Matly

Transformacions al pla: translacions, simetries, girs i homotècies

Vols practicar? Aquest tema té 104 exercicis interactius de 4 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Una transformació mou o canvia de mida una figura seguint una regla. Amb coordenades, cada regla és una fórmula molt simple, i el que realment importa és què conserva cada transformació i què no.

El que has de dominar abans: coordenades, vectors i semblança.

Les fórmules

Translació de vector (u,v)(u,v):

(x,y)⟼(x+u, y+v).(x, y) \longmapsto (x+u,\ y+v).

Simetria respecte de l'eix horitzontal:

(x,y)⟼(x, −y).(x, y) \longmapsto (x,\ -y).

Simetria respecte de l'eix vertical:

(x,y)⟼(−x, y).(x, y) \longmapsto (-x,\ y).

Simetria respecte de l'origen:

(x,y)⟼(−x, −y).(x, y) \longmapsto (-x,\ -y).

Gir de 90∘90^{\circ} antihorari al voltant de l'origen:

(x,y)⟼(−y, x).(x, y) \longmapsto (-y,\ x).

Homotècia de centre l'origen i factor k≠0k \neq 0:

(x,y)⟼(kx, ky).(x, y) \longmapsto (kx,\ ky).

Què conserva cada una

Translacions, simetries i girs conserven distàncies i angles. Es diuen isometries: la figura es mou però no canvia ni de forma ni de mida. L'àrea i el perímetre es mantenen exactament.

L'homotècia conserva els angles però no les distàncies. Multiplica les longituds per ∣k∣|k| i les àrees per k2k^{2}: és la semblança del tema G06 escrita amb coordenades. Si k<0k < 0, la imatge queda a l'altre costat del centre.

Com transformar una figura

Transforma els vèrtexs i reconstrueix els costats. No cal transformar cap punt intermedi: amb una transformació d'aquestes, els segments es converteixen en segments.

Per comprovar el resultat, calcula una longitud abans i després: amb una isometria ha de coincidir; amb una homotècia, ha de quedar multiplicada per ∣k∣|k|.

Vistes de cossos

En representar un cos amb vistes, convé dibuixar també les arestes amagades quan calgui (normalment amb línia discontínua) i comprovar que les diferents projeccions siguin compatibles entre elles: les alçades de la vista frontal i de la lateral han de coincidir.

Doblar les coordenades no és una translació

Passar de (x,y)(x,y) a (2x,2y)(2x, 2y) no mou la figura sense deformar-la: és una homotècia de factor 22 respecte de l'origen, i la fa el doble de gran.

La diferència és clara amb les fórmules: una translació suma (x+ux+u) i una homotècia multiplica (kxkx). La primera conserva les mides; la segona no.

I una advertència sobre l'ordre. La suma de vectors descriu translacions successives, i en aquest cas l'ordre no importa. Però quan es combinen transformacions de tipus diferent (per exemple un gir i una translació), l'ordre pot canviar el resultat. No es pot donar per fet que es poden intercanviar.

Un triangle d'àrea u a l'origen, la seva imatge per una translació de vector tres menys dos amb la mateixa àrea, i la seva imatge per una homotècia de factor tres amb àrea nou dibuixada amb traç discontinu
La translació conserva l'àrea; l'homotècia de factor 33 la multiplica per 32=93^{2} = 9.

Una translació i una homotècia sobre el mateix triangle

El triangle de vèrtexs (0,0)(0,0), (2,0)(2,0) i (0,1)(0,1) es trasllada pel vector (3,−2)(3,-2). Després, compara-ho amb una homotècia de factor 33 respecte de l'origen.

La translació: suma el vector a cada vèrtex.

(0,0)→(3,−2),(2,0)→(5,−2),(0,1)→(3,−1).(0,0) \to (3,-2), \qquad (2,0) \to (5,-2), \qquad (0,1) \to (3,-1).

L'àrea abans. És un triangle rectangle de catets 22 i 11:

A=2⋅12=1.A = \frac{2\cdot 1}{2} = 1.

L'àrea després. Els nous catets fan 5−3=25-3 = 2 i −1−(−2)=1-1-(-2) = 1: els mateixos.

A=1✓A = 1 \quad\checkmark

Confirmat que és una isometria: la figura s'ha mogut però no ha canviat gens de mida ni de forma.

L'homotècia de factor 33: multiplica cada coordenada.

(0,0)→(0,0),(2,0)→(6,0),(0,1)→(0,3).(0,0) \to (0,0), \qquad (2,0) \to (6,0), \qquad (0,1) \to (0,3).

L'àrea ara.

A=6⋅32=9.A = \frac{6\cdot 3}{2} = 9.

Nou vegades més gran, que és 323^{2} ✓ Exactament el que diu la regla de la semblança.

El contrast que val la pena veure. La translació ha canviat la posició i no la mida; l'homotècia ha canviat la mida i (en aquest cas, amb centre a l'origen i un vèrtex a l'origen) ha deixat fix un punt. Les dues transformacions conserven els angles, però només la primera conserva les distàncies.

L'ordre de dues transformacions

Compara aquestes dues operacions sobre el punt (1,0)(1,0): primer traslladar pel vector (1,0)(1,0) i després girar 90∘90^{\circ} antihorari; o primer girar i després traslladar.

Camí 1: traslladar i després girar.

(1,0)→ +(1,0) (2,0)→ gir (−0, 2)=(0,2).(1,0) \xrightarrow{\ +(1,0)\ } (2,0) \xrightarrow{\ \text{gir}\ } (-0,\ 2) = (0, 2).

Camí 2: girar i després traslladar.

(1,0)→ gir (0,1)→ +(1,0) (1,1).(1,0) \xrightarrow{\ \text{gir}\ } (0, 1) \xrightarrow{\ +(1,0)\ } (1, 1).

Els resultats són diferents: (0,2)(0,2) contra (1,1)(1,1).

Per què. El gir és respecte de l'origen, i depèn d'on es troba el punt quan es gira. Al primer camí, el punt ja s'havia allunyat de l'origen quan ha girat, de manera que ha descrit un arc més gran. Al segon, ha girat primer, quan encara era a distància 11 de l'origen.

La conclusió general. Les transformacions geomètriques no es poden intercanviar lliurement: l'ordre forma part de l'operació. Això és una propietat important, i és la mateixa raó per la qual en informàtica gràfica l'ordre de les operacions (escalar, girar, moure) canvia completament el resultat d'una animació.

Quan sí que es pot intercanviar. Dues translacions seguides sempre donen el mateix resultat en qualsevol ordre, perquè sumar vectors és commutatiu. I dos girs respecte del mateix centre també. El problema apareix quan es barregen tipus diferents, o girs amb centres diferents.

Transforma els vèrtexs i comprova una longitud

Per a qualsevol figura, aplica la fórmula només als vèrtexs i uneix-los després.

I comprova el resultat amb una longitud: amb una isometria ha de ser idèntica; amb una homotècia de factor kk, ha de quedar multiplicada per ∣k∣|k|. Aquesta comprovació detecta de seguida si has aplicat la fórmula equivocada.

Exercici resolt: reflectir un punt respecte dels dos eixos

Reflecteix el punt (3,−2)(3,-2) respecte dels dos eixos, per separat.

Respecte de l'eix horitzontal. Canvia el signe de la segona coordenada:

(3,−2)⟼(3,2).(3, -2) \longmapsto (3, 2).

Respecte de l'eix vertical. Canvia el signe de la primera:

(3,−2)⟼(−3,−2).(3, -2) \longmapsto (-3, -2).

Comprovació amb el dibuix. Reflectir respecte de l'eix horitzontal fa que el punt passi del quart quadrant al primer: la xx es queda igual i la yy puja ✓ Reflectir respecte del vertical el porta al tercer quadrant ✓

La regla per no confondre-les. La simetria respecte d'un eix deixa fixa la coordenada d'aquell eix i canvia l'altra. Respecte de l'eix horitzontal, la xx no es toca; respecte del vertical, la yy no es toca. Pensar-ho així evita intercanviar-les.

I la tercera, de passada. Respecte de l'origen es canvien totes dues:

(3,−2)⟼(−3,2).(3,-2) \longmapsto (-3, 2).

Això és també el resultat d'aplicar les dues simetries d'eix una darrere l'altra, en qualsevol ordre: aquí sí que l'ordre és indiferent.

Exercici resolt: un gir de noranta graus

Gira el punt (2,1)(2,1) noranta graus en sentit antihorari respecte de l'origen.

Aplica la fórmula (x,y)↦(−y,x)(x,y) \mapsto (-y, x):

(2,1)⟼(−1,2).(2, 1) \longmapsto (-1, 2).

Comprovació de la distància a l'origen. Un gir és una isometria, de manera que la distància al centre no pot canviar:

dabans=22+12=5,ddespreˊs=(−1)2+22=5✓d_{\text{abans}} = \sqrt{2^{2}+1^{2}} = \sqrt5, \qquad d_{\text{després}} = \sqrt{(-1)^{2}+2^{2}} = \sqrt5 \quad\checkmark

Comprovació del quadrant. El punt original és al primer quadrant. Un gir de 90∘90^{\circ} antihorari l'ha de portar al segon quadrant, és a dir amb xx negativa i yy positiva. I (−1,2)(-1,2) hi és ✓

Com recordar la fórmula sense memoritzar-la. Prova-la amb un punt fàcil: (1,0)(1,0), que és sobre l'eix horitzontal. Girant 90∘90^{\circ} antihorari ha d'anar a (0,1)(0,1), sobre l'eix vertical. I la fórmula dona (−0,1)=(0,1)(-0, 1) = (0,1) ✓ Si en un examen dubtes de quin signe va on, aquesta prova amb (1,0)(1,0) ho resol en cinc segons.

El gir en sentit horari. És (x,y)↦(y,−x)(x,y) \mapsto (y, -x). Comprovació amb (1,0)(1,0): hauria d'anar a (0,−1)(0,-1), i la fórmula dona (0,−1)(0,-1) ✓

Un gir de 180∘180^{\circ}, de passada, és el mateix que la simetria respecte de l'origen: aplicant dues vegades el gir de 90∘90^{\circ} s'obté (x,y)↦(−x,−y)(x,y) \mapsto (-x,-y).

On ho faràs servir

Les transformacions són la base del disseny gràfic i de l'animació per ordinador: moure, girar i escalar una imatge són exactament aquestes operacions, i a batxillerat i a la universitat es representen amb matrius.

A l'art i a l'arquitectura expliquen les simetries dels mosaics i de les rosasses, i la classificació de les teselacions es fa segons quines transformacions les deixen invariants.

I el fet que l'ordre de les transformacions importi és una de les primeres vegades que apareix una operació no commutativa, una idea que a la universitat es retroba amb el producte de matrius i que té conseqüències en tota l'àlgebra.

Ara prova-ho tu. 104 exercicis d'aquest tema, de 4 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen