Factoritza x2+6x+5 i dona la suma de les seves dues arrels.
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Busca dos números que sumin el coeficient de x amb signe canviat i multipliquin el terme constant.
Pista 2.
La suma de les arrels és el coeficient de x amb el signe canviat.
Com es fa
x2+6x+5=(x+1)(x+5), amb arrels −5 i −1, que sumen −6. De fet la suma es pot llegir directament del polinomi: és el coeficient de x amb el signe canviat, i el producte és el terme constant.
Compte amb això.
Donar la suma dels coeficients en comptes de la de les arrels, o oblidar el canvi de signe.
Exercici 2
Quina és la primera tècnica que convé provar per factoritzar x2+10x+25?
Pista 1.
El factor comú es prova sempre primer: és el pas més barat.
Pista 2.
Dos termes que són quadrats amb una resta entremig són una diferència de quadrats; tres termes amb el del mig igual al doble producte són un quadrat perfecte.
Com es fa
A x2+10x+25, la tècnica que toca és: quadrat perfecte. L'ordre recomanat és sempre el mateix: factor comú, després identitats notables i finalment la cerca de dos números o la fórmula de segon grau.
Compte amb això.
Anar directament a la fórmula de segon grau sense mirar si hi ha factor comú o una identitat notable, cosa que allarga molt el càlcul.
Exercici 3
Desenvolupa (4x−6)2. Quin és el coeficient de x?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El quadrat d'un binomi té tres termes: el quadrat del primer, el doble producte i el quadrat del segon.
Pista 2.
El doble producte és 2⋅4⋅6, amb el signe del binomi.
Com es fa
(4x−6)2=16x2−48x+36. El coeficient de x és −48. El terme central és el que més s'oblida: el quadrat d'una suma no és la suma de quadrats.
Compte amb això.
Escriure només el quadrat de cada terme i oblidar el doble producte.
Exercici 4
Factoritza P(x)=x3+7x2+14x+8. Quina és la seva arrel més gran?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Prova els divisors del terme constant: les arrels enteres hi han de ser.
Pista 2.
Si P(r)=0, llavors x−r és un factor.
Com es fa
La factorització és (x+1)(x+2)(x+4), de manera que les arrels són −4, −2, −1 i la més gran és −1. Es comprova substituint: cada arrel ha d'anul·lar el polinomi.
Compte amb això.
Confondre les arrels amb els coeficients, o canviar-los el signe: el factor x−r correspon a l'arrel r, no a −r.
Exercici 5
Factoritza x2+12x+27 i dona la suma de les seves dues arrels.
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Busca dos números que sumin el coeficient de x amb signe canviat i multipliquin el terme constant.
Pista 2.
La suma de les arrels és el coeficient de x amb el signe canviat.
Com es fa
x2+12x+27=(x+3)(x+9), amb arrels −9 i −3, que sumen −12. De fet la suma es pot llegir directament del polinomi: és el coeficient de x amb el signe canviat, i el producte és el terme constant.
Compte amb això.
Donar la suma dels coeficients en comptes de la de les arrels, o oblidar el canvi de signe.
Exercici 6
Quina és la primera tècnica que convé provar per factoritzar x2−7x+12?
Pista 1.
El factor comú es prova sempre primer: és el pas més barat.
Pista 2.
Dos termes que són quadrats amb una resta entremig són una diferència de quadrats; tres termes amb el del mig igual al doble producte són un quadrat perfecte.
Com es fa
A x2−7x+12, la tècnica que toca és: buscar dos números que sumin i multipliquin. L'ordre recomanat és sempre el mateix: factor comú, després identitats notables i finalment la cerca de dos números o la fórmula de segon grau.
Compte amb això.
Anar directament a la fórmula de segon grau sense mirar si hi ha factor comú o una identitat notable, cosa que allarga molt el càlcul.
Exercici 7
Desenvolupa (x+3)2. Quin és el coeficient de x?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
El quadrat d'un binomi té tres termes: el quadrat del primer, el doble producte i el quadrat del segon.
Pista 2.
El doble producte és 2⋅1⋅3, amb el signe del binomi.
Com es fa
(x+3)2=x2+6x+9. El coeficient de x és 6. El terme central és el que més s'oblida: el quadrat d'una suma no és la suma de quadrats.
Compte amb això.
Escriure només el quadrat de cada terme i oblidar el doble producte.
Exercici 8
Factoritza P(x)=x3+4x2+3x. Quina és la seva arrel més gran?
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Prova els divisors del terme constant: les arrels enteres hi han de ser.
Pista 2.
Si P(r)=0, llavors x−r és un factor.
Com es fa
La factorització és x(x+1)(x+3), de manera que les arrels són −3, −1, 0 i la més gran és 0. Es comprova substituint: cada arrel ha d'anul·lar el polinomi.
Compte amb això.
Confondre les arrels amb els coeficients, o canviar-los el signe: el factor x−r correspon a l'arrel r, no a −r.
Exercici 9
Factoritza x2+2x−63 i dona la suma de les seves dues arrels.
Escriu només el número.
Pots escriure fraccions (3/4), decimals amb punt o coma, e, π i arrels (sqrt(2)).
Pista 1.
Busca dos números que sumin el coeficient de x amb signe canviat i multipliquin el terme constant.
Pista 2.
La suma de les arrels és el coeficient de x amb el signe canviat.
Com es fa
x2+2x−63=(x−7)(x+9), amb arrels −9 i 7, que sumen −2. De fet la suma es pot llegir directament del polinomi: és el coeficient de x amb el signe canviat, i el producte és el terme constant.
Compte amb això.
Donar la suma dels coeficients en comptes de la de les arrels, o oblidar el canvi de signe.
Exercici 10
Quina és la primera tècnica que convé provar per factoritzar 5x3+10x2?
Pista 1.
El factor comú es prova sempre primer: és el pas més barat.
Pista 2.
Dos termes que són quadrats amb una resta entremig són una diferència de quadrats; tres termes amb el del mig igual al doble producte són un quadrat perfecte.
Com es fa
A 5x3+10x2, la tècnica que toca és: treure factor comú. L'ordre recomanat és sempre el mateix: factor comú, després identitats notables i finalment la cerca de dos números o la fórmula de segon grau.
Compte amb això.
Anar directament a la fórmula de segon grau sense mirar si hi ha factor comú o una identitat notable, cosa que allarga molt el càlcul.
Com escriure les respostes. A les integrals pots posar-hi la constant (+ C) o deixar-la: es dona per bona igual. Fes servir ^ per als exponents (x^2), * o res per multiplicar (3x i 3*x valen igual), / per dividir i sqrt( ) per a les arrels. Les funcions s'escriuensin(x), cos(x), ln(x), e^x. No cal que simplifiquis: qualsevol forma equivalent es dona per bona.
Has fallat algun exercici.Repassa'ls abans de continuar: el que has de repetir és justament el que no et surt.
Galetes
Fem servir galetes tècniques (necessàries perquè el lloc funcioni) i, si ens hi dones permís, galetes d'analítica i de publicitat que ens ajuden a mantenir els apunts gratuïts. Pots acceptar-les, rebutjar-les o triar-les una per una. Detall a la política de galetes.