Mitjana, mediana, moda i quartils: triar la mesura de centre
Vols practicar? Aquest tema té 126 exercicis interactius de 5 tipus, de deu en deu, amb correcció immediata i explicació pas a pas.
Hi ha diverses maneres de resumir unes dades amb un sol número, i no donen el mateix. Saber quina triar segons la forma de les dades és el contingut d'aquest tema; calcular-les és la part fàcil.
El que has de dominar abans: taules de freqüències i operacions amb decimals.
Les tres mesures de centre
La mitjana és la suma dels valors dividida pel nombre de dades. Amb una taula de freqüències:
La mediana és el valor central de les dades ordenades. Amb senar és el valor del mig; amb parell és la mitjana dels dos centrals.
La moda és el valor o la categoria més freqüent. Pot haver-n'hi diverses, i és l'única de les tres que té sentit en una variable qualitativa.
Els quartils
Els quartils divideixen les dades ordenades en quatre parts aproximadament iguals.
En aquesta pàgina fem servir aquesta convenció:
- és la mediana;
- és la mediana de la primera meitat i la de la segona, excloent la mediana global si és senar.
Hi ha altres convencions, especialment als programes de full de càlcul, que poden donar valors una mica diferents. No és que una sigui correcta i les altres no: cal indicar quina s'ha fet servir.
Mitjana o mediana?
La mitjana és sensible als valors extrems. Un sol valor molt gran l'arrossega cap amunt.
La mediana és resistent. Només depèn de la posició central, no de com de grans siguin els valors dels extrems.
Per això, quan les dades són asimètriques o tenen valors atípics, la mediana sol descriure millor el «centre» intuïtiu. En dades de sous o de preus d'habitatge, per exemple, la mediana és molt més informativa que la mitjana.
Això no vol dir que la mitjana sigui pitjor. La mitjana té la propietat que, multiplicada per , dona el total, cosa que la mediana no fa. Per a un repartiment o un total, la mitjana és la mesura adequada.
Mitjana ponderada
Quan els valors tenen pesos diferents:
Cada valor es multiplica pel seu pes i es divideix per la suma dels pesos, no pel nombre de valors.
Ordena abans de la mediana, i no facis mitjanes de mitjanes
La mediana exigeix ordenar les dades. Agafar el valor del mig de la llista tal com ve escrita és un dels errors més freqüents, i no dona cap mesura amb sentit.
I el segon error, més subtil: la mitjana de dues mitjanes de grup no coincideix amb la mitjana conjunta, tret que els dos grups tinguin la mateixa mida.
Si un grup de persones té mitjana i un de té mitjana , la mitjana conjunta no és : els dos grups no pesen igual. S'ha de calcular com una mitjana ponderada pel nombre de persones de cada grup.
Les tres mesures i l'efecte d'un valor extrem
Per a les dades , calcula mitjana, mediana, moda i quartils. Després substitueix el per i compara.
Ja estan ordenades, cosa que convé comprovar abans de res.
Mitjana.
Mediana. és senar, de manera que és el tercer valor: .
Moda. El valor més repetit és el (apareix dues vegades): moda .
Quartils, amb la convenció del tema. Excloent la mediana global:
- primera meitat: , de manera que ;
- segona meitat: , de manera que .
Ara substituïm el per . Les dades són .
La mitjana s'ha multiplicat per més de quatre; la mediana no s'ha mogut gens.
Què diu això. La mitjana de no descriu bé aquestes dades: quatre de les cinc són per sota de . La mediana () representa molt millor on es troba el gruix de les observacions.
La lectura conjunta és la més informativa. Quan la mitjana és molt més gran que la mediana, és un senyal que hi ha valors extrems per la dreta. Comparar les dues mesures és una manera ràpida de detectar asimetria sense dibuixar res.
I una precaució important. Que un valor sigui extrem no justifica eliminar-lo. Si el és una dada correcta, forma part de la realitat i s'ha de reportar; el que es pot fer és triar una mesura de centre més adequada i dir per què.
Mitjana conjunta de dos grups de mides diferents
Un grup de persones té mitjana i un de persones té mitjana . Troba la mitjana conjunta i explica per què no és .
Recupera els totals. La mitjana multiplicada per la mida dona la suma:
Mitjana conjunta.
Per què no és . El seria la mitjana de les dues mitjanes, és a dir donant el mateix pes als dos grups. Però el segon grup té tres vegades més persones, de manera que pesa el triple en el resultat conjunt. La mitjana conjunta queda més a prop de que de .
Comprovació amb pesos. Els pesos són i :
Quan sí que surt la mitjana de les mitjanes. Només si els dos grups tenen exactament la mateixa mida. Amb i persones, la conjunta seria efectivament .
La regla pràctica. Per combinar mitjanes, torna sempre als totals: suma els totals i divideix per la suma de les mides. És més segur que buscar els pesos, i funciona amb qualsevol nombre de grups.
Dona sempre mitjana i mediana juntes
Quan resumeixis unes dades, calcula les dues. Si són semblants, les dades són bastant simètriques i qualsevol de les dues serveix. Si la mitjana és clarament més gran, hi ha valors extrems per la dreta; si és més petita, per l'esquerra.
Aquesta comparació és la lectura més informativa que es pot fer amb dos números, i no costa gens més que calcular-ne un.
Exercici resolt: les tres mesures
Troba la mitjana, la mediana i la moda de .
Comprova que estan ordenades. Sí.
Mitjana.
Mediana. , senar: el valor central és el tercer, és a dir .
Moda. El apareix dues vegades i la resta una: moda .
La lectura conjunta. La mitjana () és més gran que la mediana (), cosa que indica que hi ha un valor que estira cap amunt: el . Tres de les cinc dades valen o menys.
Comprovació de la mitjana. Si la mitjana és i hi ha cinc dades, la suma ha de ser ✓
Un detall de vocabulari. Aquí les tres mesures donen números diferents (, i ), i això és normal. Només coincideixen en distribucions simètriques i unimodals. Donar-ne una sola quan es demanen les tres és deixar l'exercici incomplet.
Exercici resolt: una nota ponderada
Les notes , i pesen el , el i el . Calcula la nota ponderada.
Aplica la fórmula amb els pesos en decimal.
Per què no cal dividir aquí. Perquè els pesos ja sumen (). Si els pesos fossin, per exemple, , i sense normalitzar, caldria dividir per la seva suma, que és :
El mateix resultat, com havia de ser.
Comprovació de sentit. El resultat () està entre la nota més baixa () i la més alta () ✓ Una mitjana ponderada sempre hi ha d'estar: si et surt fora d'aquest rang, hi ha un error.
I una comprovació més fina. La mitjana simple de , i seria . El resultat ponderat és més alt perquè la nota més alta és la que té més pes ✓ Mirar cap a quin costat s'ha desplaçat respecte de la mitjana simple, i si té sentit amb els pesos, és el millor control d'aquest exercici.
On apareix a la pràctica. És exactament el càlcul de les notes trimestrals amb percentatges per examen, treball i actitud, i el de la nota d'accés a la universitat amb les ponderacions de cada matèria.
On ho faràs servir
Les mesures de centre són la primera cosa que es calcula sobre qualsevol conjunt de dades, i la tria entre mitjana i mediana és una decisió que es pren constantment en economia, demografia i salut pública.
Els quartils són la base del diagrama de caixa i del recorregut interquartílic, que veuràs al tema següent, i de la detecció de valors atípics.
I la mitjana ponderada apareix cada vegada que es combinen grups de mides diferents o criteris amb pesos diferents, des de les notes acadèmiques fins als índexs de preus.
Ara prova-ho tu. 126 exercicis d'aquest tema, de 5 tipus diferents, per resoldre en línia, de deu en deu: escrius la resposta, te la corregeix a l'instant i, si falles, t'explica com es fa pas a pas. Quan acabis una tanda, en tens deu més, amb dades noves.
Fer els exercicisSimulacre d'examen