Matly

Equacions de segon grau: quin mètode triar i què diu el discriminant

Vols practicar? Aquest tema té 108 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Una equació de segon grau es pot resoldre sempre amb la fórmula general, però gairebé mai cal. La part intel·ligent del tema és triar el mètode: hi ha casos que es resolen en una línia i que amb la fórmula costarien cinc.

El que has de dominar abans: factorització, equacions de primer grau i arrels.

La forma general i el primer pas

Una equació de segon grau és

a x2+b x+c=0,a≠0.a\,x^{2} + b\,x + c = 0, \qquad a \neq 0.

Abans d'identificar aa, bb i cc, passa tots els termes a un membre i ordena'ls per grau decreixent. Identificar els coeficients d'una equació desordenada és la font d'error número u del tema.

Els casos incomplets: resol-los sense fórmula

Falta el terme independent (c=0c = 0), és a dir ax2+bx=0ax^{2}+bx=0. Treu xx com a factor comú i aplica el producte nul:

x(ax+b)=0⟹x=0  o  x=−ba.x(ax+b) = 0 \qquad\Longrightarrow\qquad x = 0 \ \text{ o } \ x = -\frac{b}{a}.

Falta el terme lineal (b=0b = 0), és a dir ax2+c=0ax^{2}+c=0. Aïlla x2x^{2} i treu l'arrel, amb els dos signes:

x2=k⟹x=±k(si k>0).x^{2} = k \qquad\Longrightarrow\qquad x = \pm\sqrt{k} \quad \text{(si } k > 0\text{)}.

Si kk surt negatiu, no hi ha solució real.

Es pot factoritzar. Si l'equació completa es factoritza fàcilment, el producte nul és més ràpid que la fórmula.

La fórmula general

Quan cap dels atalls no serveix:

x=−b±b2−4ac2a.x = \frac{-b \pm \sqrt{b^{2} - 4ac}}{2a}.

El denominador 2a2a divideix tot el numerador, inclòs el −b-b. Escriure la barra de fracció prou llarga abans d'escriure-hi res és una precaució que val la pena.

El discriminant

Δ=b2−4ac.\Delta = b^{2} - 4ac.

El discriminant et diu quantes solucions reals hi ha abans de calcular-les:

  • Δ>0\Delta > 0: dues solucions reals diferents;
  • Δ=0\Delta = 0: una solució real doble;
  • Δ<0\Delta < 0: cap solució real.

Calcular-lo primer és un bon hàbit: si surt negatiu, ja has acabat i no cal intentar treure l'arrel d'un negatiu.

No perdis la solució negativa, però filtra-la pel context

A x2=49x^{2} = 49, escriure només x=7x = 7 perd la solució x=−7x = -7. Totes dues elevades al quadrat donen 4949, i totes dues són solucions de l'equació.

Però en un problema geomètric, una arrel negativa pot no representar res: si xx és una longitud, x=−7x = -7 s'ha de descartar dient-ho. «Descartem x=−7x=-7 perquè una longitud no pot ser negativa» és una línia que val punts.

Les dues coses són compatibles i les dues s'han de fer: troba totes les solucions de l'equació i després filtra les que no tenen sentit en el context. El que no val és perdre-les sense adonar-se'n ni descartar-les sense justificar.

La fórmula general amb comprovació

Resol 2x2−5x−3=02x^{2} - 5x - 3 = 0.

Identifica els coeficients. Ja està ordenada: a=2a = 2, b=−5b = -5, c=−3c = -3.

Calcula el discriminant.

Δ=(−5)2−4⋅2⋅(−3)=25+24=49.\Delta = (-5)^{2} - 4\cdot 2\cdot(-3) = 25 + 24 = 49.

Positiu, de manera que hi ha dues solucions diferents. I a més és un quadrat perfecte, cosa que anuncia solucions racionals.

Aplica la fórmula.

x=5±494=5±74.x = \frac{5 \pm \sqrt{49}}{4} = \frac{5 \pm 7}{4}.x1=124=3,x2=−24=−12.x_1 = \frac{12}{4} = 3, \qquad x_2 = \frac{-2}{4} = -\frac12.

Comprovació de les dues.

x=3:2⋅9−15−3=18−18=0 ✓x=3: \quad 2\cdot 9 - 15 - 3 = 18 - 18 = 0 \ \checkmarkx=−12:2⋅14+52−3=12+52−3=0 ✓x=-\tfrac12: \quad 2\cdot\tfrac14 + \tfrac52 - 3 = \tfrac12 + \tfrac52 - 3 = 0 \ \checkmark

Dos controls ràpids que estalvien errors. El signe de −b-b: com que b=−5b = -5, al numerador hi va +5+5. Es perd molt sovint. I el producte de les dues solucions ha de ser c/a=−3/2c/a = -3/2: efectivament 3⋅(−12)=−323\cdot(-\frac12) = -\frac32 ✓ La suma ha de ser −b/a=5/2-b/a = 5/2: i 3−12=523 - \frac12 = \frac52 ✓

Aquests dos controls (suma i producte de les arrels) funcionen sempre i detecten errors de signe immediatament.

Triar el mètode en comptes de la fórmula

Resol x2=49x^{2} = 49, x2=−4x^{2} = -4 i x2−7x=0x^{2}-7x = 0.

Primera: x2=49x^{2} = 49. Falta el terme lineal. Treu l'arrel amb els dos signes:

x=±7.x = \pm 7.

Dues solucions: 77 i −7-7. Comprovació: 72=497^{2} = 49 ✓ i (−7)2=49(-7)^{2} = 49 ✓

Segona: x2=−4x^{2} = -4. Aïllant queda x2=−4x^{2} = -4, i cap quadrat real no és negatiu. No té solucions reals.

Es pot confirmar amb el discriminant: l'equació és x2+4=0x^{2}+4 = 0, amb a=1a=1, b=0b=0, c=4c=4, de manera que Δ=0−16=−16<0\Delta = 0 - 16 = -16 < 0 ✓

Tercera: x2−7x=0x^{2}-7x = 0. Falta el terme independent. Factor comú:

x(x−7)=0⟹x=0  o  x=7.x(x-7) = 0 \qquad\Longrightarrow\qquad x = 0 \ \text{ o } \ x = 7.

Comprovació: 0−0=00 - 0 = 0 ✓ i 49−49=049 - 49 = 0 ✓

El que mostra aquest exemple. Cap de les tres no ha necessitat la fórmula general, i totes tres s'han resolt en una o dues línies. Mirar l'estructura de l'equació abans de llançar-se a la fórmula és el que distingeix un exercici de dos minuts d'un de vuit.

I l'error que amenaça la tercera: dividir per xx per quedar-se amb x−7=0x-7=0 perdria la solució x=0x=0. Amb l'equació igualada a zero i factoritzada, no es divideix mai.

Calcula el discriminant primer

Abans d'escriure la fórmula sencera, calcula Δ=b2−4ac\Delta = b^{2}-4ac a part.

Et diu de seguida quantes solucions hi haurà, t'estalvia intentar l'arrel d'un negatiu, i si surt un quadrat perfecte ja saps que les solucions seran racionals i no hauràs d'arrossegar radicals. A més, és el número on es concentren els errors de signe, i calcular-lo aïllat et deixa comprovar-lo abans de continuar.

Exercici resolt: una quadràtica factoritzable

Resol x2−5x+6=0x^{2} - 5x + 6 = 0.

Mira si es pot factoritzar. Busquem dos números que sumin −5-5 i multipliquin 66: són −2-2 i −3-3.

(x−2)(x−3)=0.(x-2)(x-3) = 0.

Aplica el producte nul.

x=2ox=3.x = 2 \qquad\text{o}\qquad x = 3.

Comprovació. A x=2x=2: 4−10+6=04 - 10 + 6 = 0 ✓ A x=3x=3: 9−15+6=09 - 15 + 6 = 0 ✓

Comprovació amb la fórmula, per contrastar el mètode.

Δ=25−24=1,x=5±12,\Delta = 25 - 24 = 1, \qquad x = \frac{5 \pm 1}{2},

que dona 33 i 22 ✓ El mateix resultat.

Quin dels dos camins convé. La factorització ha estat més curta, i això sol passar quan el discriminant és un quadrat perfecte petit. Com a estratègia pràctica: prova de factoritzar durant deu segons, i si no surt, ves a la fórmula sense insistir-hi més.

Exercici resolt: un rectangle d'àrea coneguda

Un rectangle té àrea 4848 cm² i un costat 22 cm més llarg que l'altre. Troba'n els costats.

Defineix la incògnita. Sigui xx el costat curt, en centímetres. El llarg és x+2x+2.

Escriu la relació. L'àrea és el producte dels costats:

x(x+2)=48.x(x+2) = 48.

Passa-ho tot a un membre i ordena.

x2+2x−48=0.x^{2} + 2x - 48 = 0.

Resol. Es pot factoritzar: busquem dos números que sumin 22 i multipliquin −48-48, i són 88 i −6-6:

(x+8)(x−6)=0⟹x=−8  o  x=6.(x+8)(x-6) = 0 \qquad\Longrightarrow\qquad x = -8 \ \text{ o } \ x = 6.

Filtra pel context. Descartem x=−8x = -8 perquè una longitud no pot ser negativa. Queda x=6x = 6.

Interpreta. El costat curt fa 66 cm i el llarg 6+2=86+2 = 8 cm.

Comprovació amb l'enunciat sencer. Un costat és dos més llarg que l'altre? 8=6+28 = 6+2 ✓ L'àrea és 4848? 6⋅8=486\cdot 8 = 48 ✓

Per què el pas del filtre s'ha d'escriure. L'equació té dues solucions i totes dues són correctes com a solucions de l'equació. El que no serveix com a resposta al problema és la negativa, i la frase que ho justifica forma part de la solució. Deixar les dues sense comentar, o eliminar-ne una sense dir per què, són les dues maneres de perdre punts en aquest tipus d'exercici.

On ho faràs servir

Les equacions de segon grau apareixen en qualsevol problema amb àrees, en les equacions del moviment uniformement accelerat de física, i en tots els problemes d'optimització senzills.

Al bloc de funcions, les seves solucions són exactament els punts on la paràbola talla l'eix horitzontal, i el discriminant et dirà si la paràbola el talla dues vegades, una o cap. Són les mateixes tres situacions vistes gràficament.

I a batxillerat, la fórmula general reapareix constantment: en els límits, en les derivades igualades a zero per buscar màxims i mínims, i en les equacions biquadrades i racionals, que es redueixen a una de segon grau amb un canvi de variable.

Ara prova-ho tu. 108 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen