Exercicis de principis de demostració

La fórmula.

$1 + 2 + \cdots + 19 = \frac{19\cdot20}{2} = 190$

Per què és certa (esquema de la inducció). El cas base $n=1$ dona $1\cdot 2/2 = 1$, correcte. I si val per a un $n$ concret, sumant $n+1$ al total surt

$\frac{n(n+1)}{2} + (n+1) = (n+1)\left(\frac{n}{2}+1\right) = \frac{(n+1)(n+2)}{2},$

que és exactament la fórmula amb $n+1$. Com que el cas base val i el pas es pot repetir, val per a tot $n$.

On s'ha fet servir la hipòtesi: a la primera igualtat, i només allà. Si en una prova per inducció no saps assenyalar el punt exacte on l'has aplicada, probablement no és inductiva.

El valor.

$2^{19} = 524288$

La desigualtat. Es compleix que $524288 > 19$, com afirma l'enunciat.

L'esquema de la prova. Cas base $n=1$: $2 > 1$. Pas inductiu: si $2^{n} > n$, aleshores

$2^{n+1} = 2\cdot 2^{n} > 2n \geq n+1,$

on l'última desigualtat val perquè $n\geq 1$. Observa que el pas fa servir dues coses: la hipòtesi d'inducció i una propietat elemental dels enters positius.

El creixement. La diferència entre les dues quantitats es dispara: a $n=10$ ja és de $1014$. Aquesta és la raó per la qual un algorisme exponencial és inviable i un de lineal no.

La fórmula.

$1 + 2 + \cdots + 20 = \frac{20\cdot21}{2} = 210$

Per què és certa (esquema de la inducció). El cas base $n=1$ dona $1\cdot 2/2 = 1$, correcte. I si val per a un $n$ concret, sumant $n+1$ al total surt

$\frac{n(n+1)}{2} + (n+1) = (n+1)\left(\frac{n}{2}+1\right) = \frac{(n+1)(n+2)}{2},$

que és exactament la fórmula amb $n+1$. Com que el cas base val i el pas es pot repetir, val per a tot $n$.

On s'ha fet servir la hipòtesi: a la primera igualtat, i només allà. Si en una prova per inducció no saps assenyalar el punt exacte on l'has aplicada, probablement no és inductiva.

El valor.

$2^{20} = 1048576$

La desigualtat. Es compleix que $1048576 > 20$, com afirma l'enunciat.

L'esquema de la prova. Cas base $n=1$: $2 > 1$. Pas inductiu: si $2^{n} > n$, aleshores

$2^{n+1} = 2\cdot 2^{n} > 2n \geq n+1,$

on l'última desigualtat val perquè $n\geq 1$. Observa que el pas fa servir dues coses: la hipòtesi d'inducció i una propietat elemental dels enters positius.

El creixement. La diferència entre les dues quantitats es dispara: a $n=10$ ja és de $1014$. Aquesta és la raó per la qual un algorisme exponencial és inviable i un de lineal no.

La fórmula.

$1 + 2 + \cdots + 21 = \frac{21\cdot22}{2} = 231$

Per què és certa (esquema de la inducció). El cas base $n=1$ dona $1\cdot 2/2 = 1$, correcte. I si val per a un $n$ concret, sumant $n+1$ al total surt

$\frac{n(n+1)}{2} + (n+1) = (n+1)\left(\frac{n}{2}+1\right) = \frac{(n+1)(n+2)}{2},$

que és exactament la fórmula amb $n+1$. Com que el cas base val i el pas es pot repetir, val per a tot $n$.

On s'ha fet servir la hipòtesi: a la primera igualtat, i només allà. Si en una prova per inducció no saps assenyalar el punt exacte on l'has aplicada, probablement no és inductiva.

El valor.

$2^{21} = 2097152$

La desigualtat. Es compleix que $2097152 > 21$, com afirma l'enunciat.

L'esquema de la prova. Cas base $n=1$: $2 > 1$. Pas inductiu: si $2^{n} > n$, aleshores

$2^{n+1} = 2\cdot 2^{n} > 2n \geq n+1,$

on l'última desigualtat val perquè $n\geq 1$. Observa que el pas fa servir dues coses: la hipòtesi d'inducció i una propietat elemental dels enters positius.

El creixement. La diferència entre les dues quantitats es dispara: a $n=10$ ja és de $1014$. Aquesta és la raó per la qual un algorisme exponencial és inviable i un de lineal no.

La fórmula.

$1 + 2 + \cdots + 22 = \frac{22\cdot23}{2} = 253$

Per què és certa (esquema de la inducció). El cas base $n=1$ dona $1\cdot 2/2 = 1$, correcte. I si val per a un $n$ concret, sumant $n+1$ al total surt

$\frac{n(n+1)}{2} + (n+1) = (n+1)\left(\frac{n}{2}+1\right) = \frac{(n+1)(n+2)}{2},$

que és exactament la fórmula amb $n+1$. Com que el cas base val i el pas es pot repetir, val per a tot $n$.

On s'ha fet servir la hipòtesi: a la primera igualtat, i només allà. Si en una prova per inducció no saps assenyalar el punt exacte on l'has aplicada, probablement no és inductiva.

El valor.

$2^{22} = 4194304$

La desigualtat. Es compleix que $4194304 > 22$, com afirma l'enunciat.

L'esquema de la prova. Cas base $n=1$: $2 > 1$. Pas inductiu: si $2^{n} > n$, aleshores

$2^{n+1} = 2\cdot 2^{n} > 2n \geq n+1,$

on l'última desigualtat val perquè $n\geq 1$. Observa que el pas fa servir dues coses: la hipòtesi d'inducció i una propietat elemental dels enters positius.

El creixement. La diferència entre les dues quantitats es dispara: a $n=10$ ja és de $1014$. Aquesta és la raó per la qual un algorisme exponencial és inviable i un de lineal no.

La fórmula.

$1 + 2 + \cdots + 23 = \frac{23\cdot24}{2} = 276$

Per què és certa (esquema de la inducció). El cas base $n=1$ dona $1\cdot 2/2 = 1$, correcte. I si val per a un $n$ concret, sumant $n+1$ al total surt

$\frac{n(n+1)}{2} + (n+1) = (n+1)\left(\frac{n}{2}+1\right) = \frac{(n+1)(n+2)}{2},$

que és exactament la fórmula amb $n+1$. Com que el cas base val i el pas es pot repetir, val per a tot $n$.

On s'ha fet servir la hipòtesi: a la primera igualtat, i només allà. Si en una prova per inducció no saps assenyalar el punt exacte on l'has aplicada, probablement no és inductiva.

El valor.

$2^{23} = 8388608$

La desigualtat. Es compleix que $8388608 > 23$, com afirma l'enunciat.

L'esquema de la prova. Cas base $n=1$: $2 > 1$. Pas inductiu: si $2^{n} > n$, aleshores

$2^{n+1} = 2\cdot 2^{n} > 2n \geq n+1,$

on l'última desigualtat val perquè $n\geq 1$. Observa que el pas fa servir dues coses: la hipòtesi d'inducció i una propietat elemental dels enters positius.

El creixement. La diferència entre les dues quantitats es dispara: a $n=10$ ja és de $1014$. Aquesta és la raó per la qual un algorisme exponencial és inviable i un de lineal no.