Matly

Rectes, plans i distàncies a l'espai: posicions relatives i rectes creuades

Vols practicar? Aquest tema té 120 exercicis interactius de 1 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.

Aquest tema el vas veure a batxillerat, però aquí canvia el punt de vista: en comptes de memoritzar una fórmula per a cada cas, el que es fa és reduir-ho tot a dues idees. Les posicions relatives es decideixen comparant rangs, i totes les distàncies són components ortogonals. Amb això no cal recordar res més.

Representacions

Una recta s'escriu com un punt més múltiples d'un vector director no nul. Un pla de l'espai admet dues formes: paramètrica, amb un punt i dos vectors independents, i implícita, amb una normal no nul·la. La conversió és directa: la normal és el producte vectorial dels dos directors.

Per comparar dues rectes, planteja la igualtat dels seus punts genèrics i mira el sistema resultant.

A l'espai, «no paral·leles» no vol dir «secants»

Al pla, dues rectes o són paral·leles o es tallen. A l'espai hi ha una tercera possibilitat: les rectes creuades, que ni són paral·leles ni tenen cap punt comú.

El sistema ho detecta sol: si els directors no són proporcionals i el sistema és incompatible, són creuades. Donar-les per secants perquè «no són paral·leles» és l'error clàssic del tema.

El quadre complet, en termes del sistema:

  • Directors proporcionals i un punt comú: coincidents.
  • Directors proporcionals i cap punt comú: paral·leles.
  • Directors no proporcionals i sistema compatible: secants.
  • Directors no proporcionals i sistema incompatible: creuades.

Les quatre posicions relatives de dues rectes

Considera la recta rr de punts (t,0,0)(t, 0, 0) i compara-la amb quatre rectes diferents.

Cas 1: (1+t, 0, 0)(1+t,\, 0,\, 0). Mateix director i el punt (1,0,0)(1,0,0) pertany a rr. Són coincidents.

Cas 2: (t, 1, 0)(t,\, 1,\, 0). Mateix director, però cap punt en comú (la segona coordenada no coincideix mai). Són paral·leles disjuntes.

Cas 3: (0, u, 0)(0,\, u,\, 0). Directors (1,0,0)(1,0,0) i (0,1,0)(0,1,0), no proporcionals. El sistema té solució a l'origen: es tallen.

Cas 4: (0, 1, u)(0,\, 1,\, u). Directors no proporcionals, però el sistema és incompatible: la primera recta té sempre segona coordenada zero i la segona sempre val 11. Són creuades.

El que has de retenir. Els dos primers casos es distingeixen mirant si un punt pertany a l'altra recta; els dos últims, resolent el sistema. Mai no n'hi ha prou amb mirar els directors.

Angles

Sempre es pren l'angle agut, i per això apareixen valors absoluts:

  • Entre dues rectes: cosinus igual al mòdul del producte escalar dels directors dividit pel producte de les normes.
  • Entre dos plans: el mateix amb les normals.
  • Entre recta i pla: aquí és el sinus, no el cosinus, perquè l'angle entre el director i la normal és el complementari del que busques.

Recta i pla: sinus, no cosinus

Si calcules l'angle entre el director de la recta i la normal del pla, obtens el complementari de l'angle que et demanen. Per això la fórmula porta sinus. Donar directament el cosinus és un error que passa desapercebut perquè el resultat és un angle perfectament plausible.

Distàncies: sempre una component ortogonal

Punt a pla. Projecta el desplaçament sobre la direcció normal:

d(a,π)=∣n⋅a+d∣∥n∥,Pπ(a)=a−n⋅a+d∥n∥2 n.d(a,\pi) = \frac{|n\cdot a + d|}{\lVert n\rVert}, \qquad P_\pi(a) = a - \frac{n\cdot a + d}{\lVert n\rVert^{2}}\,n.

La segona fórmula dona a més el peu de la perpendicular, que sovint és el que realment necessites.

Punt a recta. Resta al vector que va del punt de la recta al punt donat la seva component en la direcció del director; el que queda és la component perpendicular, i la seva norma és la distància:

d(a,r)=∥(a−p)−(a−p)⋅v∥v∥2 v∥=∥(a−p)×v∥∥v∥.d(a,r) = \left\lVert (a-p) - \frac{(a-p)\cdot v}{\lVert v\rVert^{2}}\,v \right\rVert = \frac{\lVert (a-p)\times v\rVert}{\lVert v\rVert}.

La segona igualtat només val en dimensió tres, on hi ha producte vectorial; la primera funciona en qualsevol dimensió, i és la que convé recordar.

Rectes creuades

Si els directors no són proporcionals,

d(r,s)=∣(q−p)⋅(v×w)∣∥v×w∥.d(r,s) = \frac{|(q-p)\cdot(v\times w)|}{\lVert v\times w\rVert}.

La lectura és molt clara: el numerador és el volum del paral·lelepípede format pels dos directors i pel desplaçament entre orígens, i el denominador és l'àrea de la base. El quocient és l'altura, que és justament la distància comuna perpendicular.

Amb directors paral·lels, la fórmula no existeix

Si els dos directors són proporcionals, el producte vectorial és zero i el denominador s'anul·la. La fórmula no és que doni un resultat dolent: no està definida. En aquest cas, la distància es calcula prenent un punt d'una recta i aplicant la fórmula de punt a recta amb l'altra.

Comprova sempre que el denominador no és nul abans de dividir. Aquest hàbit val per a tot el tema.

Si les dues rectes es tallen, el numerador és zero (els tres vectors són coplanaris) i la fórmula dona correctament distància zero, cosa que la converteix també en un test de posició relativa.

Dues rectes creuades, amb els punts més propers

Sigui rr el conjunt de punts (t,0,0)(t,0,0) i ss el conjunt (0,1,u)(0,1,u).

Directors: (1,0,0)(1,0,0) i (0,0,1)(0,0,1). No són proporcionals.

Producte vectorial: (1,0,0)×(0,0,1)=(0,−1,0)(1,0,0)\times(0,0,1) = (0,-1,0), de norma 11.

Desplaçament entre orígens: de (0,0,0)(0,0,0) a (0,1,0)(0,1,0), és a dir (0,1,0)(0,1,0).

Distància:

d=∣(0,1,0)⋅(0,−1,0)∣1=1.d = \frac{|(0,1,0)\cdot(0,-1,0)|}{1} = 1.

Els punts més propers. El segment que els uneix ha de ser perpendicular als dos directors, o sigui paral·lel a (0,−1,0)(0,-1,0). Mirant les dues rectes, els punts són l'origen sobre rr i (0,1,0)(0,1,0) sobre ss, i efectivament la seva diferència és (0,−1,0)(0,-1,0).

El mètode alternatiu, que sempre funciona: minimitza el quadrat de la distància entre punts genèrics respecte dels dos paràmetres. Les dues equacions que surten diuen exactament que el segment ha de ser perpendicular als dos directors.

Interseccions i rangs

La intersecció de plans és un sistema lineal. Si és compatible, la dimensió del conjunt de solucions és 33 menys el rang de la matriu de coeficients.

Dues precisions que decideixen exercicis:

  • Cal distingir el rang de la matriu de coeficients del de l'ampliada. Si difereixen, el sistema és incompatible i la intersecció és buida.
  • El nombre d'equacions escrites no determina la dimensió. Tres plans poden donar una recta si dues equacions són dependents, i quatre plans poden tallar-se en un punt.

Guió per a qualsevol problema de posicions i distàncies

  1. Escriu punts i vectors de cada element: director d'una recta, normal d'un pla.
  2. Per a posicions relatives, compara rangs o resol el sistema.
  3. Per a distàncies, pregunta't quina és la direcció perpendicular rellevant i projecta-hi.
  4. Comprova el denominador abans de dividir.
  5. Valida el resultat: el peu de la perpendicular ha de pertànyer a l'element, i el vector que hi va ha de ser perpendicular.
Exercici resolt: projecció sobre un pla per l'origen

Troba la projecció de (1,2,3)(1,2,3) sobre el pla x+y+z=0x+y+z = 0 i la distància.

Dades. La normal és (1,1,1)(1,1,1), de norma al quadrat 33, i el terme independent és zero.

El coeficient. El producte escalar del punt amb la normal val 1+2+3=61+2+3 = 6, i dividit per 33 dona 22.

La projecció.

(1,2,3)−2⋅(1,1,1)=(−1,0,1).(1,2,3) - 2\cdot(1,1,1) = (-1,0,1).

Comprovació: la suma de les coordenades és zero, o sigui que pertany al pla. Correcte.

La distància és la norma de la component que has restat:

∥2(1,1,1)∥=23≈3,46.\lVert 2(1,1,1)\rVert = 2\sqrt3 \approx 3{,}46.

Comprovació amb la fórmula directa: ∣6∣/3=6/3=23|6|/\sqrt3 = 6/\sqrt3 = 2\sqrt3. Coincideix.

Fer-ho de les dues maneres costa deu segons més i detecta qualsevol error de signe.

Exercici resolt: decidir la posició relativa

Quina és la posició relativa de la recta (1+t, 2t, −t)(1+t,\ 2t,\ -t) i el pla x+y+z=4x+y+z = 4?

Pas 1 — el director i la normal. Director (1,2,−1)(1,2,-1), normal (1,1,1)(1,1,1).

Pas 2 — són perpendiculars? El producte escalar val 1+2−1=2≠01+2-1 = 2 \neq 0. Com que no són perpendiculars, el director no és paral·lel al pla i la recta el talla en un punt.

Pas 3 — trobar el punt. Substituint a l'equació del pla:

(1+t)+2t+(−t)=4⟹1+2t=4⟹t=32.(1+t) + 2t + (-t) = 4 \quad\Longrightarrow\quad 1 + 2t = 4 \quad\Longrightarrow\quad t = \tfrac32.

El punt és (52, 3, −32)\left(\tfrac52,\ 3,\ -\tfrac32\right), i la suma de les seves coordenades val 44. Correcte.

El quadre de casos. Si el producte escalar hagués estat zero, la recta seria paral·lela al pla, i llavors caldria mirar si algun dels seus punts hi pertany: si sí, la recta és continguda al pla; si no, és paral·lela disjunta. El producte escalar decideix el primer nivell i un sol punt decideix el segon.

Ara prova-ho tu. 120 exercicis d'aquest tema, de 1 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.

Fer els exercicisSimulacre d'examen