En 20 intents, la freqüència relativa d'èxit ha estat 0,75. Quants èxits hi ha hagut?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa multiplicada pel nombre d'intents dona els èxits.
Pista 2.
Calcula 0,75⋅20.
Com es fa
0,75⋅20=15 èxits. Comprovació: dividint els èxits pels intents es recupera la freqüència. El nombre d'èxits ha de sortir enter, perquè compta repeticions.
Compte amb això.
Dividir en comptes de multiplicar, cosa que dona un resultat molt més petit del real.
Exercici 2
És certa aquesta afirmació? «Es pot simular una probabilitat d'un terç amb un generador de deu resultats equiprobables».
Pista 1.
L'estabilització és una tendència a llarg termini, no una correcció pas a pas.
Pista 2.
En repeticions independents, els resultats anteriors no modifiquen les probabilitats següents.
Com es fa
L'afirmació és falsa. Les idees clau són: la probabilitat del model és fixa i la freqüència observada varia; l'estabilització és una tendència a llarg termini i no monòtona; i no hi ha cap compensació immediata entre repeticions independents.
Compte amb això.
Creure en la compensació de les ratxes, o esperar que la freqüència millori a cada pas.
Exercici 3
Vols simular un esdeveniment de probabilitat 32 amb un generador de 6 resultats equiprobables. Quants resultats has de considerar èxit?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La proporció de resultats considerats èxit ha de coincidir amb la probabilitat.
Pista 2.
Multiplica la probabilitat pels 6 resultats possibles.
Com es fa
32⋅6=4 resultats. Comprovació: 4 de 6 resultats equiprobables donen probabilitat 32 ✓ La simulació només és vàlida si el generador té resultats equiprobables i es poden repartir en la proporció exacta.
Compte amb això.
Triar un nombre de resultats que no dona la proporció exacta, cosa que canvia la probabilitat simulada.
Exercici 4
En 20 intents hi ha 13 èxits. Quina és la freqüència relativa d'èxit?
Escriu el número. Pots posar-hi la fracció directament (per exemple 3/4) o el decimal amb tres o quatre xifres.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa és el nombre d'èxits dividit pel nombre d'intents.
Pista 2.
Calcula 13:20.
Com es fa
f=13/20=0,65, és a dir 65%. Convé reportar-ho sempre amb el nombre d'intents: «0,65 sobre 20 intents», perquè la freqüència sola no es pot interpretar.
Compte amb això.
Dividir els intents pels èxits en comptes del contrari.
Exercici 5
En 200 intents, la freqüència relativa d'èxit ha estat 0,5. Quants èxits hi ha hagut?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa multiplicada pel nombre d'intents dona els èxits.
Pista 2.
Calcula 0,5⋅200.
Com es fa
0,5⋅200=100 èxits. Comprovació: dividint els èxits pels intents es recupera la freqüència. El nombre d'èxits ha de sortir enter, perquè compta repeticions.
Compte amb això.
Dividir en comptes de multiplicar, cosa que dona un resultat molt més petit del real.
Exercici 6
És certa aquesta afirmació? «Es pot simular una probabilitat de tres desens amb un generador de deu resultats equiprobables».
Pista 1.
L'estabilització és una tendència a llarg termini, no una correcció pas a pas.
Pista 2.
En repeticions independents, els resultats anteriors no modifiquen les probabilitats següents.
Com es fa
L'afirmació és certa. Les idees clau són: la probabilitat del model és fixa i la freqüència observada varia; l'estabilització és una tendència a llarg termini i no monòtona; i no hi ha cap compensació immediata entre repeticions independents.
Compte amb això.
Creure en la compensació de les ratxes, o esperar que la freqüència millori a cada pas.
Exercici 7
En 400 intents hi ha 343 èxits. Quina és la freqüència relativa d'èxit?
Escriu el número. Pots posar-hi la fracció directament (per exemple 3/4) o el decimal amb tres o quatre xifres.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa és el nombre d'èxits dividit pel nombre d'intents.
Pista 2.
Calcula 343:400.
Com es fa
f=343/400=0,8575, és a dir 85,75%. Convé reportar-ho sempre amb el nombre d'intents: «0,8575 sobre 400 intents», perquè la freqüència sola no es pot interpretar.
Compte amb això.
Dividir els intents pels èxits en comptes del contrari.
Exercici 8
En 50 intents, la freqüència relativa d'èxit ha estat 0,6. Quants èxits hi ha hagut?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa multiplicada pel nombre d'intents dona els èxits.
Pista 2.
Calcula 0,6⋅50.
Com es fa
0,6⋅50=30 èxits. Comprovació: dividint els èxits pels intents es recupera la freqüència. El nombre d'èxits ha de sortir enter, perquè compta repeticions.
Compte amb això.
Dividir en comptes de multiplicar, cosa que dona un resultat molt més petit del real.
Exercici 9
És certa aquesta afirmació? «Una ratxa llarga és impossible en un experiment aleatori».
Pista 1.
L'estabilització és una tendència a llarg termini, no una correcció pas a pas.
Pista 2.
En repeticions independents, els resultats anteriors no modifiquen les probabilitats següents.
Com es fa
L'afirmació és falsa. Les idees clau són: la probabilitat del model és fixa i la freqüència observada varia; l'estabilització és una tendència a llarg termini i no monòtona; i no hi ha cap compensació immediata entre repeticions independents.
Compte amb això.
Creure en la compensació de les ratxes, o esperar que la freqüència millori a cada pas.
Exercici 10
En 250 intents hi ha 206 èxits. Quina és la freqüència relativa d'èxit?
Escriu el número. Pots posar-hi la fracció directament (per exemple 3/4) o el decimal amb tres o quatre xifres.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
La freqüència relativa és el nombre d'èxits dividit pel nombre d'intents.
Pista 2.
Calcula 206:250.
Com es fa
f=206/250=0,824, és a dir 82,4%. Convé reportar-ho sempre amb el nombre d'intents: «0,824 sobre 250 intents», perquè la freqüència sola no es pot interpretar.
Compte amb això.
Dividir els intents pels èxits en comptes del contrari.
Com escriure les respostes. A les integrals pots posar-hi la constant (+ C) o deixar-la: es dona per bona igual. Fes servir ^ per als exponents (x^2), * o res per multiplicar (3x i 3*x valen igual), / per dividir i sqrt( ) per a les arrels. Les funcions s'escriuensin(x), cos(x), ln(x), e^x. No cal que simplifiquis: qualsevol forma equivalent es dona per bona.
Has fallat algun exercici.Repassa'ls abans de continuar: el que has de repetir és justament el que no et surt.
Galetes
Fem servir galetes tècniques (necessàries perquè el lloc funcioni) i, si ens hi dones permís, galetes d'analítica i de publicitat que ens ajuden a mantenir els apunts gratuïts. Pots acceptar-les, rebutjar-les o triar-les una per una. Detall a la política de galetes.