−2t
Pas 3 — avaluar a t=1.
x(1)=2e−2≈0.2707
La segona component no intervé gens en aquest càlcul. Quan la matriu no és diagonal, el que fas és justament buscar un canvi de base que la desacobli: això és diagonalitzar.
Compte amb això.
Barrejar les dues equacions com si estiguessin acoblades.
Com escriure les respostes. A les integrals pots posar-hi la constant (+ C) o deixar-la: es dona per bona igual. Fes servir ^ per als exponents (x^2), * o res per multiplicar (3x i 3*x valen igual), / per dividir i sqrt( ) per a les arrels. Les funcions s'escriuensin(x), cos(x), ln(x), e^x. No cal que simplifiquis: qualsevol forma equivalent es dona per bona.
Has fallat algun exercici.Repassa'ls abans de continuar: el que has de repetir és justament el que no et surt.
Galetes
Fem servir galetes tècniques (necessàries perquè el lloc funcioni) i, si ens hi dones permís, galetes d'analítica i de publicitat que ens ajuden a mantenir els apunts gratuïts. Pots acceptar-les, rebutjar-les o triar-les una per una. Detall a la política de galetes.