Simulacre d'examen d'anàlisi de Fourier, fasors i resposta en freqüència

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 1$.

$b_{1} = \frac{2\cdot(1)}{1} = 2.0000$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 3$.

$b_{3} = \frac{2\cdot(1)}{3} = 0.6667$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 5$.

$b_{5} = \frac{2\cdot(1)}{5} = 0.4000$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 7$.

$b_{7} = \frac{2\cdot(1)}{7} = 0.2857$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 9$.

$b_{9} = \frac{2\cdot(1)}{9} = 0.2222$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — mirar la paritat primer. $f(x) = x$ és senar, i per tant tots els $a_n$ són zero sense calcular res. Això estalvia la meitat de la feina i s'ha de fer sempre abans d'integrar.

Pas 2 — el coeficient de sinus. Com que l'integrand és parell, es pot integrar només la meitat de l'interval i multiplicar per dos:

$b_n = \frac{2}{\pi}\int_0^{\pi} x\sin(nx)\,dx = \frac{2(-1)^{n+1}}{n}$

(integració per parts amb $u = x$ i $dv = \sin(nx)dx$).

Pas 3 — substituir $n = 11$.

$b_{11} = \frac{2\cdot(1)}{11} = 0.1818$

Els coeficients decauen com $1/n$, que és lent: és la signatura d'una funció amb un salt a l'extensió periòdica.

Pas 1 — el residu. El mostreig no distingeix freqüències que difereixen en un múltiple de la freqüència de mostreig:

$30 \bmod 1000 = 30$

Pas 2 — plegar. La freqüència de Nyquist és $1000/2 = 500$ Hz. Com que $30$ ja hi cap per sota, la freqüència aparent és directament $30$ Hz.

Conclusió: $30$ Hz.

Per què importa. Si el senyal original tenia components per sobre de Nyquist, aquestes apareixen disfressades de freqüències baixes i cap processament posterior no les pot separar de les vertaderes. Per això el filtre antialiàsing va abans del convertidor, no després.

Pas 1 — passar a fasors. Amb $\omega = 3$, l'equació es converteix en una equació algebraica amb nombres complexos:

$(3i + 2)\widetilde{X} = 5 \quad\Longrightarrow\quad \widetilde{X} = \frac{5}{2 + 3i}$

Pas 2 — el mòdul. El mòdul d'un quocient és el quocient dels mòduls:

$|\widetilde{X}| = \frac{5}{\sqrt{2^{2} + 3^{2}}} = \frac{5}{\sqrt{13}} \approx 1.3868$

Interpretació. Com més gran és la freqüència, més petita és l'amplitud: aquest sistema és un filtre de pas baix. L'argument del fasor (negatiu) dona el desfasament, o sigui quant va endarrerida la resposta respecte de l'excitació.

La solució completa hi afegeix un transitori $Ce^{-2t}$ que desapareix: per això el càlcul en freqüència no el veu.

Pas 1 — la fórmula.

$X_{1} = \sum_{j=0}^{3} x_j\,e^{-2\pi i\,j\cdot1/4}$

Pas 2 — les arrels de la unitat. Amb $N = 4$, el factor $e^{-2\pi i m/4}$ només pren quatre valors i depèn de $m = j\cdot1$ mòdul $4$: val $1$, $-i$, $-1$ o $i$.

Pas 3 — sumar terme a terme amb $x = (1, 0, -1, 0)$:

$X_{1} = 2.0000$

Comprovació ràpida: $X_0$ és sempre la suma de totes les mostres, i per a dades reals els coeficients simètrics respecte de la meitat són conjugats. Són dues maneres barates de detectar un error de càlcul.

Pas 1 — la condició. La impedància del circuit és $Z = R + i(\omega L - 1/(\omega C))$. La part imaginària s'anul·la quan

$\omega L = \frac{1}{\omega C}$

Pas 2 — aïllar. Multiplicant per $\omega$ i dividint per $L$:

$\omega^{2} = \frac{1}{LC} \quad\Longrightarrow\quad \omega = \frac{1}{\sqrt{LC}} = \frac{1}{\sqrt{\frac{1}{2}}} \approx 1.4142$

Què passa aquí. A aquesta freqüència la impedància es redueix a la resistència sola, que és el seu valor mínim: el corrent és màxim i està en fase amb la tensió. És la ressonància, i és el mateix fenomen que el terme que creix amb $t$ a l'oscil·lador mecànic sense amortiment.

Pas 1 — la fórmula.

$X_{0} = \sum_{j=0}^{3} x_j\,e^{-2\pi i\,j\cdot0/4}$

Pas 2 — les arrels de la unitat. Amb $N = 4$, el factor $e^{-2\pi i m/4}$ només pren quatre valors i depèn de $m = j\cdot0$ mòdul $4$: val $1$, $-i$, $-1$ o $i$.

Pas 3 — sumar terme a terme amb $x = (1, -1, 1, -1)$:

$X_{0} = 0.0000$

Comprovació ràpida: $X_0$ és sempre la suma de totes les mostres, i per a dades reals els coeficients simètrics respecte de la meitat són conjugats. Són dues maneres barates de detectar un error de càlcul.

Pas 1 — la fórmula.

$X_{2} = \sum_{j=0}^{3} x_j\,e^{-2\pi i\,j\cdot2/4}$

Pas 2 — les arrels de la unitat. Amb $N = 4$, el factor $e^{-2\pi i m/4}$ només pren quatre valors i depèn de $m = j\cdot2$ mòdul $4$: val $1$, $-i$, $-1$ o $i$.

Pas 3 — sumar terme a terme amb $x = (1, 2, 3, 4)$:

$X_{2} = -2.0000$

Comprovació ràpida: $X_0$ és sempre la suma de totes les mostres, i per a dades reals els coeficients simètrics respecte de la meitat són conjugats. Són dues maneres barates de detectar un error de càlcul.