Simulacre d'examen de lectura crítica, incertesa i full de càlcul

Augment absolut: $298$. Relatiu: $100 \cdot (563 - 265) : 265 = 112{,}4528\,\%$. Es divideix pel valor inicial, que és la base de la comparació. Convé donar sempre les dues dades: un percentatge sense magnitud absoluta pot donar una impressió desproporcionada.

$100 \cdot 150 : 500 = 30\,\%$. Si el mes següent es doblen els retards però també els serveis, la taxa no canvia: comparar recomptes amb denominadors diferents és la manera més habitual d'arribar a una conclusió esbiaixada.

$\bar x = 161 : 5 = 32{,}2$, sobre $5$ observacions vàlides. Si les $2$ absències es codifiquessin com a zero, la mitjana sortiria $23$, un valor que no descriu res de real. Cal reportar la mitjana i sobre quantes dades s'ha calculat.

L'afirmació és falsa. Les idees clau del tema són: la mida de la mostra redueix l'error aleatori però no el biaix; els percentatges s'han de donar amb la magnitud absoluta; les comparacions exigeixen denominadors equivalents; i una dada absent no és un zero.

Augment absolut: $-11$. Relatiu: $100 \cdot (395 - 406) : 406 = -2{,}7094\,\%$. Es divideix pel valor inicial, que és la base de la comparació. Convé donar sempre les dues dades: un percentatge sense magnitud absoluta pot donar una impressió desproporcionada.

$100 \cdot 10 : 100 = 10\,\%$. Si el mes següent es doblen els retards però també els serveis, la taxa no canvia: comparar recomptes amb denominadors diferents és la manera més habitual d'arribar a una conclusió esbiaixada.

$\bar x = 51 : 3 = 17$, sobre $3$ observacions vàlides. Si les $2$ absències es codifiquessin com a zero, la mitjana sortiria $10{,}2$, un valor que no descriu res de real. Cal reportar la mitjana i sobre quantes dades s'ha calculat.

Augment absolut: $-8$. Relatiu: $100 \cdot (160 - 168) : 168 = -4{,}7619\,\%$. Es divideix pel valor inicial, que és la base de la comparació. Convé donar sempre les dues dades: un percentatge sense magnitud absoluta pot donar una impressió desproporcionada.